Segle XVII.

Segons Guinot et al. (1999), podria ser un molí baixmedieval atenent que era habitual que cada població senyorial de l’Horta de València tinguera el seu, però allò cert és que a hores d’ara la primera referència escrita segura és la seua aparició en el llistat de molins i moliners membres de la Confraria de la Pluja de València de l’any 1672. Poc després també és citat en les Ordenances de la Reial séquia de Montcada de l’any 1687, i s’hi diu que està construït justament en el roll del terme de Foios. Les següents notícies són ja del segle XIX, quan se cita “el molí de Foios” en l’obra Plan Sinóptico de las Acequias del Turia de F. de P. Alguer de l’any 1828, i se citen tres molins sense més detalls en aquesta població en el Diccionario Geográfico-Estadístico… dirigit per P. Madoz (1845-1848). Segons la Guía Fabril y Industrial de España del 1862, a Foios hi havia tres molins, de 3, 2 i 1 mola. Atenent les dimensions de l’edifici pensem que era el de dues moles, propietat de Vicent Martí i en el qual hi treballaven quatre obrers. Fins ací totes les referències li diuen simplement “molí de Foios” i el nom de molí del Pallús apareix només senyalat en el mapa de la séquia que es va fer l'any 1929. Per informació oral de finals del segle XX sabem que va deixar de funcionar a principis de dita centúria i en els anys 30 ja no treballava. Solament va tindre una curta revitalització durant la postguerra amb una xicoteta màquina d’arròs elèctrica, sense que s’usara la maquinària tradicional de l'edifici. En els darrer anys va ser usat parcialment com magatzem de material agrícola i fa bastants anys les seues moles foren traslladades al Molinet o molí de la fila de Meliana.

Segons Guinot, Selma et al. (1999) i recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (2018), aquest molí fariner és un edifici compacte de dues altures, amb una planta general irregular i forma de ventall que s'obri des de la part posterior fins a l'anterior. Per aquest motiu l'antiga sala de moles té una forma més o menys rectangular però amb parets corbes. Posteriorment se li va adossar una altra construcció a la part de darrere, unides pere la planta baixa. També existeix un altre cos, actualment en ruïnes, del que solament es conserva una part dels murs. El casal com a tal té una fàbrica general de rajola i els vans amb xicotets arcs en la seua part superior, construïts amb el mateix material, a més d’estar enreixats. La porta principal ha estat remodelada, substituint l'antiga per una altra metàl·lica. La coberta és de teules àrabs i a tres aigües, com a conseqüència de la seva planta irregular. L'antiga sala de moles està actualment compartimentada en dues habitacions. Tot el seu interior està reconstruït i enlluït amb ciment, inclòs el terra. El pis superior, en canvi, presenta un espai diàfan, amb les bigues de fusta i part del sostre amb el tradicional sistema de canyes. És notable l'altura que presenta aquesta habitació immediatament superior a la sala de moles, que podria relacionar-se amb la instal·lació de la maquinària automàtica de la límpia. Tot i així, no queda rastre material de dita maquinària i solament en la planta baixa es guarden dues velles moles de pedra, molt gastades, una d’elles datada el 1760.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_04.02, p. 140.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_04.05, pp. 195-197.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de Pallús”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 143, p. 453.
• Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM). Catàleg de molins valencians (any 2000).

GUINOT, E. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 130-131.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 334.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

FERRI I RAMÍREZ, M. (2000): “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, dins GLIC, T., GUINOT, E., MARTÍNEZ, L. P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, pp. 451-482.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth