El molí està situat en el tram final del braç de Petra de la séquia de Mestalla i actualment forma part del caseriu de Poble Nou, a la mateixa vora del camí de València a Montcada i cantó a l’entrada al camí de l’Assagador de Poble Nou. Quasi al davant s’hi troba l’església de Sant Josep del dit poble. L’adreça és: camí de Montcada, n. 189, València.
El conjunt de l’alqueria que inclou el molí es troba en relatiu bon estat i manté la distribució espacial de la part que era dedicada a l’activitat molinera, però no pareixen quedar restes significatives dels aparells moliners.
De principis del segle XIX.
Segons Guinot i Selma (2005), és el darrer molí del braç de Petra de la séquia de Mestalla i es tracta d’un molí modern, de principis del segle XIX. La primera referència sobre ell és de l’any 1817, quan és identificat com un molí fariner el qual estava arrendat a Josep Donderis, un moliner professional pertanyent a una família dedicada a aquesta activitat per l’Horta de València entre finals del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. El diccionari dels pobles valencians dirigit per Pascual Madoz de l’any 1848 dóna notícia del seu funcionament i el “Nomenclátor de las poblaciones de España”, de l’any 1887, especifica que era un molí fariner i arrosser amb una casa annexa de dues plantes. Per fonts orals sabem que continuà en funcionament durant la primera meitat del segle XX però canviant la seua activitat a la mòlta de pinsos i passant a ser mogut ja per energia elèctrica.
Segons Guinot i Selma (2005,) el molí dels Alters forma part d’un conjunt constructiu integrat per una alqueria-vivenda i el casal moliner més altres dependències agrícoles complementàries. Consta de varis cossos de diferents èpoques, si bé l’alqueria-molí té una planta rectangular, direcció est-oest i perpendicular al caixer de la séquia de Petra, la qual arriba des del sud i en direcció nord-est. Aquest edifici principal consta de planta baixa i una altura, amb una única crugia i la coberta de teula àrab a dos vessants. La façana principal és paral·lela al camí de Montcada, mirant al nord, amb diverses finestres de dimensions variades i una porta principal de grans dimensions d’accés tant a la vivenda com al molí. La part hidràulica del molí està soterrada i en part cegada, per la qual cosa no és possible actualment identificar a simple vista la seua distribució i estat de conservació.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Ficha EPH_08.02, p. 156.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPH-SU_17.01), pp. 581-584.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_08.02, pp. 359 - 361.
GUINOT, E.; SELMA, S. (2005), Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Col·leció Camins d’Aigua n. 6, València, Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, pp. 170-171.
SELMA CASTELL, S. (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 338-339.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 317-346 (p. 336).
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA J. (Coord). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.
Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth
