Molí d’origen islàmic, dels segles XI-XII i documentat a partir del segle XIII. L’alqueria-edifici actual és una reconstrucció dels segles XVII i XVIII.

Segons Guinot i Selma (2005), el nom d’aquest molí prové de la institució que durant diversos segles fou la seua propietària, el convent de Santo Domingo dels Dominics de València. Es troba construït sobre el caixer de la séquia de Petra, un dels tres braços en els quals s’organitza la séquia de Mestalla i era el primer situat sobre el seu traçat. Probablement tinga un origen de l’època islàmica però apareix ja documentat al segle XIII en mans de Pere Mercer, ciutadà de València.. Entre el segles XV i XVI va ser conegut com molí de Gàmir, en referència al cognom de la família propietària de l’època, i a finals del XVI el compra l’esmentat convent dels Dominics. En les Ordenances de la Séquia de Mestalla del 1771 se li identifica amb dita propietat, i també apareix en els inventaris que tenim de molins de València del segle XIX. A meitat de dit segle fou venut en pública subhasta a particulars com parts dels béns religiosos desamortitzats per l’Estat espanyol, i va continuar treballant fins meitat del segle XX.

El molí forma part d’un conjunt més gran d’una antiga alqueria amb dependències i magatzems annexes, els quals a més foren bastant modificats al llarg del segle XX. Aquestes obres a partir del 1940 probablement eliminaren bona part del molí original, però caldria un treball arqueològic i arquitectònic per identificar correctament les seues parts i antiguitat. L’arquitecte Miguel del Rey, en una pàgina del seu blog, el descriu així: "el molí està constituït per un conjunt ampli d'edificis d'èpoques molt diferents, entre els quals destaca el cos original, un edifici de dues crugies coberta a una aigua i d'origen tardo medieval, que al llarg del temps ha tingut grans transformacions, sent la més important la que es pot centrar en els darrers anys del s. XVI o començament del s. XVII, època a la qual corresponen les escenes de la batalla de Salses allà grafiades que es poden datar al segle XVII. Les parets són de maçoneria arrebossada amb petits detalls ornamentals classicistes. La coberta a una aigua unifica tot l'edifici definint-lo com un gran volum , al qual es adosarían petits cossos autònoms, un dels quals va haver de ser la sala de mòlta".

L’alqueria acull un patrimoni arquitectònic i artístic de valor: arcs medievals a la planta baixa i pintures murals del segle XVII a la planta superior, on s’hi representa el setge militar del castell de Salses, al Rosselló, durant la guerra del 1640. Aquestes pintures foren restaurades al 1999 per la Conselleria de Cultura i gaudeixen d’una bona monografia sobre elles escrita per L.P. Martínez Sanmartín, J. L. Alarcón i J. F. Pardo Molero (2000).

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Ficha EPH_10.06, p. 169.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPH-SNU_04.04), pp. 86-90.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_10.07, pp. 453 - 455.
• Fitxa del catàleg de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007. Fitxa: 151, p. 457.
• Carmen Cárcel García - Arquitectura, Tradición y Paisaje.
• Web Patrimonio Industrial Arquitectónico.
• Arquitectura Rural Valenciana - Miguel del Rey.

GUINOT, E.; SELMA, S. (2005), Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Col·leció Camins d’Aigua n. 6, València, Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, pp. 168-169.

ALGARRA PARDO, V. (2014), Vells molins fariners a l’horta de Campanar: massa ombres i alguna llum.

SELMA CASTELL, S. (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 336-338.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 317-346 (p. 336).

ARCÓN, José Luís; MARTÍNEZ SANMARTÍN, Luís Pablo; PARDO MOLERO, Juan Francisco (2000): Asitio del Castillo de Salça: el mural del Molí dels Frares y los sitios de Salses (1503-1639), Valencia,: Museo Histórico Militar Regional de Valencia, 108 p.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: E.Guinot, Luis P. Martínez, Google Earth