Està situat en la partida de Dalt de Campanar, sobre la fila de Campanar de la séquia de Tormos. S’arriba pel camí rural de la partida de Dalt, accessible des de la redona de l’avinguda Pio Baroja a l’altura del cementeri de Campanar. L’adreça concreta del molí és c/Partida de Dalt, 19.
Queden poques restes del casal moliner com a tal, i tampoc no conserva la maquinària.
Baixmedieval, probablement de principis del segle XIV. Però l’actual casal és el típic d’una alqueria del segle XIX.
Està construït sobre la fila de Campanar, que deriva de la séquia mare de Tormos, i a unes desenes de mtres del molí dels Frares, tot i que aquest darrer funcionava amb aigua de la séquia de Petra, de Mestalla. Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), és possible que siga un molí baixmedieval amb altre nom, però amb aquest de Llobera només apareix citat per primera vegada en la nòmina de la confraria de moliners de la ciutat de València, coneguda com la Confraria de la Pluja, l’any 1672. Posteriorment, l’any 1806, era propietat de una almoina dita de Llobera adscrita a l’església de Sant Miquel de València i administrada pel seu rector, i en aquell funcionava tant com molí fariner com arrosser. Uns anys més tard el tenia arrendat com molí Vicenta Julià, vídua de José Biguer, i disposava també de casa per als moliners i de dues fanecades d’horta al seu costat. Apareix citat com en funcionament en els diversos inventaris, diccionaris i nomenclàtors del segle XIX que incorporen llistats i notícies dels molins de València de dita època, com ara el Diccionari dirigit per Pasqual Madoz. A finals de dita centúria s’hi va introduir maquinària a vapor, de la qual és testimoni el fumeral encara en peu al seu costat. Les raons tenen a veure amb el limitat cabal d’aigua que passava per la fila de Campanar. Posteriorment, sembla que va ser electrificat i va patir diverses remodelacions fin la fi de la seua activitat en la segona meitat del segle XX, passant a ser usat durant uns anys com magatzem.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), la construcció actual és bàsicament del segle XIX, de dues altures, amb nau allargada, construïda transversalment sobre el caixer de la séquia o fila de Campanar, dues crugies separades per pilars que soportes jàsseres de fusta de gran tamany i una coberta a dues aigües. Un tipus d’arquitectura típica de les alqueries de València de finals del XVIII i del XIX. A més del fumeral del temps que va funcionar amb vapor, a la façana principal hi ha un panell ceràmic amb la imatge de Nostra Senyora del Remei, amb algun desperfecte. Ambdós elements estan incorporats als catàlegs de patrimoni.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_10.07, p. 170.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. Element EPH_SNU_04.03, pag 81-86.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_10.06: “Molí de Llobera y Chimenea”, pp. 449-451.
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Moí de Llobera”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
GUINOT, E.; SELMA, S. (2005), Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Col·leció Camins d’Aigua n. 6, València, Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, pp. 215-216.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 381-383, i 602.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, pp. 317-346.
ALGARRA PARDO, V. (2014), Vells molins fariners a l’horta de Campanar: massa ombres i alguna llum.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J (Coord.). (2007) El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: E.Guinot, Google Street, Google Earth
