Segles XII-XIII.

Segons Guinot et al. (1999), l’actual molí de la Lloma o de Dalt és un conjunt format per un molí medieval, una alqueria i un molí industrial del segle XX. En alguns moments també ha rebut el nom de molí de la marquesa de Benavites (1658) i molí de la Juana Antonia (segle XX), pel nom de les seues propietàries. Era un dels grans molins de l’Horta, amb capacitat de treball de quatre moles, part de farina i part d’arròs. Està construït sobre la séquia mare de Montcada, un fet poc habitual en les segones parts del traçat de les séquies de l’Horta ja que solen estar en braços secundaris. Aquesta és una raó per considerar-ho medieval d’època musulmana, anterior a la conquesta de València pel rei Jaume I en el segle XIII. Es tractaria del molí més antic de Massamagrell, convertit en molí senyorial durant els segle baixmedievals ja que dita localitat va ser senyoria des del Repartiment de l’orde militar de Calatrava. Aquest, en les seues cartes pobles de Massamagrell dels anys 1271 i 1313 inclou en un capítol la possessió del molí de la població. La primera notícia del seu nom, “molí de la LLoma” és de l’any 1625, quan se li assigna una quantitat de diners per contribuir a la reparació de l’assut de la Reial Séquia de Montcada al riu Túria. La visura de la séquia de l’any 1658 li diu molí de la Marquesa però clarament és aquest ja que detalla que està construït sobre la séquia mare i no n’hi ha altre. Les Ordenances de la séquia de Montcada de l’any 1671 tornen al nom de “molí de la Lloma”, a l’igual que el llistat de la Confraria de la Pluja de l’any 1672 i altre document del 1757, si bé en cap de tots ells es diu res sobre els seus propietaris. És de nou citat en l’inventari de F. de P. Alguer de l’any 1828 i en el Diccionario Geográfico-estadístico... dirigit per P. Madoz dels anys 1845-1848. Els llibres de cobrament de despeses o tatxes de la Reial Séquia de Montcada dels anys 1825 i 1850 recullen que era propietat de Gregorio Plancha, i la Guía Fabril e Industrial de España de l’any 1872 detalla que era un molí de quatre moles, 2 de farineres i 2 d’arrosseres, propietat de José Ferrer Aparicio i en el qual treballaven sis persones. El gran canvi en aquesta instal·lació va donar-se l’any 1945 quan va ser abandonat el molí hidràulic històric i construït un nou edifici de tres plantes a prop d’ell per instal·lar una moderna fàbrica de farina industrial moguda per electricitat, que és la que es conserva, ara també abandonada des de l’any 1965, en el recinte molinar. Els darrers anys només quedava ocupada l’alqueria o vivenda situada a l’entrada del conjunt.

Segons Guinot et al. (1999) i recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (2018), el molí d’aigua d’origen medieval està format per dos cossos, un més gran com vivenda i magatzem, i un altre una nau allargada com sala de moles. Els inventaris en parlen de quatre però físicament es detecta que en algun moment hi hagué una cinquena. Fa uns anys s’hi conservava in situ un joc complet de moles. A principis del segle XX fou instal·lada la maquinària de la límpia i els cernedors, per mecanitzar el procés de mòlta, la qual cosa obligà a alçar el sostre interior d’aquesta nau. Aquesta consta de dues altures i una coberta de teules a dues aigües en direcció nord, i aquesta façana tenia una filera de finestres menudes que han estat tapiades. En canvi, les del primer pis han estat fetes més grans, probablement tot relacionat amb l’abandonament del treball moliner. La part hidràulica ha quedat quasi totalment soterrada per la mateixa raó i que la séquia de Montcada va ser desviada per fora del molí en la dècada del 1960.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_04.03, p. 141.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_04.02, pp. 183-185.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de la Lloma”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
• Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM). Catàleg de molins valencians (any 2000).

GUINOT, E. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 140-143.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 334.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

FERRI I RAMÍREZ, M. (2000): “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, dins GLIC, T., GUINOT, E., MARTÍNEZ, L. P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, pp. 451-482.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth