Època musulmana, segles XI-XII, citat al Llibre del Repartiment de València en el segle XIII.

Segons Guinot i Selma (2005), aquest molí ara en ruïnes s’ubicava sobre el caixer principal de la sèquia de Mestalla i era el segon d’època medieval en dit sistema. No sabem el seu origen exacte però és d’època andalusí anterior al segle XIII ja que un molí situat en aquest lloc és citat en el Llibre del Repartiment de València de temps de Jaume I. Amb el nom de “molí dels pobres”o “molí batà” l’hem trobat per primera vegada en un inventari del 1445. Posteriorment, a partir del segle XVII apareix com propietat del monestir de Sant Miquel dels Reis de València però treballat per arrendataris. Així, en el 1603-1604 hi treballaven dues famílies de moriscos de Benimàmet, quan el molí treballava com batà per preparar teixits (draps en valencià medieval). També el trobem citat i en funcionament en el llistat de molins de l’Horta del València de l’any 1672 de la Confraria de la Pluja de moliners, el molí dels Pobres apareix a un inventari de molins del gremi de moliners de València. El 1739 consta com treballat per la família dels Blat, experts moliners arreu de l’Horta entre els segles XVIII i XIX, i el 1771 el trobem en mans del gremi de paraires de la ciutat de València, tal i com es descriu a les Ordenances de la séquia de Mestalla i com es ratifica en documents del 1806. En el Diccionari Enciclopèdic dirigit per Pascual Madoz de l’any 1840 es diu que hi ha dos molins “de pobres”, el que podria indicar, segons E. Guinot i S. Selma, que coexistien dos casals de diferent propietat, un del monestir de Sant Miquel dels Reis i un del gremi de paraires. En tot cas, a partir de meitat del segle XIX ambdós casals passarien a mans privades a causa del procés de Desamortització de dita època. El molí va romandre en funcionament fins entrat el segle XX però a partir de mitjans segle va ser abandonat fins quedar assolat.

Segons Guinot i Selma (2005), sabem que el molí de Pobres estava en aquest lloc perquè hi apareix dibuixat en diversa cartografia i planimetries dels segles XIX i primera meitat del XX, amb el seu nom escrit fins i tot. També és identificable en els plànols catastrals de València del 1929, on hi pot veure’s la seua planta. Però actualment l’únic que es conserva del molí de Pobres és una comporta per regular el pas de l’aigua, amb els seus engranatges metàl·lics suportats per dos pilars de rajola al costat mateix de la séquia ara soterrada de Mestalla. Tot indica que seria la resta de l’almenara del molí i que al seu entorn estava construït el casal. També hi ha una senzilla edificació d’una planta en forma de nau quadrada amb algunes finestres, de traça i materials molt moderns. Raonablement al lloc quedaran restes arqueológiques que requereixen una intervenció patrimonial.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Ficha EPH_10.09, p. 172.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH2_10.01 (No té fitxa, probablement per haver estat descartat per estar en ruïnes).

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp 172 -173.

ALGARRA PARDO, V. (2014), Vells molins fariners a l’horta de Campanar: massa ombres i alguna llum.

SELMA CASTELL, S. (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 340-341.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 317-346 (p. 335).

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: E.Guinot, Google Earth