Molí de Sant Miquel, d’Albors o de Montanyana

Provincia: València.

Comarca: L'Horta Nord.

Municipio: València.

Poblado: Els Orriols.

Localización y acceso:

Està situat en el carrer Santiago Rusiñol n. 13 de València, formant conjunt amb l’alqueria d’Albors ara Centre Cultural de l’Ajuntament de València i també seu de la Universitat Popular municipal.

Latitud y longitud: 726239 4375243

Tipo de bien material: Molino.

Estado: Bueno, Rehabilitado.

Detalle del estado de conservación:

El molí ha estat rehabilitat totalment en la dècada del 2010 per l’Ajuntament de València

Tipo de uso: En desuso.

Titularidad: Pública.

Proteción: Bien de relevancia local.

Cronología

Origen medieval, de finals del segle XIII-inicis del XIV

Historia

Segons Guinot i Selma (2005), Selma 2014 i Mangue (2000), l’origen del molí de Sant Miquel, d’Albors o de Montanyana, que ha tingut els tres noms, és de finals del segle XIII o principis del XIV però atenent els canvis de propietaris no es fàcil identificar en aquells anys a qual correspon.. Per ara, la refèrencia més antiga com molí de Montanyana és el cens de la població del regne de València de l’any 1510, editat per R. Valldecabres, i amb el mateix nom apareix al llistat de moliners membres de la confraria de la Pluja de València de l’any 1672. Es tractaria del cognom de la família propietària als segles XIV i XV; tanmateix, tot indica que en algun moment del segle XVI seria comprat pel monestir de Sant Miquel dels Reis, institució religiosa que mantingué la seua propietat fins la Desamortizació dels béns religiosos per l’Estat espanyol en la dècada del 1840. Durant aquelles segles el molí fou arrendat periòdicament a moliners professionals, i en altres moments pogué estar cedit en emfiteusi a altres a canvi del pagament d’un cens anual. Per això, també, de vegades la dificultat d’identificar-lo en els documents històrics perquè podia usar-se el nom del monestir o el nom del moliner, segons el context.
Per exemple, l’any 1787 el molí estava arrendat pel monestir a un moliner per un canon de 130 lliures anuals. A partir de meitat del segle XIX passà a mans de moliners professionals, perdurant la seua activitat fins la segona meitat del segle XX. El casal es troba situat sobre el braç de Sant Miquel de la séquia de Rascanya, ja bastant al final del seu traçat, i almenys als segles XVIII i XIX va ser un molí fariner i arrosser si bé la dedicació arrossera solia ser habitual en part dels molins de l’Horta des de la Baixa Edat Mitjana. També almenys des del segle XVI el molí no estava aïllat com edificació sinó que formava part d’un conjunt de cases amb dependències agrícoles i de magatzem que pertanyien a l’esmentat monestir. Era per tant una alqueria d’importància com explotació agrícola i també molinar. Aquest conjunt és el que ha rebut a l'època contemporània el nom d’alqueria d’Albors.

Descripción

El molí actualment ha quedat en una zona totalment urbana i envoltat d’edificis i l’avinguda coneguda com “Ronda Nord”, per la qual cosa resta fora del context tradicional de l’Horta. De fet, com tampoc no és visible la séquia que arribava, a primera vista sembla una alqueria més. Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), del molí medieval queden poques restes materials i l’edifici que podem veure a hores d’ara és una construcció del segle XVII. Aquesta autors, que fan la seua descripció del molí abans de la seua restauració, expliquen que la planta del molí és rectangular, amb dues crugies separades per pilars que suporten una jàssera central sobre la qual descansen les bigues de la coberta, i disposa de tres plantes i coberta de dos aigües asimètrica de teula àrab. La porta és d’arc de mig punt, de fusta amb dues fulles. La construcció de l’edifici és de maçoneria basta a la base de l’edifici i la rajola en la resta, tot lluït i pintat. La restauració no ha alterat aquests aspectes bàsics a la part exterior, si bé a l’interior ha transformat alguns espais per facilitar el seu ús públic. Per exemple, en el pati exterior que dóna a l’avinguda Germans Machado s’ha instal·lat un ascensor, molt visible des de dita avinguda. Igualment, ha estat restaurada tota la part hidràulica del molí i els cacaus, així com la sala de moles i la maquinària. Prèviament a dita rehabilitació, es va fer un estudi arqueològic del casal molinar per part de Víctor Algarra i Paloma B errocal (2016) en els anys 2006 i 2007.

Otros Datos

Com a element decoratiu, trobem els arcs de rajola i la porta d’accés.

Recursos de información

Publicaciones

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 200 -201.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 359-361.
ALGARRA, V., BERROCAL, P. (2016), Trabajos de arqueología de la arquitectura. 1992-2016, València, Gabinete de Arqueología Algarra y Berrocal, p. 31.
MANGUE ALFÉREZ, Ignasi (2000): “Séquies i molins a l'horta de València: La séquia de Rascanya, hidraulisme al marge esquerre del Túria”, dins Glick, Th., Guinot, E., Martínez, L.P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 405-449.
ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, pp. 317-346.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Ubicación y Entorno