Segle XIX.

Segons Guinot, Selma et al. (1999), el seu nom fa referència a l’almenara tandera de la Reial Séquia de Montcada, que està situada al seu costat. El molí va ser construït l’any 1836, tal com s’afirma en un plet de l’any 1839 entre el sequier de Montcada i el síndic de la séquia de Rascanya. A més, en el Llibre de la Tatxa o cobrament del sequiatge de la Reial Séquia de Montcada hi apareix per primera vegada dit any 1839 i l’anomena “molí de Lerma”, un cognom de moliners d’eixos anys. Apareix citat amb el nom de Tandera en el cens de molins de la província de València de l’any 1847 (Ferri, 2000) i com tal molí fariner l’any 1862 continuava en mans dels moliners Lerma Esteve, si bé pareix que la propietat havia estat repartida entre dos molins separats. De fet, la Guía Fabril e Industrial de España de 1862 cita els onze molins de Paterna pel nom dels seus propietaris i probablement siguen els identificats com de Domingo Lerma i José Lerma, de tres moles cadascú. Vers el 1900 el casal fou reunificat per Antonio Arnau, qui el va transformar en aquells anys ampliant-lo tal com el podem veure encara hui en dia, i hi va introduir maquinària moderna convertint-lo en una autèntica fàbrica de farina industrial mecanitzada. Ell mateix va introduir l’electricitat l’any 1913 per guanyar potència de treball i el 1934 patí un incendi. En la dècada del 1940 canvià de propietaris i poc a poc va anar perdent activitat, fins que l’any 1971 va ser venut per instal·lar un taller de marbres el qual ha perdurat fins finals de dit segle.

Segons Guinot, Lerma et al. (1999) i recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (2018), només queden algunes restes del molí del segle XIX i el que ens ha arribat és el molí fariner industrial del segle XX, dotat de sis moles. Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Paterna recollit en el seu PGOU, el conjunt presenta en l'actualitat una imatge molt deteriorada i confusa. Aigües amunt de l'edifici es forma una gran bassa d'entrada, eixamplant-se la séquia, per poder servir al total de 7 trams en que queda dividida aquesta. L'edifici actual consta de diverses parts que a la vegada remeten a la subdivisió que va tindre en alguns moments històrics. En primer lloc tenim la part d'edificació situada sobre el curs de la séquia, on estaven situades les moles. Es tracta d'una edificació de dues crugies, d'aproximadament 20 mts de longitud i 10 mts d'amplària. Originàriament aquest cos tenia dues plantes d'altura i probablemente estaria coberta a dues aigües. En un moment determinat va estar dividit en dos casals com indica la diferent solució constructiva de l'entrada dels cacaus. Es desconeix com es troba la propietat actual d'aquest cos d'edificació. Des d'el caminet d'accés a aquesta part s'accedeix a un taller de marbre, a una zona amb coberta lleugera, d'una planta, prou deteriorada. Probablement formaria part en el seu moment de la zona de treball del molí. Al fons d'aquesta zona hi ha les restes d'una edificació de dues plantes i dues crugies, la qual estaria coberta a dues aigües. Tan sols queda en peu una part dels murs perimetrals, els quals són de pedra amb calç i reforços de rajola en els cantons i en la configuració del buits. Hi ha finestres cegades en les tres façanes que recauen a l'exterior. Era un edifici de planta en forma de trapezi, amb una longitud mitjana d'uns 14 mts i una amplària d' uns 10 mts. Encara es conserven els mexinals que albergaven les bigues del forjat de la primera planta. Hui aquest edifici no té coberta i està ple de runa procedent del taller de marbre. L'edifici enrunat data de l'època de construcció del molí. Entre els dos cossos anteriors hi ha un pati descobert ocupat en part per una estructura de formigó i l'entramat metàl·lic de la coberta, la qual no ha estat colocada. Aquest espai recau per un dels seus costats al curs de la séquia, la qual forma una bassa d'eixida dels cacaus, en forma trapezoidal. Tot està molt deteriorat i ple de vegetació silvestre.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPH_11.09, p. 183.
• Pla General d’Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació Novembre 2011).
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.09, pp. 492-496.
• Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Béns del Catàleg d’Etnologia, fitxa: “Molí de la Tandera”. Autors: Lloria, R., Selma, S., Guinot, E.
• Associació Valenciana d’Amics dels Molins (AVAM). Catàleg de molins valencians (any 2000).

GUINOT, E., SELMA, S. et al. (1999): La Real Acequia de Moncada. València: Conselleria d’Agricultura-Generalitat Valenciana, Col·lecció Camins d’Aigua, 1, pp. 84-87.

SEGURA CUECAS, Alfonso (2019): Molins i Moliners de Paterna. Industrialització i proletarització al segle XIX. València, Jocs Florals Paterna.

ROSSELLÓ VERGER, V.M (1989): “El molins d’aigua de l’Horta de València,”, dins Los paisajes del Agua), València, Universitat d’Alacant-Universitat de València, p. 332.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (dir.)(2007): El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana.

FERRI I RAMÍREZ, M. (2000): “Molins i moliners al segle XIX. Notes entorn al cens de molins de la província de València de 1847”, dins GLICK, T., GUINOT, E., MARTÍNEZ, L. P. (edits.), Els molins hidràulics valencians: tecnologia, història i context social, pp. 451-482.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth