La seua adreça és Avinguda de la Constitució núm. 284, coneguda antigament primer com camí reial de Morvedre i en segle XX com carretera vella de Barcelona.
Segles XVI-XVII
Segons F. Benito (1983), F. Garín (1983), J. Bérchez (1994) i s’hi recull a la declaració com BIC del monestir els seus orígens són baixmedievals, sota el nom de Sant Bernat de l’Horta i depenent del monestir de la Valldigna, en tot cas una institució de menor entitat que la va ser creada en el segle XVI. Patrocinat pels ducs de Calàbria , el 1544 per decret del papa Pau III quedava suprimit l'antic monestir i passà a denominar-se Sant Miquel dels Reis, canviant també l’orde religiós assentat i propietaris: els elets foren el nou orde dels Jerònims. La primera pedra de l'actual edifici monumental va ser col·locada l’any 1548 pel mateix duc de Calàbria i l’arquebisbe de València. Les obres s’allargaren durant tot el segle i els frares anaren modificant el projecte original, per exemple en copiar el claustre de monestir dels Evangelistes del monestir del Escorial. La construcció de l'església començà l'any 1601, i la construcció del conjunt monacal va prolongar-se al llarg del segle XVII. En el XVIII es fan obres a la cripta de l'església i es comença la construcció del claustre nord, el qual va quedar inconclús. Al començament del segle XIX, entre 1811 i 1814, el monestir va queda deshabitat pels danys patits durant la guerra d'Independència o guerres Napoleòniques amb els francesos. En retornar els frares algunes parts del conjunt no foren ja usades o fins i tot foren enderrocades, Amb l’inici del procés de la Desamortització dels béns eclesiàstics durant el Trienni Liberal, l’orde Jerònima fou suprimida l'any 1821. Encara tornaren el 1823 però per poc temps perquè el 1835 l’Estat Espanyol el va expropiar definitivament i, a diferència de moltes altres construccions d’origen religiós, no fou privatitzat. Durant les dècades següents tingué alguns usos diversos, com asil, però prompte passà a convertir-se en la presó de la ciutat de València, funcions que va mantenir fins l’any 1966. Aquest ús penitenciari durant més d’un segle va provocar diferents modificacions en la seua arquitectura, algunes d’importància, per adequar l’espai a les necessitats presidiàries. Com a tal centre de detenció, acull al seu si algunes de les pàgines més fosques de la història del segle XX en ser usat també com centre penal de presos polítics del Franquisme. Durant els anys finals del segle XX va ser usat com escola pública i, finalment, entre 1997 i 2000, es van dur a terme les obres de rehabilitació i la seua conversió en la seu de la Biblioteca Valenciana depenent de la Generalitat.
Segons F. Benito (1983), F. Garín (1983), J. Bérchez (1994) i s’hi recull als catàlegs del PGOU de València (2013) i de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, el monestir és una gran construcció formada per diversos cossos que anaren ampliant el primer monestir del segle XVI així com part del seu disseny. El primitiu edifici era de planta quadrada i amb fàbriques de tàpia i de rajola al claustre i les dependències. El claustre tenia dues plantes, la inferior amb galeria d'arcs apuntats i la superior amb pilar de rajola. Al voltant del claustre es disposaven les dependències comunes, mentre que a la planta superior es trobaven les cel·les dels monjos. L'església es trobava configurada per una nau voltada amb cinc capelles entre contraforts a cada costat, i amb capçalera recta. Darrere de la capçalera hi havia un claustre xicotet on es trobava la residència de l'abat i la infermeria. Es va preveure l'ampliació del conjunt amb un claustre sud, que es trobava comunicat mitjançant una escala d'estil imperial. La paralització de les obres fins el 1571 va comportar el canvi de disseny del claustre i el canvi d'ubicació de la capella dels Reis. El 1600 Joan Cambra alçà l'escala imperial i vac concloure la capella dels Reis. El claustre en aquest moment quedà dividit en dues plantes: a la planta sud es trobaven les dependències comunes (sala capitular, la llibreria, aula de lectura i la capella dels Reis), mentre que a la planta principal i la superior hi eren les cel·les, trobant-se la cel·la del prior en el primer pis del claustre sud. La nova església va ser edificada a partir del 1623 i es caracteritza per la seua planta de creu llatina amb capelles i contraforts, cor alt als peus i una cúpula sobre el creuer. Es troba coberta amb volta de canó i sostinguda per pilastres toscanes d'ordre gegant amb fust acanalat. La portada de l'església es troba orientada a l'oest, sobre la façana principal de l'immoble, coincidint amb l'avantplaça d'accés que donava a l'antic camí reial de Morvedre, actual Avinguda de la Constitució. Tot el conjunt estava envoltat d’un mur de pedra, que va ser modificat i ampliat quan el conjunt fou dedicat a presó, i també es quan va construir-se la porta forta amb dues torres que dóna accés a l’exterior.
Bé d’Interés Cultural-Monument R-I-51-0007260 (Catàleg del PGOU de València (2013), Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana (2006), PAT de l’Horta (2018) ).
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_07.04, p. 258 -259.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. (EPA_SU_15.03), pp. 531-540.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPE _07.01: Monasteri de Sant Miquel dels Reis, pp. 341-344.
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Béns del catàleg d’Etnologia, fitxa: Monasterio de San Miguel de los Reyes.
- Biblioteca Valenciana - Sant Miquel dels Reis
- Wikipedia: Sant Miquel dels Reis
- Enciclopèdia.cat. Monestir de Sant Miquel dels Reis.
AA VV. (2007): Guía de Arquitectura de Valencia, València, Colegio de Arquitectos.
Pepín, M. (2003): Santuarios Valencianos, un viaje etnográfico, València, Consell Valencià de Cultura.
Roca Traver, F.(2000): El Monasterio de San Miguel de los Reyes, València, Ajuntament de València.
Bérchez, J (1994): Arquitectura renacentista valenciana (1500-1570), Bancaixa, València.
Benito, F(1983):"El monasterio de San Miguel de los Reyes", Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad valenciana, t. II, València, pp. 659-676.
Garín Ortiz de Taranco, F. (1983): Catálogo Monumental de la ciudad de Valencia. Valencia.
Cabanes Pecourt, D. (1974): Los monasterios valencianos en el siglo XV. València, pp. 162-164.
Andreu Gonzálbez, R (1934):Obra de San Miguel de los Reyes, València
Ferrandis Torres, M (1918): "El Monasterio de San Miguel de los Reyes en Valencia", Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, n. 26, pp. 180 i ss.
Martínez Aloy, L. (1920-1927): Geografía General del Reino de Valencia. Vol. II. Provincia de Valencia, Barcelona, pp. 572-574.
Fotos: E. Guinot
