Està situat vora el camí vell dels Forns que va de Massarrojos vers el carrer dels Calciners a Rocafort.
Segles XIX-XX
No hem localitzat detalls sobre el moment de la seua construcció, entre finals del segle XIX i principis del XX segons el catàleg del PGOU de València (2013). Hauria estat una iniciativa del Baró de Santa Bàrbara per posar en regadiu terres de la seua propietat. Aquesta família de cognom “De la Encina” i després “Rodríguez de la Encina”, originària d’Ontinyent, esdevingué a meitat del segle XIX una de les de la burgesia valenciana enriquida amb els negocis i la gestió de propietats agrícoles que varen ser ennoblides per la monarquia. En diverses obres d’Història del segle XIX se’n parla d’ells com grans propietaris de terres, entre altres zones a Massarrojos, Burjassot, Godella, Alfara del Patriarca..., en part procedents de les compres de béns antigament de l’Església i venuts per l’Estat Espanyol en el marc de la Desamortització a meitat del 1800. Quant al motor, atenent el fumeral, primer fou un pou amb motor mogut per vapor si bé ja a partir de la dècada del 1910-1920 passaria a ser mogut per electricitat. Actualment és propietat d’una comunitat de regants que n’en fan ús per regar.
Està situat en una zona d’horta en producció i regada per pous en estar més alta que el canal de la Reial Séquia de Montcada, si bé a uns centenars de mestre ja s’ha urbanitzat l’entorn amb xalets de planta baixa. Segons el PGOU de València (2013) i recull la fitxa de la Direcció General de Patrimoni, el conjunt està format per una caseta d’una planta i un fumeral annex al seu exterior per produir per combustió el vapor per moure les bombes del pou per extraure aigua. La primera és de maçoneria, arrebossada pels murs laterals i de planta rectangular, amb rajola a les cantoneres. La coberta és de teula a dues aigües. El fumeral és de planta quadrada, amb un basament alt i el fust de no massa altura i aspecte molt massís per la qual cosa els tècnics tenen dubte de si originalment no seria més alta. Actualment disposa d’una maquinària moderna d’extracció d’aigua i no queden restes de l’original de fa més d’un segle.
Bé de rellevància local segons el PGOU de València (2013) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana (Espai Etnològic d’Interés Local).
- Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (PGOU) 2013. Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural, fitxa: EPE_SNU_17.02, pp. 225-228
- Inventari General de Patrimoni Cultural Valencià. Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Secció 2ª.Béns de Rellevància Local, fitxa: Motor-fumeral del Pou del Baró de Santa Bàrbera (Massarrojos)
Sobre els barons de Santa Bárbara: Blog d’Antonio Encinas
Sobre el palau dels barons de Santa Bárbara a la ciutat de València
Fotos: M. Alemany, Google Street View, Google Maps
