Es troba en mig dels camps, entre el camí de l’Albufera, la via de l’AVE a Alacant i l’autovia de Torrent CV-36
1914 i reformat el 1924
El motor va ser construït l’any 1914 i reformat l’any 1924, segons indica una placa ceràmica situada dalt la porta d’accés al seu interior. Com en el cas d’altres motors similars de l’Horta de València, els seus promotors foren habitualment els propietaris de les terres del voltant, tot i que formaren part de la comuna de regants de Benàger-Faitanar, i sempre tingueren com a objectiu subministrar aigua subterrània en les èpoques de sequera i disminució de l’aigua disponible procedent del riu Túria. Tot indica que ha estat en funcionament fins a l’actualitat.
El motor està situat a curta distància de la séquia mare de Faitanar, en una zona encara d’Horta si bé a prop ja dels nous polígons industrials que s’han fet en el veí terme de Picanya, i també delimitat visualment pel traçat de la via de l’AVE a Alacant i l’autovia V-36. Segons M. del Rey (Catàleg de la Revisió del PGOU de València, 2013 i catàleg annex del PAT de l’Horta 2018), el motor consta d’una caseta de planta baixa on hi són les màquines d’extracció d’aigua i una torreta per arribar la connexió elèctrica. La caseta de màquines, en bon estat, està formada per un cos de planta rectangular alçat amb parets de maçoneria i rajola, amb la coberta de dos vessants. La caseta presenta una arquitectura eclèctica molt particular, amb una composició totalment simètrica.
Segons el PGOU de València (2013) i el Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana (Espai Etnològic d’Interés Local)
Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPE_17.04, pp. 619 - 620.
https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=17473&lang=es
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Archivo:Motor_de_San_Cristobal_y_Retablo_cer%C3%A1mico_05.jpg
LÓPEZ PATIÑO, M. (2013). Chimeneas industriales de fábrica de ladrillo en el Levante y Sureste español. Influencia sobre otros territorios. Estudio y análisis de las tipologías constructivas (Doctoral dissertation, Editorial Universitat Politècnica de València)
LARA, M. C. H., & JIMÉNEZ, A. L. (2005). “Chimeneas: testigos de nuestro patrimonio industrial”, Verdolay: Revista del Museo Arqueológico de Murcia, (9), 375-392.
López Patiño, G., Verdejo Gimeno, P., Martínez Antón, A., & Benlloch Marco, J. (2016), “Proceso de ejecución de chimeneas industriales de ladrillo valencianas y murcianas”, Informes De La Construcción, 68(543).
Janini, A. (1911). Datos de riegos con aguas subterráneas elevadas por maquinarias en la provincia de Valencia, València, Imp.Vives Mora.
Burriel, E. (1971). La Huerta de Valencia. Zona Sur, València, Inst.Alfonso el Magnánimo.
Besó Ros, A. (2012). “Els fumerals”, La Universitat de València i els seus entorns naturals: els parcs naturals de l'Albufera, el Túria i la Serra Calderona, coord. J. Catalá Sanz, Univ.de València, pp. 32-35.
Besó Ros, A. (2016), Horts de tarongers: La formació del verger valencià, València, Inst.Alfons el Magnànim.
Alfons el Magànim, 2016
Fotos: E.Guinot, C.Verdeguer, Google Earth
