Està situat a la séquia mare de Tormos, en l’extrem septentrional de la Partida de Dalt de Campanar, als peus de Benimàmet i l’autovia CV-30, vora el seu enllaç amb la CV-31.
Fa temps va ser eliminada la llengua, substituïda per l’actual paleta de ferro que dóna pas a un “roll”.
Medieval, segles XI-XIII
Segons Guinot i Selma (2005, inèdit), atenent la seua localització sobre la séquia mare de Tormos i que en el braç que eixia d’aquest partidor s’hi trobava el molí de Benimàmet, tot porta a valorar que els seus orígens són medievals i d’època andalusí, anterior a la conquesta del segle XIII. L’evidència documental de què era una llengua i no l’actual partidor és que en l’any 1678 fou ordenada per la Batlia reial de València el trasllat del molí de la ubicació en el braç a la pròpia séquia mare, a la fi de què el partidor pogués ser tancat quan no regava, ja que la llengua sempre portava aigua i el braç (roll) se la llevava a la séquia mare. Probablement d’ací li ve nom de “tragador”, se’n duia molta aigua. Aquest cas, a més, és un exemple de com no sempre les infraestructures hidràuliques d’origen medieval de l’Horta no han estat sempre igual, i com d’un model de rec basat en donar aigua sempre a tots els braços se’n va passar amb el temps a un sistema general de tandes, d’obrir i tancar les séquies de distribució.
Segons Guinot i Selma (2005, inèdit), i Selma (2014), aquestes llengües tenien l’estructura material habitual d’elles. Un tallamar dins el caixer de la séquia mare de Tormos, que desviava part de l’aigua vers un lateral, en aquest cas vers la dreta i el sud. Tanmateix, segons pot veure’s en el plànol cadastral del 1929, hi ha una peculiaritat i és que el tallamar no hi era al centre de la séquia mare sinó en un lateral, atenent que havia de derivar una part molt més reduïda del cabal total del canal principal. En dit plànol també pot constatar-se que no hi havia una comporta a l’entrada del braç, sinó un poc dins d’ell, en la paret de l’edifici que hi és dibuixat i que era el molí de Benimàmet. Ha estat en algun moment de la segona meitat del segle XX (pot ser arran de l’enderrocament del molí o quan va fer-se de formigó la séquia mare de Tormos) quan va canviar-se la llengua per un portell en forma de forat, al fons del canal per a què sempre tinguera aigua per poca que arribara en temps de sequera, i tancat amb una paleta metàl·lica. Així és com el podem veure en les fotos dels darrers trenta anys.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 159.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, p. 259.
GUINOT, E; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.
Fotos: E.Guinot, plànols antics
