Camí en l’horta de Campanar, entrada pel camí Vell de Paterna, actual carrer Padre Barranco
segle XVIII
És tracta d’un pont sobre la séquia mare de Mestalla, que donava accés a l’alqueria de Ferrer, on hi havia construïda una xicoteta ermita, tal com pot veure’s en el plànol cadastral de València de l’any 1929. Aquests ponts eren necessaris en els camins de l’Horta quan creuaven sobre les séquies més grans, les séquies-mare o majors, com passa en aquest cas, ja que els caixers de terra podien arribar a varis metres d’amplitud, la qual cosa convertia dites séquies en veritables barreres físiques per a persones i animals. Tanmateix, com en el cas de tants elements arquitectònics senzills i d’ús quotidià, no és fàcil trobar-ne informació sobre el seu origen i moment constructiu. Atenent el context i tècnica constructiva, tot i que la séquia mare de Mestalla en plena horta de Campanar es remunta a època andalusí, anterior al segle XIII (Guinot i Selma, 2005), els materials indiquen uns orígens més probables en el segle XVIII, tot i que hi podria haver-ne un pontet més antic, només detectable per excavació arqueològica.
Es tracta d’un pont construït tot ell de rajola, amb algunes pedres picades de major tamany, sobre la séquia de Mestalla. La seua amplària aproximada és de 280 cm, si bé part ha quedat soterrada en entubar-se dita séquia. Actualment ha quedat en desús, mig soterrat i en un estat material francament deteriorat i amb trencaments.
És evident l’interés d’una intervenció arqueològica.
Guinot, E., Selma, S., Lloría, R. (2003): El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
Guinot, E., Selma, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura. Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 137-138.
Selma, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 264-266.
Imatges: E.Guinot, C.Verdeguer
