En italià amb el terme 'americanata' es fa referència a una cosa excèntrica i exagerada. De vegades s'usa també amb la intenció de criticar algun costum nord-americà adoptat de manera forçada a Itàlia, com és el cas de Halloween.

Aquesta festa és cada any més popular entre petits i adults però no falten els qui la critiquen argumentant que no té arrelament a Itàlia i que s'ha copiat de les pel·lícules per a fins merament comercials.

A la tradició italiana, l'1 i 2 de novembre se celebren respectivament el dia de Ognissanti (Tots Sants) i el dia de Difunts. En aquestes dates a Itàlia es recorda als morts amb tradicions diferents segons la zona i algunes són sorprenentment semblants a les que Halloween comporta.

A diverses zones d'Itàlia, a la nit entre l'1 i el 2 de novembre se sol deixar algun detall per als difunts que vénen a visitar la família: a Lombardia pot ser un simple got d'aigua, una mica de vi, una carbassa o el 'pan dei morti', un dolç fet amb farina, galetes, ametlles, panses i figues. En canvi, a Trentino, Piemonte i Valle d'Aosta es prepara una taula amb plats, gots i coberts, i es deixa tota la nit. A Abruzzo, a més de deixar la taula preparada, es feien carbasses tallades on es posava una candela i a Friuli també era tradició tallar les carbasses.

En alguns casos el menjar no es regala als morts, sinó als vius, com a Veneto, on era tradició regalar a les joves que es casarien aviat una bosseta amb galetes, les favette dei morti (les faves dels morts). La llegenda explica que un jove de tornada a Venècia després de mesos de navegació, la nit del 31 d'octubre es va presentar a casa de la seua estimada per demanar-ne la mà. Com a regal li havia portat unes faves, adquirides mesos abans. La nóvia va obrir la capseta i es va disgustar en veure les faves en mal estat. Per posar-hi remei, el xic va anar al millor pastisser de la ciutat i va demanar que li preparés unes faves dolces.

A Liguria és tradició menjar els 'balletti' (castanyes bullides) i els nens i nenes la nit de l'1 de novembre solien anar casa per casa per rebre el 'Ben dei morti', és a dir faves, figues seques i castanyes, abans d'escoltar històries de por i llegendes que els contaven els avis.

A Sardegna es feia una cosa semblant, tot i que els nens solien sortir el matí del 2 de novembre i rebien pa, faves, ametlles, panses, magranes i altres productes de la tardor.

A Roma, en canvi, era tradicional menjar al costat de la tomba d'un ésser estimat perquè no se sentís sol.

Però la tradició més entranyable és sens dubte la siciliana. Els nens i nenes en despertar-se el dia 2 de novembre trobaven sota el llit uns regals que els familiars difunts els havien deixat durant la nit, juntament amb els 'pupi di zuccaro' (els ninots de sucre) o la 'frutta di martorana' (fruita feta amb pasta d'ametlla colorada). L'escriptor sicilià Andrea Camilleri narra en un dels contes recollits a Racconti quotidiani els seus records del dia de Difunts. Per als que vulguen posar a prova el seu italià, és possible llegir el conte aquí.

Si en canvi voleu tastar alguns dels plats i dolços més típics per a la festa de Tots Sants, podeu començar la vostra cerca aquí.