Vicente Simón Pérez, catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de València i psiquiatra i doctor en Medicina, va ser pioner a introduir el Mindfulness com a disciplina d'investigació en la universitat. Després de llegir textos de filosofia oriental va decidir aprendre la pràctica, i actualment és un dels principals experts en neurobiología i Mindfulness.

En el seu article “Mindfulness i Neurobiología” aparegut en la Revista de Psicoteràpia, Vicente Simón defineix el Mindfulness com “una tècnica terapèutica utilitzada en la psicologia occidental”, encara que com bé diu, “el Mindfulness, l'origen del qual és la meditació budista”, està documentat des d'uns 2.500 anys, quan va aconseguir el seu cim en la figura de Siddharta Gautama; per aquest motiu s'associe amb el budisme. En tot cas probablement Gautama perfeccionaria un procediment que havia rebut d'altres mestres i que existia des de molt de temps arrere.

Cada any el Mindfulness està adquirint major rellevància en el món occidental gràcies a l'èxit dels seus beneficis documentats i actualment s'aplica en l'àmbit de l'educació, la salut, l'esport i el món de treball.

En l'àmbit que ens ocupa, el laboral, podem citar algunes empreses que tenen programes de Mindfulness per als seus empleats pels beneficis que aporta: 
•    ajuda a manejar l'estrés
•    millora la concentració
•    Afina l'atenció 
•    Permet manegar la gestió emocional

Com a exemple podem citar entre les empreses que tenen programes de Mindfulness per als seus empleats a Google, Target o General Mills i a Espanya a Heineken. Analitzem ara el cas de l'empresa INTEL, que va introduir el Mindfulness l'any 2012 i des de llavors desenvolupa l'Awake@intel.

Gràcies a aquest programa 1.500 empleats van realitzar un curs de 19 sessions. En finalitzar aquest curs els treballadors van notar una disminució en els índexs d'estrés de 2 punts mentre que el seu nivell de felicitat havia augmentat en 3 punts. Però a més es va observar que aquests treballadors havien millorat en 2 punts la seua claredat mental, creativitat, focalització, qualitat de les relacions en el treball, nivell de compromís amb l'empresa i una millor capacitat de treball en equip. 

No obstant això, és molt important destacar que el Mindfunlness no és la panacea i no elimina l'estrés en un mal entorn de treball, perquè com diu Jeffrey Pfeffer, titular de la Càtedra Thomas D. Dee II de Comportament Organitzacional a l'Escola de Graduats de Negocis de la Universitat de Stanford, “el Mindfulness no modifica en res la causa subjacent de l'estrés: la mala direcció”. Pfeffer estableix que cal ser cautelosos amb aquestes pràctiques, ja que en alguns casos de mala praxi en polítiques de recursos humans, “es pot desplaçar la responsabilitat del benestar dels empleats de les empreses que causen l'estrés als empleats que intenten superar-lo. I pitjor encara, permet que ocórrega el well-washing: empreses que diuen que vetlen pel benestar dels seus treballadors i al mateix temps els maltracten amb males pràctiques directives”.

En definitiva, no hem de perdre de vista que en un mal entorn de treball amb el Mindfulness pot haver-hi un benefici momentani, però a llarg termini no combat la mala praxi en polítiques de recursos humans.