Es diu del perfeccionista que és aquella persona que tendeix a millorar indefinidament un treball sense decidir-se a considerar-lo acabat. Encara que a priori pot sonar bé i semblar un atribut desitjable a aplicar en el nostre entorn laboral, la veritat és que no sempre s'acompanya de resultats positius per a nosaltres. 

En UVocupació hem entrevistat el psicòleg organitzacional i coach Francesc Quer, vicepresident de la secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball del Col•legi Oficial de Psicologia de Catalunya i assessor especialista en Organització i Recursos Humans de la Generalitat de Catalunya.

Durant aquesta trobada Francesc ens ha ajudat a aclarir el concepte de “perfeccionisme en el treball”, proporcionant-nos les eines per a detectar aquells casos en els quals és perjudicial per al nostre acompliment laboral, arribant a ser perjudicial fins i tot per al nostre benestar personal.

1.  Què és el “perfeccionisme en el treball”? Existeix un perfeccionisme “saludable” i un altre “perjudicial”?
En Psicologia el perfeccionisme és la creença que té una persona que ha d'aconseguir la perfecció. De fet és una creença que impulsa a millorar de manera continuada, encara que arribat el cas pot ser limitant, portant a la persona a generar emocions i comportaments de no estar gens satisfeta amb si mateixa. En la modalitat patològica aquesta creença pot arribar a la convicció que qualsevol cosa per davall d'un ideal de percepció és inacceptable.

2. Què origina el perfeccionisme nociu? A què és degut?
El perfeccionisme, si s'entén com l'anhel de fer les coses ben fetes, no està renyit amb la sensació de desitjar i aconseguir el benestar, de proposar-se un repte i de gaudir d'haver-lo aconseguit.

La qüestió clau és quan la mateixa creença impulsa a la persona a pensar que no pot i no ha de gaudir una vegada aconseguit l'objectiu, que no s'ho mereix, que no té dret a fer-ho. Segurament “la motxilla” que tota persona té formada per les seues relacions familiars, educatives i socials primerenques ho haurà configurat a pensar així. No obstant això, per la informació de què disposem hui, la felicitat no és innata, sinó apresa, i les decisions que un prenga ho portaran a estats de benestar que fluctuaran en el temps, de la mateixa forma que la felicitat també el fa.

3. Hi ha alguna relació entre l’estrès, l’ansietat i les persones massa perfeccionistes?  
Hui dia en les empreses i organitzacions el grau d'exigència professional és molt alt. Cal fer el màxim amb el mínim necessari i imprescindible. Això porta a les persones a tindre càrregues de treball amb molta intensitat, que implica escenaris d'ansietat i estrés. Quan les persones superen els seus límits causen baixa per estrés. És l'epidèmia laboral del segle XXI, i anirà en augment desafortunadament.

Quan una persona supera el seu límit de tolerància a l'estrés nous símptomes apareixeran i la portaran a causar baixa. Necessitarà tractament (no necessàriament farmacològic). La persona haurà d'aprendre de si mateixa, conéixer els seus límits, els hàbits, pensaments i conductes que l'han portada a tal situació. Quan ho superen reconeixen de manera satisfactòria un abans i un després.

4. Com sabem que ens trobem davant una persona massa perfeccionista? 
El perfeccionisme en la seua modalitat patològica originarà tard o d'hora nivells d'estrés massa alts que portaran a la persona a no poder desembolicar-se de manera normal en la seua vida professional, personal i familiar. Necessitarà tornar a reconduir la seua vida amb l'ajuda d'experts.

Les persones excessivament perfeccionistes amb el seu treball són ben conegudes pels seus companys i companyes. Depén en gran manera del grau d'exigència i tolerància a l'error. Segurament d'un cirurgià o un controlador aeri no tolerarem que es puguen equivocar, en canvi d'un error en una factura el considerarem admissible.

5. Quin consell donaries a les persones que són excessivament perfeccionistes?
Cal aprendre a ser feliços. És curiós, coneixem més com impacta la tristesa en el cervell de les persones que els mecanismes que fan possible la felicitat. El que sí que sabem és que les persones que tenen comportaments més altruistes, d'ajuda als altres, són més feliços que les que anteposen la seua carrera professional a tota la resta. Aquest fet ens porta a pensar que una educació primerenca més centrada en aquest tipus de valors portarà a les persones quan siguen majors a ser més felices.
La felicitat són emocions i relacions positives, compromís, sentit i assoliment. Aquests indicadors sí que els podem mesurar per a saber el grau de benestar de les persones en les seues empreses.

6. Alguna recomanació per a promoure pràctiques laborals que posen fi al perfeccionisme desbordat?
Segons estudis recents està emergint una nova realitat social que porta a les empreses i organitzacions a voler ser percebudes de manera diferent, que combina el creixement dels ingressos i els seus guanys amb la necessitat de respectar l'entorn. Actualment les empreses són jutjades per les relacions amb els seus treballadors, els seus clients i l'entorn. Una nova responsabilitat que promourà noves pràctiques laborals, per exemple el 86% dels milenials actuals pensen que l'èxit empresarial s'ha de mesurar més enllà dels acompliments financers.