[Biografia, versió en valencià]

Daniel Benito Goerlich (València 1955) és Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció Història) MEC 19/9/77, Doctor en Geografia i Història (Especialitat Història de l'Art) MEC 22/6/81; amb qualificació: excel·lent cum laude per unanimitat, i premi extraordinari de doctorat per la Facultat de Geografia i Història el 1983.

Catedràtic en el Departament d'Història de l'Art, al cos docent pertany des de 1977. Ha estat Conservador del Patrimoni històric artístic de la UVEG des de 1987 a 2018.

Director del Museu del Patriarca del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi.

Ha dedicat la seva investigació a l'arquitectura del segle XIX, la conservació del patrimoni cultural, la història, iconografia i l'art valencià.

[

Licenciado en Geografía e Historia por la Universitat de València

Licenciado en Historia y Ciencias de la Música por la Universidad de La Rioja

Doctor por la Universitat de València

Estancias en el extranjero: Università Cattolica del Sacro Cuore (Milano-Trieste, Italia), Universitatea din Bucuresti (Rumanía), Universidad Islámica Azzad de Teherán (Irán).

Editor de Cuadernos de Bellas Artes – Sociedad Latina de Comunicación Social.

Líneas de investigación:

1. Música
2. Historia del Arte
3. Estética.

Biografia, versió en valencià]

Sergi Doménech García (Carlet, 1982) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional. Va ver Investigador en Formació predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la UVEG. Ha estat investigador en la Càtedra Demetrio Ribes i investigador de plantilla en Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Ha realitzat diverses estades de recerca en diversos centres internacionals –entre ells en el Warburg Institute, de Londres– i ha estat professor convidat a diverses universitats d'Iberoamèrica. És membre de la Sociedad Española de Emblemática i secretari de la revista Imago que aquesta societat edita. En l'actualitat és Director del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València.

Ha dedicat part de la seva recerca a l'estudi de l'art iberoamericà, encara que no de manera excloent. Les seves recerques se centren en l'anàlisi i interpretació de la imatge. La seva principal línia de recerca és l'estudi de les “pràctiques, enginys persuasius i retòrica visual de la imatge religiosa en el període barroc”, així com la continuïtat de pràctiques i expectatives de la imatge sagrada en la modernitat. Reflex d'això últim és la seva línia de recerca sobre “Imatge, religió i poder en l'Espanya contemporània”.

Albert Ferrer Orts (Meliana, 1965) es va llicenciar en Geografia i Història -especialitat d’Història de l’Art- (1989) en la Universitat de València-Estudi General, institució en què es va doctorar l’any 2004 mercè a una tesi que va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat en 2005.

Ha estat professor de Secundària (2000-2013) i PDI associat en el Departament d’Història de l’Art de l’Estudi General valencià (2006-2013), professor de la Universidad Autónoma de Chile a Talca, Xile (2013-2014) i professor titular de la Universidad de Playa Ancha de Ciencias de la Educación (Facultad de Arte) a Valparaíso, Xile (2014-2015). Acreditat per l’ANECA a professor titular d’universitat en 2014, des del 2015 treballa com a PDI ajudant doctor en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Des de l’1 de setembre de 2018 és cap d’iniciativa del programa Unisocietat (vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, de la mateixa institució acadèmica).

Les seues línies d’investigació s’han centrat en l’art i l’arquitectura de l’Horta Nord, l’arquitectura i la decoració esgrafiada del segle XVII en el Regne de València, la història i l’art cartoixans de l’antiga Província de Catalunya, particularment a l’àmbit valencià, i la pintura valenciana del segle XVI. Darrerament, també s’ha ocupat dels orígens de la història de l’art a Xile i d’alguns dels seus museus i col·leccions.

Mercedes Gómez-Ferrer va estudiar a la Universitat de València amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Doctorat en Història de l'Art en 1995, amb una tesi dirigida pel professor Joaquín Bérchez. És també llicenciada en Filologia Anglesa i Master en Arquitectura, especialitzada en la Conservació de Ciutats Històriques i Edificis, en el centre d'Études pour la Conservation du Patrimoine Architectural et Urbain de la Universitat de Lovaina (Belgica) en 1995 amb una tesi de Master dirigida pels professors Raymond Lemayre i Krista de Jonge

Catedràtica de Història de l'art, te 6 quinquennis docents i 5 sexenis d'investigació (darrer 2023). Ha participat en projectes d'innovació educativa i ha sigut la coordinadora del Grau des de mars de 2010. Actualment es la coordinadora del Programa de Dcotorat de Història de l'Art. Hadirigit 9 tesis doctorals i nombrosos treballs de fi de master. Ha participat en nombrosos projectes de investigació d'ambit autonòmic, nacional i internacional. Entre altres destaca com a Investigadora principal de projectes i+d, el darrer de 2018, Geografies de la mobilitat artistica València à l'època Moderna o el projecte el Mencia Research Project del Getty Research Institute. Les principals llinies de investigació tracten de la activitat artistica i arquitectònica en España à l'epoca medieval i Moderna, activitats constructives, artistiques, tecniques de construcció, cultura artística, mecenatge, viatges d'artistes etc. ha impartit conferencies i seminaris en moltes universitats, i a estat guardonada amb una beca senior per la Comissió Fulbright per una estada a la Universitat de Harvard

Mireia López-Bertran és professora Ajudant Doctor del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història des del 2016. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) l'any 2000 i doctora en Història per la mateixa universitat l'any 2007. La seua Tesi Doctoral va tractar els rituals fenício-púnics utilitzant a través de la coroplastia des de una perspectiva corporal i paisatgística. Entre el 2010 i el 2012 va tenir un contracte postdoctoral del Ministeri d'Educació i Cultura -FECYT que li va permetre ser Honorary Research Fellow de la School of Humanities de la University of Glasgow. Durant aquest període va realitzar un projecte de recerca titulat "Artesania, rituals i gènere a la Mediterrània púnica: una anàlisi comparativa entre Eivissa i Sardenya.  Entre el 2014 i el 2016 va gaudir d'un contracte postdoctoral Beatriu de Pinós B/ Marie Curie Cofund finançat per AGAUR (Generalitat de Catalunya) i la Unió Europea on va desenvolupar el projecte "Canvi i continuïtat al cementeris del món fenício-púnic: rituals funeraris i concepcions corporals". 

Ha estat investigadora visitant en diverses institucions com la Eberhard-Karl Universität Tübingen (2006, 2010, 2014, 2017), el Joukowsky Institute of Archaeology and the Ancient World, Brown University (2015) o l' Istituto del Mediterraneo Antico (2003). Ha participat en diversos projectes d' investigació nacionals i internacionals I+D+I. Actualment, és membre del grup ARSMAYA (GIUV2013-09) dirigit perr Cristina Vidal (Universitat de València) i té com a objectiu la documentació, difusió i posada en valor del patrimoni cultural.

Les seues principals línies de recerca es vinculen amb l'art i la iconografia del Mediterrani durant l'Edat del Ferro des d'un punt de vista corporal, de gènere i ritual. Especialment, el seu interès se centra en la coroplastia fenícia, púnica i ibèrica basant-se en una definició de l'art entesa com a cultura material.

Professora Titular d'Història de l'Art des de 2001 en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Llicenciada en Geografía i Historia, secció Història, especialitat Arqueologia, per la Universitat de València. Doctora per la mateixa Universitat amb la tesi “El caso de Arse-Saguntum. Una aproximación al estudio de la Cultura Ibérica en la zona central del País Valencià”, dirigida per la Dra. Carmen Aranegui Gascó. Becaria d'investigació pel Ministerio de Educación y Ciencia (1993-1996). Professora ajudant en el Departament d’Història de l’Art (1997-2001).

Ha participat en diversos projectes d'investigació finançats: Imagen, mito y sociedad en la Cultura Ibérica (1993-1994), La sociedad ibérica a través de sus cerámicas (1995-1998), La imagen en el Arte Ibérico y las estructuras de poder (1999), Imagen y cultura. Base de datos iconográfica (2001-2002), Apes. Base de datos iconográfica (2004-2007), Los grafitos mayas: iconografía y conservación(2008), Los tipos iconográficos. Descripción diacrónica, fuentes y hermenéutica (2009- 2011).

El seu àmbit de recerca es centra en l'anàlisi i interpretació de la imatge i la Cultura visual des d'una perspectiva de gènere. Ha coordinat la celebració dels Seminaris de Cultura Visual que es desenvolupen al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València amb els següents títols: De Santas y Pecadoras (2010-2011), El cuerpo femenino en el celuloide. Sexualidad y Belleza como esferas de desigualdad (2011-2012), Los usos de la imágenes (2012-2013), Dolor, enfermedad, duelo y género (2016-2017) y Entre la Adoración y el estigma: madres, vírgenes y prostitutas (2018-2020). Com a membre del grup de recerca APES, participa en el projecte finançat: Los tipos iconográficos: Antiguo Testamento I, on s'ha centrat en la representació de la Teofanía de Mambré. [Biografia, versió en valencià]

María Elvira Mocholí Martínez és doctora en Història de l'Art, amb menció internacional, per la Universitat de València. En finalitzar la llicenciatura, va gaudir d'una beca FPU en el Departament d'Història de l'Art d'aquesta universitat i va dur a terme estades d'investigació en el Warburg Institute de Londres. Després de més d'una dècada d'activitat professional en l'àmbit del turisme cultural, en 2016 va reprendre la seua funció docent i investigadora en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, on actualment exerceix com a professora ajudant doctora. És secretària de la revista Imago, editada per la Societat Espanyola d'Emblemàtica, de la qual forma part.

La seua investigació s'ha centrat en l'estudi de la imatge medieval en tots els seus aspectes (relíquies i reliquiaris, miniatures, etc.) per a dur a terme una anàlisi i interpretació de la mateixa en el seu context cultural, amb especial atenció a la imatgeria escultòrica de la Mare de Déu en l'antic regne de València. En l'actualitat, participa en el projecte “Els tipus iconogràfics: Antic Testament I”.

Mariángeles Pérez-Martín és Doctora en Història de l'Art (2019, cum laude) i Màster en Estudis Hispànics Avançats (2015) per la Universitat de València. Premi Nacional de Llicenciatura en Història de l'Art (2012) i Premi Extraordinari de Màster en Història de l'Art i Cultura Visual, UVEG (2013). Les seues investigacions es centren a l'àmbit de la Història de les dones i l'Art contemporani. Ha publicat el llibre Ilustres e ilustradas. Académicas de Bellas Artes ss. XVIII-XIX (Tirant lo Blanch, 2020). Ha dirigit com Investigadora Principal el Projecte Art, Historiografia i Feminismes (arthistFEM), Universitat de València (GIGE2022/130), financiat per la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació, Generalitat Valenciana (2023-2024). Membre del proyecte d'investigació europeu ChemiNova. Novel technologies for on-site and remote collaborative enriched monitoring to detect structural and chemical damages in cultural heritage assets (IP Ester Alba, Universitat de València). També és membre (2022-actualitat) i Coordinadora (junt a Clara Solbes) del Projecte d'Innovació Educativa TrencArt. Trencant la Història. Imatges, textos i contextos per a la igualtat en la Història de l'art contemporani (PIEE-3326371/2024), Universitat de València, curs 2024-2025. Membre del grup d'investigació VALuART. València, universitat i art. Art, museus i cultura visual, de 1750 fins a l'actualitat, GIUV2015-224 UVEG; i de Relectures. Itineraris museals en clau de gènere, UVEG. Col·laboradora del projecte I+D Las artistas en la escena cultural española y su relación con Europa, 1803-1945, Universidad de Zaragoza (Ministerio de Ciencia, 2021-2025). És socia des de 2018 de la associació MAV-Mujeres en las Artes Visuales, de la qual ha sigut coordinadora Territorial (acv) (2021-2024); de l'Asociación Española de Investigación en Historia de las Mujeres AEIHM (2016-actualitat) i del Comité Español de Historia del Arte (2015-actualitat). És Cap d'Iniciatives d'Activa Cultura UV (2024-actualitat).

Sagunt, 1962. Tesi doctoral L'individu exterior. Figures i espais en la il·lustració gràfica del segle XIX (2007).

Especialitzat en les problemàtiques generades per les imatges durant els processos històrics d'implantació de la Modernitat, en l'estudi i interpretació de la imatge gràfica europea d'àmplia difusió durant el segle XIX, així com de l'art valencià de les dècades finals del segle XIX i els inicis del segle XX i de la fotografia. Les investigacions es poden emmarcar dins el camp teòric dels estudis visuals i han proposat obrir vies de connexió amb la història de l'estètica, la tècnica i les epistemologies científiques, així com els estudis culturals, per reconstruir les estructures actives en el funcionament i evolució dels mecanismes dels imaginaris moderns. Participa en el Projecte I+D+i "La vida artística a València (1880-1936). Fuentes per a un diccionari d'artistes". (HAR2009-14480). En 2010 publica el llibre La il·lustració gràfica del segle XIX. Funcions i disfuncions. Col·labora amb ASCIGE (Atelier sour le Satirique, la Caricature et l'Illustration Graphique en Espagne), amb el Festival Internacional Incubarte 6 i 7 i amb Perifèries 13. Desenvolupa activitat de crítica d'art contemporani amb treballs sobre Artur Heras, Sebastià Miralles, Juan Cuéllar, Manuel Bellver, José Guerrero Tonda, María José Pérez Vicente i XLFamily entre altres. Realitza conferències sobre art dels segles XIX i XX i desenvolupa funcions de comissariat.

Amadeo Serra Desfilis ((València, 1963) és llicenciat en Geografia i Història (Universitat de València, 1986) i Doctor en Història (Università degli studi di Bologna, 1988). Ha sigut professor d'Història de l'Art a l'Universitat de València des de març de 1991 fins avui, quan ocupa una Càtedra d'Història de l'Art Medieval. Ha treballat com a investigador al Colegio de España (Bolonya), a la Bibliotheca Hertziana de Roma i al Warburg Institute de Londres i ha estat professor convidat a la Universitat de Girona, a la Universitat de Palerm i a la Universitat Politècnica de València. 

La seua docència i investigació tenen com a principals temes la història de l'arquitectura i l'urbanisme i la història de l'art de la baixa Edat Mitjana. En els darrers anys ha treballat sobre els retaules del període gòtic en la Corona d'Aragó, en la seua producció, els usos de la imatge narrativa en ells i la seua interpretació en el context de la societat multicultural que fou l'antic regne de València entre els segles XIV i XV. Altrament també ha estudiat les relacions amb Itàlia de l'art de la Corona d'Aragó durant el mateix període no sols en l'àmbit de l'arquitectura ans també en les arts figuratives.

[ Traducció automàtica ]