Des de 2011 imparteix classes d'Història de l'Art i Història del Cine a la Universitat de València, en la qual es va doctorar en Història de l'Art (2005); es responsable de diverses exposicions dedicades als artistes HR Giger, José Hernández i Joan Castejón, el disseny cinematogràfic i l'art fantàstic. Els seus escrits inclouen llibres sobre cinema, iconografia, animació i disseny. A més de conferències i ponències sobre art, cinema i avantguardes artístiques, s’han publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i en catàlegs d’exposicions internacionals.
Col·labora actualment amb diverses institucions internacionals com Le Lieu Unique(Nantes, França), Museum HR Giger (Suïssa), Plataforma cultural XD (Beijing, Xina), Plataforma cultural Superficie Arte (Ciutat de Mèxic) i Fundació Kutxa (Sant Sebastià, Espanya), entre altres.

Torrent, 1967. Llicenciat en Geografia i Història (1990) i doctor en Historia de l'Art (2010) per la Universitat de València. Ha desenvolupat l’activitat professional com a director del Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March, des de la seua creació en 1996 fins l'any 2013, que ha compaginat durant aquest període amb la docència com a professor associat en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, com a professor ajudant doctor des de 2013 i des de 2018 com a profesor titular. Membre electe del claustre des de 2014, on com a tal ha format part de diversos òrgans de gestió universitària, com el Consell de Govern, la Comissió d'Estatuts i la Mesa del Claustre. Des de setembre de 2018 és responsable de l'àrea de conservació del patrimoni cultural de la Universitat de València.

Les seues línies d'investigació se centren en l'estudi d'algunes manifestacions del patrimoni cultural relacionades amb els paisatges on s'integren, com ara l'arquitectura popular, l'arquitectura industrial i el patrimoni de l’obra pública, sobre les que ha publicat diferents aportacions en revistes especialitzades i en obres col·lectives.

Ha treballat en l'elaboració dels inventaris de patrimoni etnològic immoble (1994) i de patrimoni industrial de la Comunitat Valenciana (1997-2005) i ha format part d'equips redactors de diversos instruments de planejament territorial, plans especials, plans directors de monuments i de catàlegs municipals de béns i espais protegits, i ha estat autor d'un bon nombre d'informes en matèria de protecció i gestió dels béns culturals immobles. Ha participat en més d'una desena de contractes d'investigació i en diversos projectes I+D finançats en convocatòries públiques

[Biografia, versió en valencià]

Sergi Doménech García (Carlet, 1982) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de València (cum laude) amb menció internacional. Va ver Investigador en Formació predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la UVEG. Ha estat investigador en la Càtedra Demetrio Ribes i investigador de plantilla en Instituto de Investigaciones Estéticas de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Ha realitzat diverses estades de recerca en diversos centres internacionals –entre ells en el Warburg Institute, de Londres– i ha estat professor convidat a diverses universitats d'Iberoamèrica. És membre de la Sociedad Española de Emblemática i secretari de la revista Imago que aquesta societat edita. En l'actualitat és Secretari Acadèmic del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València i coordinador de les pràctiques externes del Màster en Història de l'Art i Cultural Visual de la mateixa universitat.

Ha dedicat part de la seva recerca a l'estudi de l'art iberoamericà, encara que no de manera excloent. Les seves recerques se centren en l'anàlisi i interpretació de la imatge. La seva principal línia de recerca és l'estudi de les “pràctiques, enginys persuasius i retòrica visual de la imatge religiosa en el període barroc”, així com la continuïtat de pràctiques i expectatives de la imatge sagrada en la modernitat. Reflex d'això últim és la seva línia de recerca sobre “Imatge, religió i poder en l'Espanya contemporània”.

Albert Ferrer Orts (Meliana, 1965) es va llicenciar en Geografia i Història -especialitat d’Història de l’Art- (1989) en la Universitat de València-Estudi General, institució en què es va doctorar l’any 2004 mercè a una tesi que va obtindre el Premi Extraordinari de Doctorat en 2005.

Ha estat professor de Secundària (2000-2013) i PDI associat en el Departament d’Història de l’Art de l’Estudi General valencià (2006-2013), professor de la Universidad Autónoma de Chile a Talca, Xile (2013-2014) i professor titular de la Universidad de Playa Ancha de Ciencias de la Educación (Facultad de Arte) a Valparaíso, Xile (2014-2015). Acreditat per l’ANECA a professor titular d’universitat en 2014, des del 2015 treballa com a PDI ajudant doctor en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Des de l’1 de setembre de 2018 és cap d’iniciativa del programa Unisocietat (vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, de la mateixa institució acadèmica).

Les seues línies d’investigació s’han centrat en l’art i l’arquitectura de l’Horta Nord, l’arquitectura i la decoració esgrafiada del segle XVII en el Regne de València, la història i l’art cartoixans de l’antiga Província de Catalunya, particularment a l’àmbit valencià, i la pintura valenciana del segle XVI. Darrerament, també s’ha ocupat dels orígens de la història de l’art a Xile i d’alguns dels seus museus i col·leccions.

Mercedes Gómez-Ferrer va estudiar a la Universitat de València amb Premi Extraordinari de Llicenciatura i Doctorat en Història de l'Art en 1995, amb una tesi dirigida pel professor Joaquín Bérchez. És també llicenciada en Filologia Anglesa i Master en Arquitectura, especialitzada en la Conservació de Ciutats Històriques i Edificis, en el centre d'Études pour la Conservation du Patrimoine Architectural et Urbain de la Universitat de Lovaina (Belgica) en 1995 amb una tesi de Master dirigida pels professors Raymond Lemayre i Krista de Jonge

Catedràtica de Història de l'art, te 5 quinquennis docents i 4 sexenis d'investigació (darrer 2017). Ha participat en projectes d'innovació educativa i ha sigut la coordinadora del Grau des de mars de 2010. Actualment es la coordinadora del Programa de Dcotorat de Història de l'Art. Hadirigit 9 tesis doctorals i nombrosos treballs de fi de master. Ha participat en nombrosos projectes de investigació d'ambit autonòmic, nacional i internacional. Entre altres destaca com a Investigadora principal de projectes i+d, el darrer de 2018, Geografies de la mobilitat artistica València à l'època Moderna o el projecte el Mencia Research Project del Getty Research Institute. Les principals llinies de investigació tracten de la activitat artistica i arquitectònica en España à l'epoca medieval i Moderna, activitats constructives, artistiques, tecniques de construcció, cultura artística, mecenatge, viatges d'artistes etc. ha impartit conferencies i seminaris en moltes universitats, i a estat guardonada amb una beca senior per la Comissió Fulbright per una estada a la Universitat de Harvard

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Llicenciat i doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, de la qual és professor titular en el Departament d'Història Art des de 1997. Estades d'investigació en la Università di Bologna, University of Virginia i Université de Montréal.

Especialitzat en art del segle XX espanyol, les seues primeres investigacions van tractar sobre arquitectura i urbanisme industrials. Posteriorment s'ha dedicat a les arts visuals, realitzant la seua tesi doctoral sobre l'escultor Andreu Alfaro (1929-2012), a què ha dedicat diverses monografies. En l'actualitat s'interessa per l'art espanyol posterior a 1939 i, en especial, les seues relacions amb la ideologia i la política; així com per la institucionalització acadèmica de la Història de l'art i els distints àmbits d'erudició historicoartística anteriors a la incorporació de la disciplina als estudis universitaris.

Ha exercit com a comissari d'exposicions i va ser director de la Sala d'Exposicions de la Universitat de Valènica i director-conservador de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia pertanyent a la mateixa institució. És membre de les associacions valenciana, nacional i internacional de crítics d'art (AVCA, AECA i AICA).

María Elvira Mocholí Martínez és doctora en Història de l'Art, amb menció internacional, per la Universitat de València. En finalitzar la llicenciatura, va gaudir d'una beca FPU en el Departament d'Història de l'Art d'aquesta universitat i va dur a terme estades d'investigació en el Warburg Institute de Londres. Després de més d'una dècada d'activitat professional en l'àmbit del turisme cultural, en 2016 va reprendre la seua funció docent i investigadora en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, on actualment exerceix com a professora ajudant doctora. És secretària de la revista Imago, editada per la Societat Espanyola d'Emblemàtica, de la qual forma part.

La seua investigació s'ha centrat en l'estudi de la imatge medieval en tots els seus aspectes (relíquies i reliquiaris, miniatures, etc.) per a dur a terme una anàlisi i interpretació de la mateixa en el seu context cultural, amb especial atenció a la imatgeria escultòrica de la Mare de Déu en l'antic regne de València. En l'actualitat, participa en el projecte “Els tipus iconogràfics: Antic Testament I”.

Pascual Patuel és Professor Titular d'Història de l'Art de la Universitat de València. Llicenciat en Geografia i Història (Universitat de València) i en Història de l'Art (Universitat de Barcelona), Doctor en Història de l'Art (Universitat de Barcelona). És autor de llibres, ressenyes, articles, comunicacions a congressos, comissariats d'exposicions i informes tècnics. Ha dedicat la major part de la seva activitat investigadora al període artístic conegut habitualment com Últimes Tendències o Neoavanguardes, que cobreix l'etapa compresa des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat. L'objectiu bàsic ha buscat centrar l'atenció en els moviments més renovadors que s'han produït en el si de l'Art Valencià, prestant especial interès a aquells artistes o institucions que han tingut major projecció nacional i internacional.

Aquesta línia d'investigació es concretaria en sis blocs bàsics, que han anat vertebrant i concretant la seua dedicació a aquest període que cobreix els últims 60 anys de l'Art Contemporani, en l'àmbit de les arts plàstiques, l'arquitectura i l'urbanisme. Aquests blocs són els següents.

A) Corrents artístiques actuals

Bàsicament està destinada a l'estudi de les avantguardes desenvolupades en l'àmbit valencià i espanyol en el període objecte d'estudi. Entre les diverses publicacions podem citar:

– Pintura espacialista valenciana (Revista Goya, 1991).

– Pintura sígnico-gestual valenciana (Revista Goya, 1993).

– El informalismo matérico en la pintura valenciana (Diputación Provincial de Castellón, 1997).

– Geométrica valenciana (Diputación Provincial de Valencia, 1999).

– Realisme Social Valencià en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia (Universitat Jaume I de Castellón, 2018).

B) Estudis sobre artistes amb àmplia trajectòria

Aquest àmbit està dedicat a abordar l'anàlisi monogràfic d'alguns autors amb ampli ressò i significació en el context valencià i espanyol actual. Alguns d'ells ja morts i els altres amb la trajectòria bastant avançada, nascuts des de finals del segle XIX fins als anys quaranta del segle XX. Van militar en grups com el Grup Z, Grup Els Set, Parpalló, Moviment Artístic del Mediterrani, Art Actual, etc. Caldria destacar:

– Vicente Pastor Pla (Diputación Provincial de Valencia, 1997).

– Joaquín Michavila (Diputación Provincial de Castellón, 1999).

– Javier Calvo (Generalitat Valenciana, 1999).

– Nassio Bayarri (Universidad Politécnica de Valencia, 2000).

– Salvador Victoria (Universidad Politécnica de Valencia, 2000).

– Eduardo Sales (Universidad Politécnica de Valencia, 2002).

– Alfonso Pérez Plaza (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Museo del Puerto de Veracruz, México, 2002).

– Agustín Albalat (Diputación Provincial de Valencia, 2002).

– Antonia Mir (Generalitat Valenciana, 2003).

– José Manaut (Generalitat Valenciana, 2004).

– José Vento González (Generalitat Valenciana, 2005).

– Fernando Peiró Coronado (Grafisa, 2006).

– Salvador Soria (Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2006).

– Wenceslao Rambla (Generalitat Valenciana, 2007).

– Monjalés (Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana, 2014).

– Salvador Montesa (Generalitat Valenciana-Fundación Chirivella Soriano, 2016).

– Isabel Oliver. 40 años de arte comprometido, 1970-2009 (Universidad de Valencia, 2019).

C) Grups i moviments artístics valencians

Permet poder estudiar tot un seguit de grups i moviments artístics dels anys 40, 50 i 60, a través dels quals s'havia anat gestant el desenvolupament de l'avantguarda en el món valencià. Es va fer un esforç especial per localitzar l'amplíssima documentació que la seva tasca havia anat generant entre catàlegs d'exposicions, monografies, publicacions diverses, estatuts, cartes, revistes, referències a la premsa, etc.

– Grupo Z y Grupo Los Siete (Revista L'Espill, 1991).

– Grupo Parpalló (Revista Archivo de Arte Valenciano, 1990).

– Movimiento Artístico del Mediterráneo (Consell Valencià de Cultura, 1998).

– Los grupos Neos, Art Nou y Rotgle Obert en la Valencia de los años 50 (Revista Saitabi, 1995).

– Asociación Arte Actual (Revista Archivo de Arte Valenciano, 1993).

– 25 años del premio de pintura y escultura Bancaja (Bancaja, 1998).

– Salones Valencianos de Arte (Diputación de Valencia, 1999).

D) Projectes temàtics

Són publicacions que giren al voltant d'un tema monogràfic concret que l’intenten abordar en funció del nucli vertebrador que es proposa:

– Diccionario de Artistas Valencianos del Siglo XX (Albatros, 1999).

– Paisaje Valenciano en el siglo XX (Generalitat Valenciana, 2002).

– Música y Arte (Ayuntamiento de Valencia, 2004).

– Arte actual a la comarca de l'Horta Sud de Valencia (CAM-Mancomunidad e Instituto de Estudios de l'Horta Sud de Valencia, 2003).

– Repertorio Bibliográfico de Artistas Valencianos Contemporáneos Seleccionado y Comentado (Diputación de Valencia-Universidad de Valencia, 2005 y ss.).

– La luz de las imágenes. Lux mundi Xàtiva 2007 (Generalitat Valenciana, 2007).

– Pabellón de la Santa Sede, (Nunciatura Apostólica en España. Expo Zaragoza, 2008).

– Diccionario Biográfico Español (Real Academia de la Historia, 2009).

E) Estudis sobre Art Actual

Correspon a estudis relacionats amb l'art internacional del període comprès entre els anys seixanta del segle XX i els decennis del segle XXI que ja han tingut lloc. En bona mesura, són resultat de estades a l'Universitat de Toulouse i a la Universitat de l'Estat de Colorado, quan es va tenir l'oportunitat d'accedir a un volum significatiu de documentació i fonts documentals que han permès analitzar amb profunditat aquest proper període de l'art actual. La intenció és poder oferir als estudiants d'art i a les persones interessades en aquestes etapes de la història de l'art estudis de caràcter diacrònic amb criteris historiogràfics :

– Arquitectura Actual (Tirant Humanidades, 2016).

– Arte Actual (Universidad de Valencia, 2016).

F) Visions globals sobre Art Valencià Contemporani

– Architecture and urban development of the University of Valencia Blasco Ibáñez Campus (Presses Universitaires de Perpignan, 2014).

– Arte Valenciano en el Franquismo, 1939-1975 (Universidad de Valencia-Institució Alfons el Magnànim, 2019).

[Biografia, versió en valencià]

Profesor Titular de Universidad. Premio extraordinario de Licenciatura y de Doctorado. Investigación centrada preferentemente en el Arte Valenciano de los siglos XVII a XIX.

Jorge Sebastián Lozano és Professor Contractat Doctor al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València des de 2014. Abans havia sigut professor invitat del seu Master de Patrimoni Cultural, des de 2006. Ha rebut beques d'investigació del Real Colegio Complutense de Harvard University, en 2017 i 2018.

La seua investigació com a historiador inclou camps diversos. Va dedicat la seua tesi doctoral a la representació visual del gènere en la monarquia hispànica de l’Edat Moderna, publicant articles i assajos sobre el tema. De forma més recent, ha dedicat especial atenció a la pintora Sofonisba Anguissola, mitjançant publicacions i col·laboracions vàries.

Paral·lelament, ha impartit múltiples cursos sobre l’aplicació de les TIC a l’estudi i la difusió del patrimoni històric. Des de 2018 és Technical Manager de SILKNOW, un projecte d’investigació finançat per la Comissió Europea (programa Horizon2020).

També ha organitzat abundants exposicions i jornades sobre art contemporani, principalment a la Fundación Mainel.

Dt.. Luisa Vázquez de Ágredos Pascual és Llicenciada en Història de l'Art i Periodisme. Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Doctora en Història de l'Art per la Universitat Politècnica de València. Màster en Cooperació al Desenvolupament amb l'especialitat d'Ajuda Humanitària Internacional per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment és Professora Titular del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. Vicedegana de Relacions Internacionals, Qualitat i Innovació Educativa en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. La seua línia d'investigació des de fa quasi dues dècades ha sigut l'estudi material, cultural i simbòlic del color en l'Antiga Mesomèrica, amb especial èmfasi en la cultura maia. Les seues investigacions més recents estan centrades en el binomi “Materialitat i Significat”, aplicat als colors, les fragàncies i les textures de diferents cultures del món antic, amb l'objectiu d'indagar en el tema de la percepció sensorial a través de l'art i el ritual (públic i privat). De forma paral·lela, la seua formació i experiència en Cooperació Internacional li ha permés en els seus projectes i investigacions, en la seua major part centrades en l'àrea maia (Centreamèrica), conjuminar el binomi Patrimoni Cultural i Desenvolupament Local. Entre 2009 i 2014 va ser Vicepresidenta Autonòmica de Cooperació Internacional i Diplomàcia Humanitària en Creu Roja Espanyola – Comunitat Valenciana. Compta amb experiència a Centreamèrica (Mèxic i Guatemala), Àfrica Occidental (Burkina Faso, Niger) i Àsia (subcontinent Índia), especialment vinculada a col·lectius infància i dona.

Lluís Vives-Ferrándiz Sánchez és Doctor en Història de l'Art per la Universitat de València, on actualment desenvolupa la seva tasca docent i investigadora. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha realitzat estades de recerca en centres internacionals com The Warburg Institute, i ha gaudit de diverses beques de formació en institucions com el Museu de la Ciutat de València, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat i el Museu Nacional de Ceràmica. Les seves publicacions poden trobar-se en revistes acadèmiques com Goya, Caràcters, Ars Longa, Anuari del Departament d'Història i Teoria de l'Art, Potestas o Revista Concreta i en mitjans de difusió com ABC Cultura, així com en editorials nacionals de prestigi com Fernando Villaverde o Ediciones Encuentro. Les seves principals línies d'investigació se centren en l'estudi del tema de la vanitas en l'esfera de la cultura barroca, així com les seves extensions al camp de la cultura visual contemporània sota la perspectiva del neobarroc. També ha realitzat estudis sobre les reflexions teòriques de la imatge i la cultura visual en la postmodernitat i la manera en què afecten la pràctica de la Història de l'Art. Les seves últimes investigacions han desenvolupat l'ús de la imatge fotogràfica com a element ideològic i identitari, l'estudi dels nous règims escópicos i la iconoclàstia contemporània. És director de la col·lecció Pigmalió de Sans Soleil Edicions, editorial independent dedicada a la publicació de llibres de cultura visual.