Hui és 25 N. Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Hui no és un dia de commemoració. No hi ha res a celebrar ni festejar. És un dia de lluita i de pena.

La violència contra les dones és la màxima expressió de la desigualtat en el món. Nacions Unides ens recorda que una de cada tres dones en el món ha patit algun tipus de violència al llarg de la seua vida. En aqueix sentit, continua havent-hi MASSA treball per realitzar.

Soc iranià. Fa uns mesos *Mahsa *Amini, una jove estudiant del meu país, moria en unes dependències policials per portar el vel de manera inapropiada, víctima de la violència exercida contra les dones pel règim autoritari islàmic i la seua policia religiosa.

Cada dia, al meu país, moltes dones arrisquen la seua vida lluitant contra l'opressió política, religiosa i cultural a l'Iran. Com tantes altres dones en tants altres llocs en el món.

La mort de *Mahsa ha permés conéixer al món les injustícies i la violència que pateixen les dones sota l'actual dictadura. La seua mort també ha disparat la rebel·lia del poble iranià i la nostra rebel·lia com a dones.

No estan soles. No estem soles. Som el seu altaveu.

La violència per raó de gènere contra les dones és un dels mitjans socials, polítics i econòmics fonamentals a través dels quals es perpetua la posició subordinada de les dones i els seus papers estereotipats.

Per això, l'erradicació de la violència contra les dones i xiquetes en qualsevol de les seues manifestacions, amb independència de si ocorre en la vida material o en un entorn virtual, en qualsevol àmbit, dimensió, o territori en què tinga lloc ens interpel·la directament, ens competeix i ens ha de mobilitzar. La violència i la discriminació no tenen cabuda entre iguals.

Tenim un compromís amb les víctimes d'ahir, i de hui i treballem per assegurar una vida lliure de violència per a les generacions de demà.

Fa cinc anys, el moviment global #MeToo, fundat per Tarana Burke en 2006, va manifestar la urgent necessitat de previndre i respondre a la violència contra les dones.

Des de llavors, hi ha hagut un impuls sense precedents per a posar la violència contra totes les formes de violència contra les dones en les agendes governamentals i institucionals, perquè s'elaboren i modifiquen lleis i polítiques; es garantisquen serveis essencials i es desenvolupen estratègies de prevenció.

Al mateix temps s'ha produït un increment dels moviments antidrets, i antidemocràtics, inclosos els grups antifeministes, la qual cosa ha provocat una reducció de l'espai reivindicatiu, una reacció contra les organitzacions de drets de les dones i un augment dels atacs contra aquestes activistes i aquestes polítiques d'igualtat.

En aquest context la Facultat de Dret

-        celebra que la Universitat de València aprovara en 2021 un nou Protocol d'actuació enfront de l'assetjament sexual, per raó de gènere i altres assetjaments discriminatoris per a lluitar contra la violència i la discriminació en la comunitat universitària.

-        I reafirma la seua comesa de formar juristes que garantisquen drets humans, defensen la igualtat, lluiten contra la discriminació, la violència i l'odi i treballen fermament per enfortir la democràcia.

La nostra Facultat enarbora la bandera de la paraula, del diàleg, del respecte, i de la defensa i garantia dels drets. També del dret de totes les dones a una vida lliure de violència. No guardem silenci i no mirem cap a un altre costat.