V CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA CURA I LA IGUALTAT
LES CURES EN UN CONTEXT D’EMERGÈNCIA: LA RECONSTRUCCIÓ EN IGUALTAT DESPRÉS DE LA DANA DE VALÈNCIA
El V Congrés Internacional de la Cura i la Igualtat pretèn continuar amb la línia d’investigació iniciada en 2018 amb la celebración del I Congrés Internacional de la Cura i la Igualtat celebrat en la Facultat de Dret de la Universitat de València on es va decidir que aquest tindria un carácter bienal.
Aquest primer congrés es va dedicar a trobar la fonamentació del dret a la cura buscant les raons que motiven el reconeixement de les cures com un dret humà bàsic, la segona (en 2020) es va dedicar, per raons òbvies, a les cures en la pandèmia del covid-19, la tercera (en 2022) de contingut més jurídic, tenia per objectiu estudiar el procés de reconeixement del dret i, la quarta (2024) celebrada sols uns diez abans de que ocorreguera la Dana, pretenia analizar els problemas teòrics i pràctics que es desprenien del seu reconeixement centrats en la conciliació i la corresponsabilitat per a totes les persones, ocupant-se sobretot en els drets de les persones cuidadores.
Tan sols uns dies després va aplegar la tragedia, la Dana de València, que va golpejar greument els territoris valencians, principalmente els de l’Horta-Sud, emportant-se vides humanes i destruïnt tant els espais vitals construïts com els entorns naturals y mitjans de subsistencia que ara requereixen ser reconstruïts. Aquest és un dels eixos del congrés, la reconstrucció dels territoris afectats i posant el focus també en el especial impacte que la Dana ha tingut en les vides de les dones i en les persones de col·lectius vulnerables com les xiquetes i els xiquets, la població adolescent, les persones majors i les persones amb discapacitat, però també als col·lectius de les persones cuidadores de persones majors i amb discapacitat que són majoritàriament dones.
L'aspecte transversal de totes les edicions anteriors ha sigut la igualtat que també estarà present en la V edición com a tret característic, al que s’afegeix la participació de les persones afectades i les aportacions de les persones expertes en cures y en el concepte de resiliència com a capacitat d’adaptació, de superació i de recuperació en situacions d’emergències. Aquesta idea que sosté amb força l’objecte del congrés està alineada amb una de les tres orientacions estratègiques clau del Pla Estratègic d’Horitzó Europa 2025-2027: Una Europa més resilient, competitiva, inclusiva i democràtica. Per a això és imprescindible insistir en la prevenció i les respostes a diverses amenaces a la seguretat civil, entre les que s’inclouen les causades per desastres naturals (o provocats pel èsser humà) en relació amb el canvi climàtic, entre els que destaquen els perills relacionats amb el clima o desastres naturals i ecològics, amb especial atenció a les inundacions que seran el fonament principal per al contigut d’aquest congrés.
Com també ho és l’impacte que aquests danys mediambientals tenen en les persones i particularment en les dones. És un fet constatat que la desigualtat s’agreuja en circumstàncies de crisi, i amb això, la situación de les dones, les vides de les quals s’han vist extraordinàriament afectades per la Dana en diferents àmbits: el seu treball, la conciliació d’aquest amb la seua vida familiar i personal, la seua llibertat condicionada per la mobilitat que també afecta a l’àmbit profesional, el seu espai de relació social i desenvolupament personal, inclòs la seua integritat física que perilla quan la vida es veu ameñaçada per la violència, i en tot cas la integritat psicológica permanentment en alerta i, especialmente, en condicions de vulnerabilitat com és la dependencia per vellesa o per discapacitat principalment. Per tot això volem debatre en aaquest congrés les següents qüestions: la situació real de les dones en aquests àmbits, els avanços que s’han produït en la recuperació i reconstrucció de les seues vides i allò que encara està per fer, plantejar propostes de millora en la reconstrucció amb perspectiva de gènere i d’igualtat tenint especial consideració amb els col·lectius vulnerables. I tot això amb la seua participación i amb expertes i experts que aportaran el seu coneixement per a contribuir al disseny de municipis i ciutats cuidadores partint de la perspectiva de la teoria de les administracions i democràcies cuidadores com opció epistemològica.
Les cures són imprescindibles per a sostener la vida, per tant les investigacions en matèria de cures també ho són i, a més, cobren una importancia extraordinària davant situacions que exigeixen una responsabilitat major per part de les administracions públiques, com és el cas de la Dana. El principi de corresponsabilitat implica una ciutadania compromesa doncs totes les persones som responsables de la cura, però molt particularment ho són les administracions públiques, y açò deu projectar-se en les polítiques públiques democràtiques. Devem prestar major atenció al que aquestes poden i deven fer en aquest procés de reconstrucció.
En l’àmbit internacional s’han produït frana avanços. Així cobra especial importàncies les Opinions Consultives de la Corte Interamericana de Derechos Humanos sobre el reconeixement del dret a la cura i sobre les emergències climàtiques. La Corte determina que el canvi climàtic té un impacte directe i indirecte en la realització de tots els drets humans i que, a més, els seus efectes exacerben les desigualtats, afectant de manera desproporcionada a grups en situación de vulnerabilitat i històricament discriminats pel que podem concloure que les cures i els contextos d’emergència climàtica s’entrecreuen i exigeixen un anàlisi conjunt que és l’objecte principal d’aquest congrés.
