La caracterització ideològica de la societat dels segles XVIII al XX i la manera en què aquesta es representava la feminitat i establia models de vida masculins i femenins constitueixen un marc des del qual interrogar-nos sobre les estratègies de vida de les gents del passat. En història de les dones, ja no es tracta tant de recrear les formes de pensament que van ser pròpies del passat, sinó la manera en què dones i homes van integrar la cultura del seu temps i van construir les seues formes de vida, en la línia de les tendències historiogràfiques actuals, on els estudis macrohistòrics, les explicacions generals estan sent substituïts per estudis més fitats i molt més complexos en la producció d'explicacions. Aquests enfocaments són especialment interessants per a la història de les dones, en la qual en molts casos segueixen dominant les grans explicacions sobre el poder, la submissió, etc., que no deixen aflorar l'ús que les dones del passat van fer dels seus recursos intel·lectuals i de la seua experiència vital. En aquest sentit, ens hem proposat abordar les estratègies de vida de les dones espanyoles entre els segles XVIII i XX,des de tres àmbits: intel·lectual, polític i familiar-privat. En la mesura en què es tracta d'una forma de fer la història la construcció de la qual està íntimament implicada amb el desenvolupament cultural i social de les dones en el món contemporani, els resultats de la recerca han d'incidir també en la manera en què la societat en general necessita comprendre aqueix procés de transformació i constituir-se en un instrument vàlid per a la reflexió col·lectiva, més enllà de l'àmbit dels especialistes universitaris, i per a l'ensenyament de la Història, ja que l'educació constitueix un mitjà indispensable per a modificar les percepcions i les actituds socials.