El dret a la cura en el marc constitucional.

Són molts els avanços produïts en matèria de cures des de que en 2018 celebrem el Primer Congrés Internacional de la Cura, la Igualtat i la Diversitat, la finalitat principal del qual era trobar la fonamentació del dret per a fer el primer pas cap a la seua configuració, seguit de la segona edició en 2020, marcada per la pandèmia del COVID-19 que va oferir nous elements d'estudi que afermaven encara més la necessitat del reconeixement del dret.

El IV Congrés, celebrat en 2022, buscava, una vegada consolidat el substrat del dret, configurar els diferents elements necessaris per al seu reconeixement, com la seua titularitat, el seu exercici, els seus límits i especialment les seues garanties, així com els subjectes obligats, proveint també la faceta del deure de la cura per part de la ciutadania i per part d'Estat. Aquests estudis començaven així a convertir-se en un tema central de les i els constitucionalistes que, en la present edició, perseguim analitzar el dret a la cura en el marc de la Constitució considerant, a més, la mirada imprescindible del dret europeu antidiscriminatori i molt particularment, els importants avanços que, en matèria de cures, s'estan produint a Llatinoamèrica.

“Les cures ens concernixen a tots. Creen el teixit que manté unides les nostres societats i que conjumina a les nostres generacions. Al llarg de la vida, tant nosaltres com els nostres sers estimats necessitarem cures o els dispensarem”. Sota esta premissa s'inicia l'Estratègia Europea de Cures presentada al setembre de 2022 que estableix una agenda per a millorar la situació tant dels qui presten cures com dels qui les reben. Insta a reforçar l'accés a uns serveis assistencials accessibles, assequibles i de qualitat, i a millorar les condicions de treball i la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels cuidadors. 

Esta estratègia té reflex en el panorama nacional espanyol, sent la seua acció més recent l'Estratègia Estatal per a un nou model de cures en la comunitat: un procés de desinstitucionalització 2024-2030, compromís i element central del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, orientat a la modernització i reforç dels serveis socials i del model de cures de llarga duració. “Aquesta Estratègia es dirigeix fonamentalment a les persones amb necessitats de suport i cures, especialment persones amb discapacitat, persones majors en situació de dependència, xiquets, xiquetes, adolescents en el sistema de protecció, i joves que han passat pel mateix i a les persones sense llar. També està pensada per a fer costat a les famílies d'estes persones, així com a les treballadores i treballadors del sector de les cures i suports i de les persones que cuiden”.

Per part seua, des d'altres latituds, l'estat argentí ha sol·licitat Opinió Consultiva a la Cort interamericana sobre “El contingut i l'abast del dret a la cura i la seua interrelació amb altres drets” emmarcada en una política més àmplia que busca posicionar a les cures en l'agenda política, per al seu reconeixement com una necessitat, un treball i un dret, i com un dels nuclis de la desigualtat de gènere. Laura Pautassi, investigadora del CONICET i professora en la Facultat de Dret (UBA), una de les protagonistes de la sol·licitud ens explicarà els seus principals fonaments, la importància de qualificar a les cures com un dret humà i la rellevància que la Cort IDH definisca estàndards internacionals en la matèria. Així com també comptarem amb les investigacions en altres marcs de dret comparat abordant l'anàlisi de diferents sistemes de cures a Europa i Llatinoamèrica.

Tot això amb la finalitat de continuar avançant en un assumpte que tant ens afecta a totes les persones, que ens uneix com a comunitat, perquè ningú pot viure sense ser cuidat i totes les persones necessitem també assumir de manera solidària la responsabilitat de la cura sense que això limite l'exercici d'altres drets. Les dones han assumit sempre les obligacions de les cures i això ha repercutit no sols en la igualtat d'oportunitats sinó també en la igualtat de drets, per a revertir la situació de desigualtat cal assumir la corresponsabilitat i la conciliació com a principis bàsics de la cura.

• Data: 23 i 24 d'octubre de 2024
• Lloc de celebració: SALA TOMÁS VILLARROYA. 1p.20. Primera planta Facultat de Dret. Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració.
• ​​​​​Programa