Des del curs 2026-2027, l’estudiantat podrà realitzar un TFM amb orientació investigadora o amb orientació professional i aplicada, dues opcions equivalents en exigència acadèmica i adaptades a objectius diferents
El Màster Universitari en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori de la Universitat de València incorpora en el curs 2026-2027 un nou plantejament per al Treball de Fi de Màster: el reconeixement explícit de dues orientacions possibles, una d’investigadora i una altra de professional o aplicada.
Fins al curs anterior, la guia docent proposava una estructura comuna construïda principalment al voltant de les preguntes d’investigació, les hipòtesis, les bases teoricoconceptuals, els resultats i la seua discussió acadèmica. Encara que ja es podien realitzar treballs amb una dimensió aplicada, no hi havia una diferenciació formal entre orientacions ni criteris d’avaluació adaptats específicament a la naturalesa de cada producte.
La nova guia docent reconeix ara dues maneres igualment vàlides de demostrar les competències adquirides durant el màster:
- TFM amb orientació investigadora, dirigit principalment a analitzar, explicar o interpretar un problema ambiental o territorial.
- TFM amb orientació professional o aplicada, orientat a diagnosticar, resoldre, estructurar o millorar un problema propi de l’exercici professional.
El que canvia, per tant, no és l’exigència acadèmica del TFM, sinó la lògica amb què es planteja el treball i el tipus de resultat final que s’espera obtenir.
Per què s’introdueix aquesta nova orientació?
El canvi respon a la diversitat de perfils, interessos i objectius professionals de l’estudiantat, així com al caràcter tècnic, interdisciplinari i aplicat del màster.
Els continguts de la titulació no es limiten al coneixement acadèmic dels processos ambientals i territorials. També preparen l’estudiantat per a elaborar diagnòstics, gestionar informació geogràfica, produir cartografia, avaluar riscos, dissenyar estratègies, analitzar polítiques públiques, planificar intervencions i formular propostes útils per a empreses, administracions públiques i entitats socials.
No obstant això, quan el TFM s’identifica únicament amb una estructura investigadora, alguns treballs de gran valor tècnic es poden veure obligats a adoptar apartats, preguntes o components que no es corresponen plenament amb la seua finalitat. Un pla de gestió, un protocol d’avaluació o una proposta cartogràfica no ha de partir necessàriament d’una hipòtesi científica convencional. Sí que ha de definir amb precisió el problema, justificar les decisions adoptades, utilitzar fonts adequades, aplicar una metodologia transparent i produir resultats tècnicament sòlids.
La incorporació de l’orientació professional o aplicada reconeix formalment aquesta realitat i proporciona més seguretat a l’estudiantat, al professorat tutor i als tribunals. L’objectiu és que cada treball puga ser dissenyat i avaluat segons la naturalesa de la seua aportació, mantenint sempre un nivell acadèmic propi d’una titulació oficial de màster.
L’orientació investigadora: comprendre, explicar i interpretar
El TFM amb orientació investigadora manté l’opció desenvolupada tradicionalment en el màster. Consisteix en un treball acadèmic d’investigació, anàlisi o revisió aplicada que aprofundeix en un problema, procés, territori, política o tècnica relacionada amb la gestió del medi ambient i del territori.
Aquesta orientació resulta especialment adequada quan el treball pretén:
- respondre una pregunta d’investigació;
- contrastar una hipòtesi;
- explicar un procés ambiental o territorial;
- analitzar les relacions entre variables diferents;
- interpretar l’evolució d’un territori;
- estudiar críticament una política, una tècnica o una intervenció;
- o aprofundir en una línia susceptible de continuïtat acadèmica o doctoral.
La seua estructura podrà incloure la introducció i la justificació del problema, els objectius i les preguntes d’investigació, la metodologia i les fonts, les bases teoricoconceptuals, els resultats, la discussió, les conclusions i les limitacions de l’estudi.
En aquesta orientació tindrà una importància especial la capacitat de relacionar els resultats amb la literatura acadèmica, construir una interpretació pròpia i respondre de manera argumentada a les preguntes o hipòtesis plantejades.
L’orientació professional o aplicada: diagnosticar, planificar i proposar
El TFM amb orientació professional o aplicada consisteix en l’elaboració d’un producte tècnic que permeta abordar un problema ambiental o territorial mitjançant coneixements, tècniques i criteris propis de l’exercici professional.
Entre els possibles productes es troben:
- un diagnòstic ambiental o territorial;
- un informe tecnicoprofessional;
- una anàlisi socioambiental aplicada;
- una anàlisi territorial mitjançant sistemes d’informació geogràfica;
- una estratègia de planificació;
- un pla de gestió;
- un protocol d’avaluació;
- una proposta metodològica;
- una eina d’anàlisi;
- un projecte d’intervenció;
- una avaluació d’un programa o d’una política;
- un estudi de cas amb recomanacions;
- o un producte cartogràfic orientat a la presa de decisions.
En lloc de partir necessàriament d’una hipòtesi, aquesta orientació pot començar amb un problema professional, un encàrrec tècnic o una necessitat de planificació o de gestió. La fonamentació es pot basar en bibliografia acadèmica, normativa, documents tècnics, experiències comparables i metodologies professionals.
El resultat tampoc no ha d’adoptar exclusivament la forma de conclusions científiques. Es pot concretar en recomanacions, mesures, alternatives, criteris d’actuació, un protocol, un pla d’acció o una eina aplicable a un context determinat.
Per exemple, es podran desenvolupar treballs com:
- la cartografia de la vulnerabilitat davant d’inundacions i la formulació de recomanacions per a la planificació local;
- un diagnòstic ambiental municipal mitjançant sistemes d’informació geogràfica;
- una proposta d’infraestructura verda basada en la connectivitat ecològica;
- un pla de mobilitat sostenible;
- un protocol per a avaluar impactes paisatgístics;
- una metodologia per a identificar àrees prioritàries de restauració;
- una anàlisi de conflictes d’ús en un espai litoral;
- o un sistema d’indicadors per a donar suport a la gestió ambiental i territorial.
No és una modalitat més fàcil, sinó un producte diferent
L’orientació professional o aplicada no redueix l’exigència del TFM. Tampoc no permet substituir-lo per una col·lecció de mapes, una descripció territorial, una memòria de pràctiques o un document elaborat per una empresa o administració.
Tot TFM aplicat haurà de demostrar:
- comprensió i delimitació precisa del problema;
- fonamentació acadèmica, tècnica, territorial, normativa o metodològica;
- ús crític de fonts i dades;
- metodologia explícita i coherent;
- justificació de les decisions tècniques;
- anàlisi pròpia;
- relació clara entre diagnòstic, resultats i propostes;
- identificació de limitacions i incerteses;
- valoració de la viabilitat i de les condicions d’aplicació;
- i capacitat per a explicar i defensar el treball realitzat.
La diferència és que la qualitat no es mesurarà per l’extensió del marc teòric ni per la presència obligatòria d’una hipòtesi, sinó per la rellevància del problema, la solidesa de l’anàlisi, la traçabilitat del procés i la utilitat raonada del producte final.
Un conjunt de mapes, per exemple, només constituirà un TFM si respon a un problema ben formulat, explica les fonts i els processos emprats, justifica les escales, les variables i les ponderacions, interpreta els resultats i n’extrau conclusions o recomanacions.
Com es triarà l’orientació?
L’orientació haurà de ser acordada entre l’estudiant i el tutor o tutora, atenent la naturalesa del problema, els objectius perseguits, les fonts disponibles, les tècniques necessàries i el producte final que es pretenga elaborar. Quan corresponga, la decisió podrà sotmetre’s a la Comissió de Coordinació Acadèmica.
L’elecció no estarà determinada automàticament per l’itinerari cursat. Tant en l’especialitat ambiental com en la territorial es podran realitzar treballs investigadors i treballs professionals o aplicats.
Tampoc no serà necessari forçar una classificació prematura. La delimitació inicial del projecte permetrà valorar quina orientació s’ajusta millor al treball. Si durant el desenvolupament es comprova que una altra opció resulta més adequada, l’estudiant i el tutor o tutora podran revisar el plantejament abans de la presentació definitiva.
El més important serà que hi haja coherència entre:
- el problema plantejat;
- els objectius;
- la fonamentació;
- la metodologia;
- els resultats;
- el producte final;
- i la rúbrica utilitzada per a avaluar-lo.
Dues rúbriques adaptades i una mateixa estructura de qualificació
La incorporació de les dues orientacions va acompanyada de dues rúbriques específiques d’avaluació. La rúbrica investigadora valora especialment el problema d’investigació, els objectius o les hipòtesis, el disseny metodològic, l’ús crític de la literatura, els resultats, la discussió, la interpretació i les conclusions. La rúbrica professional o aplicada presta una atenció específica a la identificació del problema o necessitat professional, la fonamentació tècnica o normativa, la traçabilitat de les decisions, la qualitat del diagnòstic o producte, la coherència de les recomanacions i la seua viabilitat i transferibilitat.
Totes dues mantenen exactament la mateixa estructura general de qualificació:
- 60 %: treball presentat;
- 20 %: exposició i defensa pública;
- 20 %: informe del tutor o tutora.
Per tant, cap estudiant no obtindrà avantatge pel fet d’escollir una orientació determinada. Cada treball serà avaluat amb criteris adequats al tipus de producte presentat, però amb el mateix nivell global d’exigència.
Una innovació construïda des de l’experiència del màster
La nova organització és el resultat del projecte d’innovació docent INNOVA-TGMAT, desenvolupat durant tres cursos per a analitzar les dificultats associades a l’elaboració i finalització dels TFM.
El procés va incloure el diagnòstic del problema, una consulta al professorat tutor, l’anàlisi d’alternatives i la deliberació de la Comissió de Coordinació Acadèmica. Els resultats van aconsellar no identificar la millora únicament amb un augment dels crèdits, sinó actuar sobre la claredat del format, la delimitació del treball i l’adaptació de l’avaluació a la diversitat real de productes.
La Comissió de Coordinació Acadèmica va aprovar per unanimitat, el 8 de juliol de 2026, la nova guia docent i els seus tres documents complementaris: una guia per a la tutorització dels TFM professionals o aplicats i dues rúbriques específiques d’avaluació.
Amb aquest canvi, el màster reconeix formalment dues formes complementàries de demostrar les competències adquirides: investigar per a comprendre i explicar el territori, o aplicar el coneixement per a diagnosticar-lo, planificar-lo i contribuir a transformar-lo.
