Inauguració dia 19 de setembre a les 13 h.

Sala Manuela Ballester de la Facultat de Ciències Socials

fins al 31 d'octubre

horari: dilluns a divendres: 9:00 h.-20:00 h.

L'exposició Memòries des de l’andana: dones, àlbums i patrimonis oblidats pren com a protagonistes les dones per la seua constància en la cura i la transmissió del patrimoni familiar que configura la nostra memòria col·lectiva.

 L'exposició s'articula en dues línies, reflectides en les dues parets principals de la sala, entre les quals s'estableix un diàleg a manera d'espill. La primera, dedicada a les "Custòdies de la memòria" ret homenatge a les dones que han assumit en la família el manteniment d'aquells "tresors" que permeten construir ponts temporals entre diferents generacions. Fotografies, documents personals, cartes, quaderns escolars… són emblemes d'identitat que tradicionalment s'han conservat en baguls, sobres o caixes de galetes reconvertides en contenidors patrimonials.

 Aquest llegat adquireix en el present una significació especial després de les pèrdues provocades per la dana del 29 d'octubre de 2024, que donen sentit al segon eix expositiu. Aquest altre es formula des de l'acció, "Salvaguardant el patrimoni col·lectiu" per a visibilitzar una feina de rescat que continua activa, empresa en la majoria per dones voluntàries des dels laboratoris #Salvemlesfotografies localitzats a Torrent, Algemesí, Utiel, Burjassot, Alfafar, Alaquàs i l'assecador municipal del Saler. Allí s'ha desenvolupat en paral·lel un projecte etnogràfic i s'han entrevistat tant dones que van anar a depositar els seus àlbums fotogràfics com voluntàries i tècniques encarregades de la intervenció. Aquestes últimes queden representades en els quatre retrats de la paret transversal que comunica els dos fils anteriors.

 Totes dues iniciatives han sigut impulsades des del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València i en aquesta mostra combinen fotografies i fragments d'entrevistes en què es manté la literalitat discursiva. Reconèixer l'esforç de totes aquestes dones és un acte d'apoderament i una manera de construir un relat històric més coral, just i equitatiu. Des d'aquesta òptica, el llegat privat es converteix en un patrimoni col·lectiu essencial en aquest temps de reconstrucció per a cohesionar la nostra identitat com a grup i arrelar-nos al territori.