Publicat article de Fernando Gonzalez Candelas en Las Provincias
Més informació

V Memorial Peregrín Casanova de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

Rosemary i Peter Grant
Princeton University
Evolution of Darwin's Finches
B. Rosemary Grant és investigadora del Departament d’Ecologia i Biologia Evolutiva de la Princeton University i Peter R. Grant és catedràtic de Zoologia de la Princeton University. Recentment han publicat el llibre How and why species multiply: The radiation of Darwin’s finches (Princeton University Press, 2008).

Les observacions de Charles Darwin a les Illes Galápagos en 1835 guiaren els seus pensaments cap una teoria revolucionària: les espècies no són fixes sinó que s’han diversificat a partir dels seus avantpassats a través de moltes generacions, i el principal mecanisme del canvi evolutiu és la selecció natural.

Durant trenta-quatre anys, Rosemary i Peter Grant han estudiat l’evolució dels pinsans de les Galápagos mitjançant les observacions i els experiments amb els ocells al camp, sobretot en l’Illa Daphne Major, i al laboratori amb els mètodes experimentals de la genètica molecular i la biologia del desenvolupament. Les seues observacions úniques sobre els pinsans de Darwin són fonamentals per a reconstruir la història evolutiva de les catorze espècies a partir d’un avantpassat comú de fa tres milions d’anys.

El Memorial Peregrín Casanova és organitzat per l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, amb el patrocini de la CAM, la Societat Catalana de Biologia i l’Institut d’Estudis Catalans.

Peregrín Casanova i Ciurana (1849-1919) fou catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, introductor de les idees evolucionistes i organitzador de l’homenatge a Darwin al Paranimf de la Universitat en 1909. Els anteriors conferenciants del Memorial foren: Stanley L. Miller (2003), David M. Hillis (2005), Francisco J. Ayala (2007) i José Luis Sanz (2008).

Data: Dimecres 27 de maig de 2009
Hora 19.00 hores
Lloc: Auditori Joan Plaça, Jardí Botànic
Díptic informatiu

IV Matinal de l'Evolució

Jornada d'actualització per a Professorat de Secundària i Batxiller
Data: dissabte 16 de maig de 2009
Hora:12.30 h
Lloc: Auditori Joan Plaça

Jardí Botànic de la Universitat de València

Inscripció:

del 21 d'abril a l'11 de maig
(programa)

Organitzat i patrocinat per:

Delegació del rector per a la Incorporació a la Universitat, UV
Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, UV
Facultat de Ciències Biològiques, UV
Jardí Botànic, UV
Societat Catalana de Biologia i Institut d’Estudis Catalans

Amb la col·laboració de:

Càtedra de Divulgació de la Ciència, UV
Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic, UV
Publicacions de la Universitat de València
Revista Mètode, UV

Conferències:

Lamarck en l’ensenyament de la teoria de l’evolució
Aprofitant que el 2009 també es celebra el dos-cents aniversari de la publicació de la Philosophie Zoologique de Lamarck, voldria referir-me a alguns aspectes de com es tracta a Lamarck i la seva teoria evolucionista en els llibres de text d’ensenyament secundari. Em referiré als aspectes més significatius del treball científic de Lamarck i al seu model evolucionista, analitzaré els principals errors en relació a la presentació de la tasca científica de Lamarck així com de la seva teoria evolucionista, i explicaré com ha anat canviant el tractament de Lamarck en els llibres de text d’ensenyament secundari dels darrers 30 anys.
Agustí Camós Cabeceran és llicenciat en biologia, magister en història de les ciències i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de biologia i geologia d'ensenyament secundari, ha estat professor de història de la biologia a la Facultat de biologia de la UAB. La seva recerca es centra en l'estudi de la història natural i de les ciències de la vida a Catalunya i a Espanya als segles XVIII i XIX, sobre el que ha publicat diversos articles i capítols de llibres. Ha
escrit la introducció, la traducció al català i les notes de la Filosofia zoològica de Lamarck.

Dificultats de l’aprenentatge de l’evolució: respostes des de la investigació en didàctica dela biologia
El famós títol de l’article de 1973 de Th. Dobzhansky, avui aforisme, En biologia res no té sentit si no és a la llum de l’evolució, s’ha mostrat amb el temps cada vegada més encertat. Els avenços extraordinaris en àrees diverses, especialment en biologia molecular i del desenvolupament, han transformat la biologia evolutiva en una ciència complexa i interdisciplinar que exigeix un coneixement profund de moltes àrees, cosa que sol quedar fora de l’abast de la majoria dels professionals especialitzats, inclosos aquells que ens dediquem a facilitar el seu aprenentatge: els professors. La didàctica de la biologia aborda aquest problema, i alguns dels seus resultats d’investigació proporcionen un poc d’eixa llum reclamada per Dobzhansky.
Óscar Barberá estudià bioquímica a la Universitat de València i es va doctorar en la mateixa amb una tesi en quimiotaxonomia del gènere Artemisia L. Des de 1987 és membre del Departament de didàctica de les ciències de la mateixa universitat, on s’hi dedica a la didàctica de la biologia tant en la formació de mestres i professors, com en la investigació. Ha publicat treballs en revistes com The American Biology Teacher, Science Education, Enseñanza de las Ciencias o Revista de Educación. Actualment dirigeix l’Escola de Magisteri de la Universitat de València.

Entre ciència i fe. El pensament religiós de Charles Darwin
Charles Darwin va deixar inèdita la seua autobiografia. Es tracta d’un text explicador de la vida del científic, segons sembla d’ús exclusivament familiar, però on se’ns mostra tan franc i incisiu com en els seus altres escrits científics. Per tant, resulta un document excel·lent per conèixer de primera mà la seua biografia, la percepció dels seus èxits, les angoixes produïdes pels seus llibres, i molts altres detalls cabdals de la seua vida. Entre ells els seus pensaments religiosos. Tanmateix, en el moment d’editar-se l’autobiografia, cinc anys després de la seua mort, Francis Darwin va decidir realitzar una llarga sèrie de correccions i supressions, sota la ferma supervisió de sa mare, Emma Wedgwood. Les omissions són sobretot de tipus religiós: l’autobiografia sense censurar ens mostra un Darwin molt més combatiu i intolerant contra la religió. Un Darwin més ateu que agnòstic, que és com ha passat a la història.
Martí Domínguez és escriptor i articulista. Doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls "Peiximinuti" i "Bestiari". Com a novel·lista, és autor de "Les confidències del comte de Buffon", guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; "El secret de Goethe", premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València, i finalment de "El retorn de Voltaire", que va rebre el premi Josep Pla. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode.

Més informació

Lamarck i l'evolució de les espècies

A càrrec d'Agustí Camós Cabeceran

En aquest “any de l’evolució” també es celebra el dos cents aniversari de la publicació de la Philosophie Zoologique de Jean-Baptiste Lamarck. Amb aquest motiu es convenient parlar de la contribució de Lamarck al desenvolupament de les teories evolucionistes, i al que s’ha vingut a anomenar la revolució darwinista. Es presenten alguns aspectes importants de la vida i l’obra científica de Lamarck, de la gènesi de la seva teoria de l’evolució i el seu desenvolupament, i de la influència de les idees de Lamarck a Europa i especialment a l’Estat espanyol.

Agustí Camós Cabeceran és llicenciat en biologia, magister en història de les ciències i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Catedràtic de biologia i geologia d'ensenyament secundari, ha estat professor de història de la biologia a la Facultat de biologia de la UAB. La seva recerca es centra en els estudi de la història natural i de les ciències de la vida a Catalunya i a Espanya als segles XVIII i XIX, sobre el que ha publicat diversos articles i capítols de llibres. Ha escrit la introducció, la traducció al català i les notes de la Filosofia zoològica de Lamarck (Clàssics de la Ciència 8, IEC/Pòrtic/Eumo, 2007).

Amb el suport de la Societat Catala de Biologia i l'institut d'Estudis Catalans
23/04/2009
Lynn Margulis a València amb motiu de l’Any Darwin.

02/04/2009

Taula rodona en el Colegio de España en París

Intervindran:
Pierrer-Enri Gouyon (biòleg, Museu d'Història Natural de Paris)
Victor Navarro Brotóns (Historiador de la Ciència,Universitat de València
Modération : Purificación López-García (Univ. Paris-Sud)
Amb la col·laboració de la Càtedra de Divulgació de la Ciència (Universitat de València)

Interviendront
Pierre-Henri Gouyon (biologiste, Muséum d’Histoire naturelle de Paris)
Victor Navarro-Brotóns (Historien des Sciences, Université de Valencia).
Modération : Purificación López-García (Univ. Paris-Sud).
Avec la collaboration de la Catedra de Divulgación de la Ciencia (Université de Valencia)
Més informació: Colegio de España en Paris

Bicentenari de Darwin

La Universitat de València inaugura l’exposició “Darwin. El seu temps, la seua obra i la seua influència” al Palau de Cerveró.

Darwin. El seu temps, la seua obra i la seua influència és el títol de l’exposició organitzada i produïda per la Universitat de València i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a fi de celebrar el bicentenari del naixement de qui, potser, ha estat el naturalista més influent de tots els temps, Charles R. Darwin (1809-1882). La mostra, al Palau de Cerveró de València fins al 15 de setembre, perfila la figura, la personalitat i l’obra de Darwin en el context històric ampli i científic de la seua època. Alhora, també vol rememorar l’homenatge que els estudiants de medicina d’aquesta entitat acadèmica van retre a Darwin el 1909, liderats pel més actiu divulgador valencià de l’evolucionisme, el catedràtic d’Anatomia Peregrí Casanova (1849-1919). Aquest acte, celebrat al paranimf, concretament, el 22 de febrer del 1909, va ser l’únic acadèmic organitzat amb aquest motiu al territori espanyol i revela que València va ser clau en la recepció del darwinisme.

18/02/2009

Richard Dawkins, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València

Richard Dawkins, un dels principals divulgadors de la teoria de l’evolucionisme i autors dels best-sellers mundials ‘El gen egoista’ i ‘El miratge de Déu’, serà investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de València. Així ho ha decidit el Consell de Govern de la institució, que ha acordat investir també Avelino Corma, reconegut internacionalment per les seues contribucions a la tecnologia dels materials; i a André Constant Van Steirteghem, autor d’investigacions revolucionàries en el camp de l’esterilitat masculina i de la reproducció humana assistida.

La investidura de Dawkins ha estat aprovada a proposta del rector, Francisco Tomás. La decisió s’emmarca entre els actes de commemoració del bicentenari de Darwin (durant l’any 2009) i el 150 aniversari de la publicació de ‘L’origen de les espècies’. Richard Dawkins és professor of Public Understanding of Science de la Universitat d’Oxford. S’ha de destacar que en l’any 1909, la Universitat de València va ser una de les poques institucions acadèmiques europees que va homenatjar Charles Darwin en el centenari del seu naixement.

Richard Dawkins (Kenya, 1941) estudià a la Universitat d’Oxford, on va realitzar el seu doctorat sota la direcció de l’etòleg Nikolaas Tinbergen (premi Nobel de fisiologia o medicina 1973). Ha impartit classes de zoologia a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) i a la d’Oxford. Des de 1995 és Fellow de New College i ocupa la càtedra Charles Simonyi per a la comprensió pública de la ciència. En 1997 fou elegit Fellow de la Royal Society of Literature i en 2001 de la Royal Society.

El professor Dawkins és autor de prop d’un centenar d’articles en revistes científiques d’àrees diverses com l’etologia, la neurociència, la sociologia i la filosofia. Dawkins és autor també d’una dotzena de llibres de divulgació científica, la majoria dels quals tracten sobre evolució biològica. ‘El gen egoista’ (1976), el seu primer llibre, s’ha traduït als principals idiomes i és condiderat el millor llibre de divulgació científica del segle xx. El seu llibre més recent, ‘El miratge de Déu’ (2006), s’ha convertit en un best-seller internacional i s’ha traduït a 45 idiomes.

A banda de la seua obra com a escriptor i científic, Dawkins s’ha distingit per la seua brillant i apassionada defensa de la ciència i el racionalisme. Richard Dawkins ha dut a terme una extraordinària tasca de promoció del pensament evolucionista.

Avelino Corma (Moncofa, 1951) va estudiar Química en la Universitat de València, i des de 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química, centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques de la Universitat Politècnica de València. El professor Corma està reconegut mundialment com un dels més prolífics i versàtils contribuïodrs a la ciència i la tecnologia dels materials, així com també a la catàlisi heterogènia. Des del punt de vista industrial ha contribuït particularment al descobriment i comercialització de nous catalitzadors per a la isomerització de naftes lleugeres. Corma ha publicat vora de 750 articles en revistes internacionals i és autor de tres llibres.

Per la seua banda, André Constant Van Steirteghem és autor d’investigacions revolucionàries en el camp del tractament de l’esterilitat masculina i en el diagnòstic de malalties monogèniques en embrions humans, que han evitat la transmissió hereditària de malalties molt greus. Així mateix, en el camp de la reproducció humana assistida Van Steirteghem lidera el grup capdavanter en la idea de transferència d’un embrió únic a l’úter, que ha permés la desaparició de gestacions múltiples.

Discurs Richard Dawkins
Laudatio Richard Dawkins
Discurs Rector
Més informació