Aquesta perspectiva ens permet fer comparacions històriques de pes. L'incendi més gran registrat a la Devesa va tindre lloc en juliol de 1986, el mateix mes en què la Generalitat Valenciana aprovà formalment —el 23 de juliol de 1986— la declaració de l'Albufera i el seu entorn com a Parc Natural, xifrat oficialment en 35 hectàrees. No obstant això, en processar les imatges de l'històric satèl·lit Landsat 5 amb la plataforma SNAP de l'Agència Espacial Europea, el nostre equip ha estimat que l'àrea cremada real va fregar les 40 hectàrees. Aquest desajust reflecteix els límits de la tecnologia del segle passat: Landsat 5 operava amb píxels de 30 metres, la qual cosa genera el conegut efecte “de vora” (Border Noise) o píxels sense valor.

A més de registrar el passat, la teledetecció ens revela una Devesa sota pressió constant, amb incendis en 1995, 2000, 2005 i 2008. El registre satel·litari de l'última dècada ha detectat una acumulació silenciosa de cicatrius: 6 hectàrees calcinades el 17 d'agost de 2015, passant per l'hectàrea dispersa de l'estiu de 2023, les 16 hectàrees cremades en el greu incendi del 29 d'octubre de 2023 i fins a les 14 hectàrees destruïdes el 12 de febrer de 2024.

Les cicatrius acumulades són un indicador ecològic clau perquè revelen zones de vulnerabilitat recurrent, patrons espacials de propagació del foc i ritmes de recuperació, especialment crítics en ecosistemes dunars, on la regeneració és lenta.

La llei davant del foc: emergència versus preemergència

Arran de l'incendi de Pujol, ha sorgit en l'opinió pública la preocupació de si aquest incident podria interferir o forçar modificacions al calendari de les cremes agrícoles. La normativa autonòmica del Pla Especial enfront del Risc d'Incendis Forestals (PEIF) estableix que només sota la Preemergència de Nivell 3 (risc extrem, decretat per onades de calor o forts vents de ponent, com va passar del 6 al 9 de juliol d'aquest estiu) es prohibeix automàticament qualsevol ús del foc, incloses les cremes agrícoles de la palla de l'arròs, en un radi de 500 metres de zona forestal.

L'incendi d'aquest agost va obligar a activar la Situació d'Emergència de Nivell 2 del PEIF per a incorporar la Unitat Militar d'Emergències (UME). No obstant, cal distingir aquesta situació d'Emergència (vinculada a l'extinció d'un foc quan estava actiu) de la Preemergència preventiva, que és de caràcter meteorològic.

La realitat a hores d'ara es que l'incendi d'agost, ja controlat, no té per què interferir en la planificació agrícola. L'únic factor legal que podria suspendre les cremes a la tardor seria l'activació de la Preemergència de Nivell 3, una situació extrema que de moment no es preveu: si les condicions meteorològiques es mantenen normals, la planificació ordinària de les cremes seguirà estrictament el seu calendari habitual.

El calendari de la palla de l'arròs

Alguns mitjans de comunicació han avançat que la sega començarà a mitjans setembre, però la realitat és que la data de sega és variable i depèn de la fenologia o fases fisiològiques del cultiu.

La teledetecció permet estimar quan comença la sega observant canvis espectrals associats a la maduració del gra i a l'entrada de maquinària. En anys recents, la sega va començar entre el 15 i el 25 de setembre (2023), al voltant del 20 de setembre (2024) i en la tercera setmana de setembre (2025).

Una variable fonamental per a estimar la sega és la data d’inundació, ja que el cicle del cultiu dura aproximadament 150 dies des de la inundació fins a la sega. Les dates d'inundació dels últims anys han sigut: 25 de maig (2021), 14 de juny (2022), 20 de maig (2023), 19 de maig (2024), 30 de maig (2025) i 24 de maig (2026). Tenint en compte aquest patró i la fenologia, la teledetecció permet estimar que enguany la sega serà apreciable al voltant del 25 de setembre. De fet, a primers de setembre de 2026 l'arròs de l'Albufera encara està sembrat i verd. Així i tot, també cal considerar les varietats cultivades: Bahia o Sénia tenen ritmes de maduració diferents respecte a varietats com Bomba, afectant la data final de sega.

Respecte a la gestió de la palla, el sector i l'administració tenen com a objectiu coordinar les cremes per a evitar la descomposició massiva de la palla sota l'aigua, un fenomen que en 2025 va provocar anòxia (aigües negres) i mortaldat de peixos al llac.

Pel que fa a este fenomen, la imatge de baix mostra dues empremtes visuals de l'anòxia: el negre i el blanc. Les aigües negres dels canals es deuen al sulfur de ferro: quan la palla de l'arròs es podreix sense oxigen, bacteris sulfatoreductors generen sulfur d'hidrogen —el gas de l'olor d'ous podrits— que reacciona amb el ferro del fang i forma un mineral negre. Les taques blanques als arrossars, en canvi, són sofre elemental: quan aquest gas puja a la superfície i toca l'aire, altres bacteris l'oxiden parcialment i es diposita en forma de microgrànuls que creen una pel·lícula de color blanc de guix.

Per concloure, la teledetecció continuarà avaluant la recuperació del bosc de la Devesa, així com el cicle de l'arròs al Parc Natural, però el seu futur depén de desvincular els fets accidentals o les percepcions socials de la planificació ordinària, assegurant una coordinació administrativa tranquil·la i sempre guiada pel rigor científic.

Juan Víctor Molner Polit, Predoctoral Researcher, Universitat de València; Juan Miguel Soria Garcia, Profesor de Ecología, Universitat de València; Manuel Eduardo Muñoz Colmenares, Posdoctoral Researcher, Universitat de València y Noelia Campillo Tamarit, Investigadora No Doctora PIF, Universitat de València

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.