Reunió de la Fundació La Nou de Caudiel (Castelló).

Un estudi de la Universitat de València, publicat en la revista científica Investigaciones Geográficas, analitza com cooperatives, associacions, fundacions i altres entitats d’economia social contribueixen a revitalitzar les àrees rurals de la Comunitat Valenciana afectades per la despoblació, l’envelliment i la pèrdua de serveis. Signen l’article els professors de la UV Jaime Escribano i Jaume Pla, de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) i el Departament de Geografia, i Néstor Vercher, del Departament d’Economia Aplicada.

Els resultats de la recerca indiquen que l’economia social actua com una infraestructura territorial de proximitat: combina activitat econòmica, arrelament, governança democràtica, acompanyament humà i innovació social. “El seu valor no resideix únicament a produir béns o serveis, sinó a crear confiança, cohesió comunitària i capacitat col·lectiva per a afrontar reptes, com ara la falta de relleu generacional, la debilitat del teixit empresarial convencional o les dificultats d’accés a serveis essencials”, assenyalen els autors.

Així, l’anàlisi se centra en el paper de l’economia social en la revitalització de les àrees rurals de la Comunitat Valenciana, en un context marcat també per la necessitat de construir models de desenvolupament territorial més sostenibles i inclusius.

A partir d’entrevistes i grups focals amb actors vinculats al medi rural i a l’economia social, l’estudi mostra que cooperatives, associacions, fundacions i altres entitats similars no només generen ocupació, sinó que també sostenen serveis, reforcen xarxes de cooperació, mobilitzen recursos locals i contribueixen a mantenir la vida quotidiana als pobles.

L’article aporta una mirada especialment oportuna per al debat actual sobre el futur de l’interior valencià i de l’Espanya rural. “En un moment en què les polítiques públiques aborden el repte demogràfic, l’habitatge, les cures, la transició ecològica, la reconstrucció territorial i la cohesió social, la recerca evidencia que l’economia social pot ser una eina estratègica perquè el creixement econòmic arribe també als territoris rurals”, sostenen els investigadors.

Enfront d’una visió del medi rural centrada només en la pèrdua o l’abandó, l’estudi posa de manifest que existeixen iniciatives capaces de generar ocupació, activar recursos endògens i construir projectes col·lectius de futur.

No obstant això, la investigació també identifica límits importants: “Excés de burocràcia, discontinuïtat dels suports institucionals, falta d’acompanyament estable i dificultats derivades de la baixa densitat demogràfica”, adverteixen.

Per això, “es planteja el reconeixement de l’economia social com un agent central en les polítiques de desenvolupament rural, no com una solució secundària o assistencial, sinó com una via per a reforçar la resiliència, la cooperació i la sostenibilitat dels territoris”, reclamen els experts, els quals asseguren que la principal aportació divulgativa del treball és clara: “L’economia social no és només una forma alternativa d’empresa; en les àrees rurals pot funcionar com una xarxa d’ocupació, cures, serveis, cooperació i arrelament”.

En definitiva, conclouen: “Pot ajudar a respondre a una pregunta clau per al futur de molts municipis valencians: quines estructures econòmiques i socials fan possible continuar vivint als pobles”.

Referència de l’article: Escribano Pizarro, J.; Pla-Bañuls, J. i Vercher Savall, N. (2026). “Economía Social en áreas rurales de la Comunidad Valenciana: un análisis exploratorio de funciones y mecanismos”. Investigaciones Geográficas. https://www.investigacionesgeograficas.com/article/view/31506