Logo de la Universitat de València Logo Unitat de Cultura Científica i de la Innovació Logo del portal

Descobreixen un mecanisme de coloració de les sargantanes ocult a simple vista

  • Servei de Màrqueting i Comunicació - Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • Llum Catalan Peñuelas
  • 11 de juny de 2026
Sargantana del gènere Podarcis.
Sargantana del gènere Podarcis.

Un equip d’investigació de la Universitat de València i de la Charles University de Praga ha descobert un mecanisme de producció del color fins ara desconegut en les sargantanes del gènere Podarcis. L’estudi demostra que les taques blau ultraviolatdels seus laterals es generen mitjançant una interacció inusual entre pigments i estructures reflectores microscòpiques presents a la pell.

En la investigació, publicada en la prestigiosa revista internacional iScience, han participat el catedràtic Enrique Font i el professor Guillem Pérez de Lanuza, tots dos membres del departament de Zoologia de la UV i del grup d’investigació en Etologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE).

“Les sargantanes del gènere Podarcis, al qual pertanyen moltes d’aquestes espècies a la Comunitat Valenciana, utilitzen per a comunicar-se les taques que posseeixen als flancs”, apunta Enrique Font. “Aquestes taques són en realitat ultraviolades, però les persones les percebem com a blaves perquè, a diferència de les sargantanes, no tenim visió en ultraviolat”, assenyala Font.

Les cridaneres taques blau ultraviolat, molt més desenvolupades als mascles que a les femelles, solen romandre ocultes. No obstant això, durant les trobades amb altres sargantanes —com disputes territorials o interaccions de festeig— els animals s’alcen sobre les seues potes i comprimeixen lateralment el seu cos per a mostrar-les a rivals i possibles parelles.

Mitjançant microscòpia òptica i electrònica, espectroscòpia Raman (una tècnica basada en la dispersió de llum), anàlisi de pigments i modelització òptica, el grup investigador ha aconseguit construir un model que explica com es produeix la coloració blau ultraviolat. Altres fardatxos posseeixen a la dermis (la capa profunda de la pell) tres tipus de cèl·lules que contribueixen a la producció del color: els xantòfors, que contenen vesícules plenes de pigments, els iridòfors, que contenen cristalls de guanina que reflecteixen la llum, i els melanòfors, que contenen el pigment melanina. L’equip internacional ha descobert que les taques de color blau ultraviolat posseeixen dos tipus distints d’iridòfors, a més de xantòfors localitzats en l’epidermis. Aquest tipus d’estructures mai havien sigut documentades anteriorment en vertebrats.

L’equip internacional també ha revelat que les vesícules de pigment (els xantòfors localitzats a l’epidermis) no sols absorbeixen la llum, sinó que a més la dispersen. Això contribueix a amplificar la reflectància en el rang ultraviolat i blau. Les troballes qüestionen la visió tradicional sobre la coloració dels rèptils i revelen que la pell dels vertebrats posseeix sistemes òptics de producció del color molt més complexos del que es pensava.

Noves troballes sobre els sistemes de comunicació animal

Aquests resultats són fruit de 10 anys de treball. Els sistemes de comunicació de fardatxos i sargantanes suposen una de les principals línies d’investigació del Grup d’Etologia de l’Institut Cavanilles. En aquest sentit, estudien des de fa quasi 20 anys la funció, el desenvolupament i l’evolució d’aquestes taques. Esbrinar com es produeix la coloració blau ultraviolat des del punt mecanicista suposa un gran descobriment, perquè “en la naturalesa els pigments blaus són molt rars, i aquest tipus de coloracions normalment són conseqüència d’intricats processos òptics”, afig Enrique Font.

“Fins ara teníem relativament clar com diferents animals aconsegueixen produir colors com el verd, el marró, el roig, el taronja o el groc. Però aquesta és la primera vegada que es descriu el mecanisme de producció de la coloració blau ultraviolat. A més, la investigació ha revelat que els rèptils estudiats utilitzen mètodes de producció del color que no s’han descrit prèviament en altres animals, i que desafien els models tradicionals de pigmentació”, conclou Font. Així mateix, l’estudi aporta nous coneixements sobre com evolucionen els senyals ultraviolats i com funcionen com a part dels sistemes de comunicació animal.

El treball ha sigut finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (subvenció PID2019-104721GB-I00) i per la Conselleria d’Innovació, Universitat, Ciència i Societat Digital (subvenció AICO/2021/113). Els recursos computacionals han sigut proporcionats pel projecte e-INFRA CZ (ID: 90254) amb el suport del Ministeri d’Educació, Joventut i Esports de la República Txeca.

 

Referència de l’article: Jindřich, B., Ostatnický, T., Pérez i de Lunuza, G., Mojzeš, P., Maršík, P., Pilátová, J., Vargicová, T., Font, E. (2026). “Unraveling the structural and pigmentary mechanisms of UV color signal production in Podarcis wall lizards”. iScience. DOI: 10.1016/j.isci.2026.116106

Imatges: