Cruz Pérez Pérez, Universitat de València

Els recents resultats de l'informe PISA han posat de manifest les deficiències de l'alumnat espanyol i europeu, en general, en la competència lectora. En un sentit similar s'expressa el recent informe de la Reial Acadèmia Espanyola sobre l'ensenyament de la llengua i la literatura a Espanya.

Part de la culpa, l’atribueixen a les noves tecnologies que inciten a la lectura de textos i frases curtes sense que demanen una atenció sostinguda i pausada. Però no es diu res de l'expressió escrita, perquè aquesta no s'avalua.

Molts professors universitaris hem estat observant, curs rere curs, igual que altres investigadors, que es va deteriorant la capacitat de l'alumnat per a expressar per escrit i per a comunicar per aquest mitjà idees i conceptes amb claredat. Això es manifesta quan hem de corregir exàmens de desplegament i, sobretot, treballs fi de grau o de màster.

Igual ocorre amb els inicis de moltes tesis doctorals, almenys en el context hispanoamericà, en què una gran part dels doctorands comencen amb una redacció molt fluixa i als directors ens costa un gran esforç la correcció i sobrecorrecció de textos. Per això és freqüent començar donant als doctorands pautes de redacció.

També s'observa que hi ha investigadors amb magnífics treballs que després no són capaços de comunicar amb claredat per la dificultat per a expressar per escrit les idees i les consecucions, cosa que fa que es perda molta informació i també l’interès per seguir-la.

Treballs de tallar i enganxar

Aquesta situació ve precedida d’un model educatiu en què es demana a l'alumnat una gran quantitat de treballs en grup o individuals, els quals moltes vegades es duen a terme cercant la informació en internet, tallant i enganxant continguts, amb un mínim d'elaboració.

El professorat no sempre disposa del temps ni de la capacitat per a controlar aquests processos, cosa que té uns efectes molt negatius en la formació dels alumnes.

A més, es dona la circumstància que estan desapareixent els exàmens finals de les assignatures a causa de diversos factors, entre els quals destaca la implantació de l'avaluació contínua, amb les diverses modalitats en què els alumnes aconsegueixen una nota final que reflecteix la feina del dia a dia. I, quan es manté l'examen final, aquest sol ser de tipus test. Si està ben confeccionat, resulta igual de vàlid per a valorar els coneixements adquirits pels alumnes, però no permet exercitar en l'expressió escrita ni que els professors puguen valorar el nivell de competències de l'alumnat a l'hora d'expressar idees i conceptes per aquest mitjà.

Ja ni tan sols valen els tradicionals treballs de lectura i ressenya de llibres, perquè es poden fer amb intel·ligència artificial, una pràctica molt difícil de detectar per part dels docents.

Però aquestes dificultats per a l'expressió escrita no són imputables únicament a les generacions actuals. A moltes persones adultes, els costa expressar-se per escrit independentment del seu nivell educatiu.

Tradicionalment, en les classes de llengua s'ha emfatitzat l'aprenentatge de la gramàtica. La major part del temps d'instrucció d'aquesta assignatura s'ha dedicat a realitzar anàlisis morfològiques i sintàctiques del llenguatge escrit, a aprendre què és un complement directe, indirecte, un pronom o un adverbi.

Aprendre a escriure escrivint: el model de Freinet

Com en la majoria de les competències, a escriure, s'hi aprèn escrivint. El prestigiós pedagog francès Celestin Freinet ja va desenvolupar a l'escola del segle passat la tècnica del text lliure.

En els anys que vaig exercir com a mestre, jo la vaig dur a terme amb una interpretació lliure, i vaig obtenir magnífics resultats. En la classe de llengua, els alumnes d'Educació Primària escrivien un text lliure cada setmana, segons el tema que se'ls ocorregués, d'aproximadament un foli per una cara. Hi posaven un títol i, quan estava acabat, el llegien als membres del seu grup.

En cada grup triaven el que més els havia agradat i aquest xiquet o xiqueta el llegia a tota la classe. Després es votava el text més interessant i el professor el copiava en la pissarra tal com estava escrit. Quan els alumnes detectaven incorreccions gramaticals, faltes d'ortografia o puntuació, alçaven la mà i les assenyalaven. Si tenien raó, es corregia el text en la pissarra fins que quedava correcte.

Finalment, l'autor o l'autora del text el passava en net en un foli i es col·locava en un lloc preferent del panell de la classe com el text de la setmana. A final del trimestre es confeccionava un quadern d'anelles amb tots els textos seleccionats i quedaven a la disposició de la classe.

La tècnica admetia múltiples variants, perquè alguna setmana es podia proposar un tema sobre el qual escriure, es podien redactar textos i poemes per a participar en concursos, col·laboracions amb el diari del centre, cartes, felicitacions de Nadal (eren altres temps), etc.

El resultat era que els alumnes de primària (llavors EGB) no sabien gaire gramàtica, però redactaven de meravella i gaudien fent-ho. Al final de curs s'editava un llibre, amb tècniques de l'època, amb els textos lliures guanyadors de cada setmana.

Tots els alumnes tenien algun text publicat, perquè es treballaven molt els valors i la inclusió educativa, de manera que als alumnes amb pitjor escriptura se'ls ajudava perquè alguna vegada el seu text fos el guanyador.

Els alumnes portaven orgullosos a casa el llibre editat a l'aula amb els textos d'aquell curs. No cal dir que avui dia seria molt més fàcil editar aquests llibres amb una simple fotocopiadora i enquadernadora.

Tècniques que afavoreixen l'aprenentatge

Cada vegada són més les escoles i els instituts que es proposen donar prioritat a l'aprenentatge i la consolidació de l'escriptura a fi que els seus alumnes puguen expressar amb claredat idees i sentiments. Per fer-ho, s'utilitzen diferents metodologies, totes amb el denominador comú de ser actives i participatives.

Especialment durant l'etapa d'educació primària, cal centrar-se en l'aprenentatge d'aquelles competències que resulten bàsiques per a dur a terme altres aprenentatges posteriors i per a la vida en general. Sens dubte, la lectura comprensiva i l'escriptura correcta i fluida resulten fonamentals. Però, a més, aquestes tècniques constitueixen una eina educativa molt eficaç per a desenvolupar les habilitats creatives de l'alumnat i també per a fomentar la cooperació i l'autonomia.

Cruz Pérez Pérez, Catedràtic del departament de Teoria de l'Educació, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.