Lola Flores, durant una actuació en Televisión Española. RTVE

Pau Sendra Pons, Universitat de València

En 1987, Lola Flores, la Faraona, es va aventurar a dirigir-se al poble espanyol amb una frase que es faria cèlebre: “Si cada espanyol donés una pesseta, no a mi, on han de donar-la, potser eixiria del deute”. La cantant d'"Ay pena, penita, pena" i La zarzamora" tenia aquells dies un deute enorme amb Hisenda per no haver presentat la declaració de la renda entre 1982 i 1985. Així es va convertir en precursora del finançament col·lectiu (crowdfunding) a Espanya.

Imitant els nombrosos projectes finançats al llarg dels segles mitjançant aportacions ciutadanes, Lola Flores va fer això mateix amb la seua espontània petició: demanar una pesseta a un gran nombre de potencials finançadors, apel·lant a la connexió profunda, quasi íntima, entre l'artista i els seus seguidors.

Lola Flores en 1987, demanant la col·laboració dels espanyols arran dels seus problemes amb Hisenda. Font: YouTube.

La cantant va resumir en una sola frase els grans principis que conflueixen en el finançament alternatiu a través del finançament col·lectiu:

1. La sol·licitud de quantitats menors a un nombre ampli de persones. Això permet reduir el risc individual que cadascuna assumeix.

2. La construcció d'un relat atractiu, que apel·la a l'emotivitat i a la creença que una persona o un equip mereix el nostre suport, incentiva les contribucions.

Què és el finançament col·lectiu ('crowdfunding')?

El finançament col·lectiu consisteix en el fet que una persona o col·lectiu que desitja dur a terme un projecte de voluntariat, emprenedoria o innovació sol·licita petites sumes de diners a la societat mitjançant campanyes difoses generalment a través de la xarxa. A canvi, pot oferir diferents tipus de recompensa:

• Una recompensa moral, basada en el simple estímul positiu de donar suport a una causa justa.

• Una recompensa tangible, en forma d'unitats de producte o regals corporatius.

• Una participació en l'empresa resultant del projecte (en el cas del finançament col·lectiu de capital) o un interès financer (finançament col·lectiu de préstec).

Tot això contribueix a generar una comunitat sense fronteres, formada per persones que col·laboren activament en la definició i l'èxit del projecte empresarial o de la causa filantròpica.

Què hi ha darrere de l'èxit del finançament col·lectiu?

La resposta no és una recepta única. Cal analitzar diversos factors (entre altres, la rellevància del disseny visual i narratiu de les campanyes). Ara bé, hi ha un aspecte que ha guanyat protagonisme: l'inversor àncora. Si un inversor dona suport a un projecte amb una quantitat significativa de diners i anima altres a fer això mateix –amb un missatge convincent i basat en el seu bagatge professional–, moltes persones tendiran a seguir-li la recomanació.

Dues raons expliquen fàcilment aquest comportament: si l'inversor àncora aporta diners per donar suport a un projecte, el seu compromís financer funciona com un senyal que n'anticipa l'èxit. Una cosa similar ocorre quan inverteix la seua reputació professional en favor del projecte.

Emotivitat, un factor clau

Tot i que existeixen diversos tipus de finançament col·lectiu segons la recompensa que reben els contribuents, l'emotivitat i la connexió amb el promotor de la iniciativa han demostrat ser clau per a l'èxit del projecte.

Aquest va ser el recurs central que va utilitzar Lola Flores en la seua crida. La cantant continuava el seu mític discurs amb aquestes paraules: “I després jo, no ho sé, me n'aniria a l'estadi amb tots els qui han donat aquesta pesseta, o aquestes cent pessetes, per prendre'm una copa amb ells i plorar d'alegria”. Oferia així un benefici tangible (la copa), però –més important encara– la recompensa intangible de plorar d'alegria al costat de la mateixa Faraona en persona.

Una de les claus per a l'èxit de les campanyes de finançament col·lectiu és aplicar la dosi justa d'emotivitat en el discurs per a apel·lar als sentiments dels qui financen el projecte i després recompensar-los l'esforç.

Una eina accessible

El finançament col·lectiu es troba a l'abast de tots. Només cal tenir connexió a internet, un projecte empresarial o social atractiu, un discurs persuasiu i, si és possible, un inversor àncora. Aquest últim facilitarà que el públic general, sovint amb poca informació rellevant per a formar-se una opinió sobre la viabilitat del projecte, es decidisca a invertir-hi.

Segons dades de l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), el crowdunding és una alternativa més que útil per al talent emprenedor i associatiu que, amb sort i un millor resultat que la Faraona, pot veure en aquesta modalitat de finançament una opció menys costosa i arriscada que les alternatives tradicionals.

Pau Sendra Pons, professor de Comptabilitat, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.