.jpg)
Un estudi de la Universitat de València ha entrevistat persones amb obesitat usuàries de gimnasos i ha analitzat com viuen la discriminació en aquests espais. Afirma que aquest col·lectiu hi pateix discriminació directa, a través de comentaris ofensius del personal i de companys. També pateixen discriminació indirecta i estructural, en ser persones estereotipades pel seu físic, que tenen dificultats per utilitzar maquinària esportiva que no s’adapta al cos. Entre altres mesures, l’estudi proposa modificacions als gimnasos i, sobretot, formar els professionals en actituds que superen la gordofòbia.
Aquest treball de David Argüelles i Víctor Pérez Samaniego, investigadors del Departament d’Educació Física i Esportiva, i Elena López Cañada, del Departament d’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat de València analitza les experiències de persones obeses en gimnasos, i revela la discriminació directa –la més visible– i l’estructural, –la que és perjudicial per ignorar la diversitat i tornar-la anormal– que pateixen.
Les recomanacions de l’estudi, publicat en la revista International Review for the Sociology of Sport, destaquen la importància de la conscienciació davant de l’estigmatització de l’obesitat de les entrenadores i els entrenadors. El treball proposa per a ells una formació més gran davant la diversitat corporal que evite els estereotips i que tinga en compte els problemes que suposa la discriminació.
A més, també es planteja educar sobre perspectives de salut i de pes inclusives, i alhora oferir rutines d’exercicis que no pressuposen el desig i la necessitat d’aprimar-se. L’adaptació dels exercicis i els contextos a la diversitat corporal es planteja com un factor important, ja que sovint s’obliga les persones obeses a pensar que l’únic benefici que poden i han d’obtindre de l’exercici és la pèrdua de pes.
Pel que fa al gimnàs com a espai, l’estudi ressalta la importància d’adaptar els equipaments a la diversitat corporal, ja que les persones obeses tenen dificultats en utilitzar màquines que no estan fetes per a elles, i reduir el marcat culte al cos, per exemple, reduint el nombre d’espills. Alhora, també es planteja una visió crítica del màrqueting dels gimnasos i suggereix que aquest ha de deixar enrere la fixació nociva del pes, la sexualització i els missatges hostils contra l’obesitat.
Un dels sis entrevistats de la investigació explica que el seu entrenador de gimnàs, que el mantenia en un règim esportiu i alimentari extrem, li va preguntar amb hostilitat: “Et sembla normal estar així de gros?”. De fet, quasi tots els entrevistats van assegurar haver patit discriminació per part d’empleats dels gimnasos. “Els entrenadors han demostrat clars prejudicis davant de l’obesitat i arriben a ser molt severs amb els obesos. Aquesta duresa porta els obesos al menyspreu dels seus esforços i a generar una sensació de culpa pel seu estat físic i alimenta el menyspreu del seu propi cos”, destaquen Argüelles, Pérez-Samaniego i López-Cañada.
Actualment hi ha una fixació en el pes com a paradigma de la salut, per la qual cosa al món del fitness hi ha una fixació per la pèrdua de pes. A aquesta situació se li suma la idea de l’obesitat com una desviació pròpia de persones mandroses i faltes d’autocontrol, que es neguen a fer exercici i controlar la dieta. Aquesta visió culpa l’individu del seu estat, deixa de banda la rellevància de factors estructurals i el converteix en l’únic responsable del seu estat físic, fet que promou l’hostilitat contra ells.
Article: Argüelles, D., Pérez-Samaniego, V., & López-Cañada, E. (2022). “Do you find it normal to be so fat?” Weight stigma in obese gym users. International Review for the Sociology of Sport, 57(7), 1095–1116. https://doi.org/10.1177/10126902211056867
