.jpg)
Un estudi liderat pel grup CoMMLab de la Universitat de València revela avanços en els tractaments de la fibril·lació auricular, el trastorn del ritme cardíac més freqüent. L'equip investigador està format per Miguel Rodrigo, María Termenón, Giada S. Romitti i Alejandro Liberos, i compta amb la col·laboració del doctor Sanjiv Narayan de la Universitat de Stanford.
Els trastorns del ritme cardíac representen una de les principals causes de mortalitat i morbiditat en el món. Entre aquests, la fibril·lació auricular afecta a aproximadament 37,6 milions de persones. La investigació, publicada en la revista Medical Image Analysis, analitza una eina prometedora per a estudiar les arrítmies cardíaques i millorar-ne les teràpies.
L'estudi parteix de la premissa que els tractaments que hi ha per a la fibril·lació auricular no són eficaços per a la totalitat de pacients, la qual cosa deriva en un alt percentatge de recurrències. “La variabilitat en la resposta a la teràpia entre pacients es deu, en part, al fet que les aurícules de cada individu tenen característiques anatòmiques i elèctriques pròpies”, indica l'equip d'autors.
Amb l'objectiu d'aportar noves solucions, el grup investigador ha desenvolupat bessons digitals personalitzats d'aurícula esquerra, és a dir, rèpliques virtuals construïdes a partir d'imatges mèdiques i registres elèctrics de cada pacient. Aquests models permeten reproduir de manera precisa els patrons elèctrics que manté l'arrítmia, en fusionar la informació anatòmica amb la informació funcional de cada persona atesa. “Es tracta d'una tecnologia pionera que reprodueix de manera virtual la patologia de cada pacient”, afig Miguel Rodrigo.
Els resultats demostren que combinar informació anatòmica i funcional millora significativament la capacitat dels bessons digitals per a representar el comportament real de les aurícules. D'aquesta manera, poden identificar-se fàcilment les regions responsables de perpetuar la fibril·lació auricular. Aquesta tecnologia suposa un avanç cap a una medicina més personalitzada, ja que en el futur podria ajudar a planificar tractaments adaptats a cada pacient, anticipar-ne la resposta a determinades intervencions i augmentar les probabilitats d'èxit terapèutic.
El treball ha sigut finançat per la Generalitat Valenciana, subvenció AICO/2021/ 318 (consolidables 2021), CIAICO/2024/247 (consolidables 2024) i CIACIF/2023/451, subvencions PID2020-114291RB-I00, PID2023- 148702OB-I00 i EraNet PCI2024-153442, finançat per MCIN/ 10.13039/501100011033 i per ERDF A way of making Europe.
Referència de l’article: Termenón-Rivas, M., Romitti, G., Barrios-Álvarez, J., Narayan, S., Liberos, A., Rodrigo, M. (2026). ‘Electrophysiologically-informed digital twins for atrial fibrillation’. Medical Image Analysis. DOI: https://doi.org/10.1016/j.media.2026.104131
