Emilia López-Iñesta, Universitat de València; Anabel Forte Deltell, Universitat de València; Carmen Botella-Mascarell, Universitat de València; Paula Marzal Doménech, Universitat de València y Silvia Rueda Pascual, Universitat de València

El futur pròxim es presenta amb infinits reptes que demanen l'acció de la ciència i la tecnologia, tal com ha deixat clar aquesta pandèmia. Un d'aquests reptes és l'impacte que comporta deixar dones i xiquetes (la meitat de la població) al marge de processos i decisions. Això és una cosa que trobem en l'àmbit de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (CTEM) o science, technology, engineering, mathematics (STEM, per les sigles en anglès).

Els biaixos en intel·ligència artificial o en recerca per a la salut fan que resulte paradoxal que encara es considere aquesta qüestió com una “conversa d'ascensor” sense rellevància.

Per això, la celebració del Dia de la Dona el 8 de març serveix per a recordar la importància de les iniciatives que reivindiquen la dona com a protagonista de la tecnologia i cerquen referents pròxims a xiquetes, xiquets i famílies.

La paradoxa de la igualtat

S'assumeix que les xiques trien lliurement i que si no es troben en les disciplines STEM, és perquè no volen. Aquesta afirmació s'ha vist reforçada per la “paradoxa de la igualtat”, que assenyala que fins i tot en països amb més igualtat de gènere les xiquetes accedeixen menys a les disciplines STEM.

Aquesta paradoxa ha sigut qüestionada recentment. Tot i això, aquest tipus d'idees errònies impacten ràpidament en la societat. Queden en els mitjans i en el temps i incrementen la bretxa de gènere existent.

Però és real aquesta llibertat de tria? El desconeixement afecta els interessos de xiquetes i xiquets, les seues opcions i la seua llibertat de tria. No es tracta d'imposar: es tracta d'informar i de donar opcions.

Elles es consideren menys brillants

És difícil distingir si una tria és lliure o depèn del context, però hi ha estudis que indiquen que les xiquetes es consideren menys brillants des d'una edat molt primerenca. Aquesta autopercepció es relaciona amb referències culturals de l'entorn i afecta les decisions futures.

Les dones opten en major proporció per estudis que tenen a veure amb les cures, la salut o la docència. En general, es desconeixen les aplicacions socials de les STEM, com ara la impressió 3D de pròtesis per a persones sense recursos o l'ús de robots per a millorar la qualitat de vida de persones grans, per posar-ne alguns exemples.

Cal que estiguen representades en el món digital

La baixa representació de les dones en les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) sí que ha de preocupar-nos. La intel·ligència artificial i els sistemes de comunicacions avançats com el 5G estan transformant profundament el mercat laboral.

Les dones no hi són presents. Millorar les desigualtats del camp TIC és un element transversal imprescindible per a aconseguir una participació efectiva de la dona en la futura societat digital.

Per evitar en el futur pròxim una bretxa laboral de gènere més gran, cal visibilitzar les vocacions científiques i tecnològiques ja des de l'escola primària col·laborant entre diferents entitats.

A vegades, davant aquestes iniciatives sorgeixen veus que assenyalen com a aspecte negatiu la dificultat de mantenir un lloc professional en l'àrea TIC i conciliar la vida familiar i laboral. Tot i això, les carreres professionals de l'àrea de la salut presenten obstacles similars i tenen una majoria de dones.

Falta molt per fer i cal no aturar-se. S'han de desplegar estratègies que vetllen perquè les generacions actuals arriben als seus llocs de treball amb millors condicions.

Una línia d'acció implica canviar la carrera professional, que continua basant-se en un model molt competitiu en què prevalen la quantitat i els resultats a curt termini enfront de la qualitat i l'impacte a llarg termini. Millorar el futur de xiquetes i xiquets també depèn de reformar aquest model.

Quins referents se'ls ofereix?

Un altre eix fonamental d'aquest canvi seria ampliar els referents que es donen a xiquets i xiquetes i oferir experiències positives i realistes.

A més, és necessari reconèixer la importància de les cures i ser conscients que és tasca de tothom. D'aquesta manera es trencarien els estereotips que afecten la llibertat de tria de les xiquetes, però també dels xiquets.

Per liderar aquests canvis, s'han de crear propostes en l'àmbit de l'educació reglada. Per exemple, mitjançant activitats que afavorisquen la interacció d'estudiants amb expertes professionals STEM, incloent-hi, a més, professorat, famílies i empreses.

La incorporació progressiva de la igualtat i diversitat de gènere garantirà una educació de qualitat que impulse la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Des de la iniciativa Girls4STEM de la Universitat de València, que ha sigut finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), volem fomentar les vocacions STEM per mitjà d'activitats de divulgació.

L'educació és el camí perquè les xiquetes i xiquets del present canvien la societat del demà. Així, es tindrà un futur més sostenible en termes d'equitat, inclusió, diversitat, prosperitat i justícia.

Emilia López-Iñesta, Professora Departament de Didàctica de la Matemàtica, Universitat de València; Anabel Forte Deltell, Doctora en Matemàtiques i professora en la Universitat de València, Departament d'Estadística i Investigació Operativa, Universitat de València; Carmen Botella-Mascarell, Professora Titular d'Universitat, àrea de Teoria del Senyal i Comunicacions, Universitat de València; Paula Marzal Doménech, Catedràtica d'Enginyeria Química, Universitat de València i Silvia Rueda Pascual, Directora Dpt. Informàtica, ETSE-UV. Directora Càtedra Bretxa Digital de Gènere. Coordinadora Girls4STEM, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.