L’augment de la producció i de l’ús de plàstics amenacen amb contaminar cada racó del planeta. Es calcula que cada any els mars i els oceans són receptors de més de 12 milions de tones d’escombraries. El lent procés de degradació dels plàstics –una ampolla d’aquest material pot tardar a descompondre’s 500 anys– el converteix en el principal enemic de mars i oceans. El seu ús és un problema associat a les formes de consum, ja que la majoria de la població mundial utilitza habitualment envasos d’un sol ús. Espanya és el cinqué major productor de plàstics de la Unió Europea.

En resposta a aquesta problemàtica situació, el Dia Internacional de la Mare Terra 2018 està dedicat a proporcionar la informació i la inspiració necessàries per a canviar l’actitud i el comportament humà sobre els plàstics.

Història del Dia Internacional de la Mare Terra

El Dia Internacional de la Mare Terra se celebra cada 22 d’abril. Gaylord Nelson, senador nord-americà entre els anys 1963 i 1981 i activista ambiental va ser el promotor d’aquest dia. La seua intenció va ser la de crear una consciència comuna als problemes sobre la sobrepoblació, la contaminació i la conservació de la biodiversitat; i per a això, va ser també l’organitzador de la primera manifestació per crear una agència ambiental el 22 d’abril de 1970.

La convocatòria d’aquesta manifestació va tindre molt d’èxit i la pressió social als Estats Units va aconseguir els seus objectius. El govern dels Estats Units, encapçalat en aquell moment per Richard Nixon, va crear uns mesos més tard l’Environmental Protection Agency (Agència de Protecció Ambiental) i una sèrie de lleis destinades a la protecció del medi ambient.

La força dels moviments ecologistes en les últimes dècades i l’augment de la conscienciació sobre els problemes ambientals va portar l’Assemblea General de les Nacions Unides a aprovar la Resolució 63/278, en la qual es proclama el Dia Internacional de la Mare Terra.

En aquesta resolució s’afirma que la Terra i els seus ecosistemes són la llar de les persones, i que per aconseguir un just equilibri entre les necessitats econòmiques, socials i ambientals de les generacions presents i futures cal promoure l’harmonia amb la naturalesa i la Terra. L’ONU va assenyalar també en la proclamació del Dia Internacional de la Mare Terra que l’educació constitueix el fonament del progrés, ja que aquest empoderarà la Humanitat i portarà a prendre mesures per defensar el medi ambient.

“Les grans decisions que tenim per davant no corresponen solament als legisladors i els dirigents mundials. Hui, en aquest Dia de la Mare Terra, faig una crida perquè tots nosaltres siguem conscients de les conseqüències que tenen les nostres decisions sobre el planeta i el que suposaran per a les generacions futures” (Ban Ki-moon)

“Mare Terra”

“Mare Terra” és una expressió comú utilitzada per referir-se al planeta Terra en diversos països i regions, la qual cosa demostra la interdependència existent entre els éssers humans, les altres espècies vives i el planeta.

El terme va ser encunyat per Gaylord Nelson i el seu amic Julian Koenig. El dia 22 d’abril coincidia amb l’aniversari d’aquest últim, per això van pensar a utilitzar la rima d’Earth Day (Dia de la Mare Terra en anglés) amb birthday (aniversari en anglés).

“Aquest dia ens brinda l’oportunitat de conscienciar a tots els habitants del planeta sobre els problemes que afecten la Terra i a les diferents formes de vida que en ell es desenvolupen” (Resolució de l’ONU 63/278)

El Dia Internacional de la Mare Terra ha estat dedicat al canvi climàtic (2013), a la promoció de ciutats verdes (2014) o a l’alfabetització ambiental i climàtica (2017), entre altres temàtiques. Aquest 22 d’abril de 2018 s’aposta per la conscienciació mundial sobre la fi de la contaminació plàstica.

L’ús del plàstic s’ha convertit en un problema insostenible i és un clar exemple de l’impacte de la cultura d’un sol ús. Davant això, l’ONU insta a anar a l’origen del problema i, en primer lloc, reduir la quantitat de plàstic que es posa en circulació i després apostar per la seua reutilització. En aquest sentit, existeix un moviment creixent de persones a tot el món que aposta per un estil de vida lliure de plàstics d’un sol ús. El dia 22 d’abril de 2018 s’intentarà que cada vegada siguen més persones les que s’uneixen a aquest moviment.

"Cada persona pot fer canvis en la seua vida diària per a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic"

Entrevista a Antonio Camacho, professor del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València i investigador de l'Institut Cavanilles. President de la European Federation of Freshwater Sciences (EFFS).

• A què ens referim quan usem l'expressió “Mare Terra”? Per què és important que se celebre aquest Dia Internacional?

“Mare Terra” ve de l'antiguitat, perquè en moltes mitologies s'associava a la Terra com la mare que dóna la vida i el suport als éssers humans. De fet, les Nacions Unides alberguen aquesta concepció de la Terra com a mare i generadora de tota la vida. L'objectiu de celebrar aquest Dia Internacional és crear consciència sobre el planeta i els ecosistemes que alberga. Cada dia es reconeix més el paper regulador dels processos naturals que fan habitable la Terra, i que ens permeten obtenir béns de la naturalesa (la pesca, l'agricultura, la fusta…). Aquests “serveis d'autoregulació”, que depenen d'uns ecosistemes sans i d'un funcionament sa, són imprescindibles, i sense ells la Terra no seria habitable.

• Quin tipus d'accions es poden dur a terme per a conscienciar a la població i que aquesta se sume en la cura del planeta?

Moltíssimes. D'una banda, enfrontar a la gent a què passa quan vivim d'una manera harmoniosa amb la naturalesa, és a dir, fent compatible el funcionament sà d'aquesta, i què passa quan no ocorre açò. Les catàstrofes naturals en molts casos deriven d'haver fet alguna cosa que és incompatible amb el funcionament de la naturalesa.

Un altre conjunt d'accions són aquelles que faciliten el canvi de consciència. Que pensem que viure d'una manera insostenible, l'única cosa al que condueix és a la destrucció de les societats humanes, perquè no podem viure sense el que la naturalesa ens dóna. Per a açò és imprescindible respectar-la. Açò suposa anar canviant normes, però també facilitar la transició que porte a aquestos canvis. És a dir, fer-li més fàcil a les persones que no ho veuen tan clar que puguen anar canviant aquestes actituds, d'una forma més respectuosa i sostenible de viure.

• El canvi climàtic constitueix la major amenaça a la qual s'enfronta la humanitat, com podem minimitzar les seues conseqüències?

Ací hi ha dos nivells o formes, que són ambdues imprescindibles. Primer, parar allò que està provocant el canvi, i després adaptar-nos al que ja va a succeir. De manera individual, cada persona pot fer canvis en la seua vida diària per a minimitzar les conseqüències del canvi climàtic. Pensem que són coses de grans polítiques i ens oblidem del nivell personal. Però açò també cal posar-ho davant de la gent, i per tant, ha d'haver-hi un lideratge social i polític en el qual aquest canvi a nivell personal també es canalitze en el canvi com a societats . Açò s'emmarca en canvis legislatius, en canvis de polítiques, no solament mediambientals. Aqueix canvi ha de ser encapçalat per la societat i per la gent que triem, perquè canalitze les polítiques que nosaltres volem.

Després, respecte al que ja va a canviar o el que ja està canviant, i el que va a tardar molt temps a tornar a ser com era i nosaltres no veurem. El que hem de fer és que adaptar-nos. Hi ha coses que inexorablement estan canviant i ho van a seguir fent. Hem de fer que aquest canvi s’ature, i fins i tot, en la mesura del possible, que es revertisca. Aqueixa forma d'adaptació, per descomptat no ha de provocar una retroalimentació del problema, és a dir, alimentar encara més el canvi climàtic o altres problemes ambientals , sinó, en la mesura del possible, conduir-nos cap a la mitigació.

• Què suposaria la transició a les energies renovables per al planeta?

Doncs per al planeta suposaria una benedicció. La forma de reduir dràsticament les emissions són les energies renovables. Tecnològicament ja estan prou desenvolupades per a poder sustentar part del consum energètic de la humanitat. A banda de l'efecte directe que tindria sobre el canvi climàtic, tindria un efecte que segurament és més important en la societat humana, que és canviar la mentalitat de com l'espècie humana es relaciona amb el planeta, amb la resta de la vida. Fins ara hem sobreexplotat i degradat el planeta i ja estem en el límit. Cal canviar cap a una energia neta.

• El 10 d'abril, la Comissió de Medi ambient del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei perquè s'impulsen mesurades per a prohibir utensilis de plàstic d'un sol ús per a reduir la contaminació. Què et semblen aquest tipus de mesures?

Bé, ací a la Comunitat Valenciana s'ha anat més enllà. El Govern Valencià, en els Corts, ha aprovat que els instruments de plàstic anomenats d'un sol ús, a partir de 2020 estiguen substituïts per alternatives que siguen reciclables o reutilitzables. En general, podem dir que l'aposta del govern valencià és més valent. No és que l'altra siga covard, però sí que és una mica lenta respecte al que seria necessari en molts sentits. En qualsevol cas, totes són bones. Sempre és fer un pas més gran o més xicotet sobre la situació actual sobre alguna cosa que cal fer sí o sí. La conservació o la sostenibilitat no són una opció entre unes altres, és l'única opció perquè si no ho fem, si no fem la vida humana sostenible amb la naturalesa i l'ús dels recursos naturals, la Mare Terra, no ens donarà el que ens ha vingut donant tota la història de la humanitat o almenys, als nivells suficients perquè la vida humana siga digna com hauria de ser.