“No hi veig a cap Déu ací a dalt”. La cultura popular li atribueix aquesta afirmació a Yuri Gagarin (1934-1968), cosmonauta soviètic que en 1961 es va convertir en el primer ésser humà que va viatjar a l'espai exterior. Va ser a bord del Vostok 3CA-3, el vol va durar 108 minuts durant els quals Gagarin havia de parlar per ràdio i ingerir una mica de menjar. Aleshores es desconeixien els efectes de la ingravidesa, l'objectiu de la missió no era un altre que descobrir si els éssers humans podien sentir-se i comportar-se d'una manera normal sense gravetat.

El que sí va dir el cosmonauta durant el seu viatge va ser: “La terra és blava. Què bonica. És increïble.” Tal com va explicar el coronel Valentin Petrov, amic de Gagarin, en una entrevista concedida l'any 2006, la frase que obri aquest article va ser obra de Nikita Jruschov. El llavors president de la URSS va assegurar, durant un  ple del Comitè Central del Partit Comunista Soviètic en el qual es discutia la propaganda anti-religiosa, que “Gagarin va volar a l'espai però no hi va veure a cap Déu allà dalt”.

També va ser la URSS la que va enviar a la primera dona a l’espai. L’any 1963, Valentina Tereshkova va viatjar al voltant de la Terra 48 voltes a l’interior del Vostok 6

Des d’aquell 12 d’abril de 1961, la humanitat va veure com s’obria un apassionat camí de fites espacials davant els seus ulls. Quasi un mes després, els Estats Units d’Amèrica, principal competidor de la Unió Soviètica en la carrera espacial, va impulsar el seu propi projecte de vol espacial tripulat. Es tractà del llançament del Mercury-Redstone 3, que va estar tripulat pel astronauta Alan Shepard. Aquesta va ser la primera vegada que un nord-americà va ser impulsat cap a l’espai.

També va ser la URSS la que va enviar a la primera dona a l’espai. L’any 1963, Valentina Tereshkova va viatjar al voltant de la Terra durant 48 voltes a l’interior del Vostok 6. Aquesta dècada es va destacar per un ràpid desenvolupament de la tecnologia espacial representatiu de l’enfrontament entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Entre 1961 i 1963, el projecte nord-americà Mercury va impulsar sis naus espacials tripulades. El 1965 Aleksei Leonov va ser la primera persona en la història en eixir d’una nau en órbita i l’any 1969 Neil Amstrong va deixar la primera empremta de la humanitat en la Lluna.

Posteriorment, diversos països han intentat desenvolupar els seus propis programes de vols espacials tripulats, però la mancança de finançament estatal, entre altres circumstàncies, han fet que molts s’hagen cancel·lat. No va ser fins a 2003 quan Xina es va convertir en el tercer país en assolir aquesta fita. Va ser l’astronauta Yang Liwei qui ho va aconseguir a bord de la nau Shenzhou 5.

Així i tot, els viatges espacials encara desperten moltes preguntes entre la població. Quins avantatges i desavantatges presenten les expedicions amb robots? És profitosa per a la societat la inversió en tecnologia espacial? Quins reptes al respecte es presenten per als pròxims anys? A totes aquestes preguntes ens respon Fernando Ballesteros, membre de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.