La Universitat de València lidera el projecte europeu Focus, amb un pressupost de 2,4 milions fins a 2018, l’objectiu del qual és incrementar en dos anys l’expectativa de vida a la Unió Europea en la pròxima dècada i crear el primer mapa de fragilitat d’àmbit comunitari per millorar la qualitat de l’envelliment de la ciutadania.

La iniciativa, finançada al 60% pel tercer programa de Salut de la Unió Europea i gestionada per la Consumers, Health, Agriculture and Food Executive Agency (CHAFEA), és coordinada pel catedràtic del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València Antonio Cano i hi participen nou grups de sis països, entre els quals es troben diverses universitats –Aston University (Regne Unit), Uniwersytet Medyczny im Piastow Slaskich we Wroclawiu (Polònia), Universidade de Aveiro (Portugal), Escola Superior de Enfermagem de Coimbra (Portugal)–, centres de recerca (Roessingh Research and Development BV (Països Baixos), Fondazione IRCCS Ca’ Granda-Ospedale Maggiore Policlinico (Itàlia), Istituto di Ricerche Farmacologiche Mario Negri (Itàlia), i empreses, com ara Everis Spain SL i Estudios de Software Avanzado y Mantenimiento de Tecnología SL.

El professor Antonio Cano, també cap de servei de la seua especialitat a l’Hospital Clínic Universitari de València, argumenta que el projecte europeu Focus proposa la convergència de diversos grups d’acció en col·laboració amb la European Innovation Partnership on Active Healthy Ageing (EIPAHA), ja que aquesta plataforma comunitària té representada amb amplitud els equips de treball en fragilitat.

«El nostre objectiu és crear mecanismes perquè ens puguem avançar en la reducció de la vulnerabilitat enfront de la malaltia o, fins i tot, a la mort», exposa Cano. La fragilitat, un concepte recent en l’àmbit sanitari, mostra estats de feblesa, tant contra infeccions com respecte a malalties cròniques del tipus cardiovascular, sistema nerviós central, esquelètic, els quals «poden convertir-se en l’avantsala de la defunció», afegeix l’investigador.

De fet, el projecte Focus pretén buscar indicadors de qualitat prou contrastats com a referents per als diversos grups poblacionals –atenent variables tant de salut, com econòmiques, culturals i geogràfiques– i promoure hàbits de vida amb menys fragilitat a fi de prevenir malalties cròniques no comunicables, és a dir que no es contagien. A més, segons el professor Cano, «també volem arribar a tenir influència en els gestors sanitaris, en associacions de malalts, en pacients, etc.».

INNOVACIÓ PER ALS SISTEMES DE SALUT

Focus, segons l’opinió de la directora tècnica de l’Oficina de Projectes Europeus de la Universitat de València, Àngels Sanchis, «col·labora amb l’objectiu explícit “Envelliment actiu i saludable” de l’Associació Europea per a la Innovació sobre un Envelliment Actiu per identificar intervencions que amplien en dos anys la vida saludable a Europa en 2020, seguint el lema More years, better lives.»

Sanchis subratlla l’impacte de Focus, ja que aborda l’envelliment de la població, «una de les preocupacions socials de la Unió Europea». A més, «esperem que aquesta investigació permetrà la consecució de sistemes de salut innovadors, eficients i sostenibles mitjançant l’intercanvi de bones pràctiques, l’ús de dades i estratègies ja existents, basant-se en programes de prevenció, el diagnòstic primerenc i l’optimització en la gestió de pacients», finalitza.

LONGEVITAT MÉS ALTA, AL SUD EUROPEU

El projecte europeu Focus consistirà en tres línies bàsiques d’actuació. En primer lloc, una fase de recollida d’informació per a poder definir indicadors estandarditzats, que anirà seguida d’un mostreig i una anàlisi de les necessitats dels afectats per la fragilitat, però també del paper que han de complir pacients, facultatius, gestors socials o estructures polítiques. Finalment, es definiran les actuacions per a incrementar l’esperança de vida en dos anys en l’àmbit comunitari, alhora que es definirà el primer mapa de fragilitat de la Unió Europea.

Focus generarà guies de pràctica clínica ajustades a cada ambient de la Unió Europea, segons diverses àrees i tenint en compte que, per exemple, els països del sud del continent (Espanya, Portugal, Itàlia) presenten longevitats més altes. A més, «crearem una plataforma tecnològica que serà accessible, on es recolliran les dades útils per a investigadors i gestors sanitaris», conclou el catedràtic.

Antonio Cano Sánchez és catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia i cap de servei de la seua especialitat a l'Hospital Clínic Universitari de València. A més, dirigeix el Màster de Reproducció Humana. El seu interès principal és l'endocrinologia ginecològica; és autor de diversos llibres i articles nacionals i internacionals, i editor associat de la revista Gynecologic and Obstetric Investigation. Cano és llicenciat en Medicina per la Universitat de València, on va ser becari del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot. Es va doctorar a la Universitat de Bolonya (Itàlia), com a becari del Real Colegio de Espanya. També va ser becari postdoctoral del British Council-Ministeri d'Educació a l'Imperial Cancer Research Fund (Cancer Research UK) de Londres. Des de llavors, lidera un grup de recerca que treballa sobre la implicació de les hormones en diversos camps de la clínica, com ara l'osteoporosi, la mama o l'aparell cardiovascular.

•