Un grup d’astrofísics de la Universitat de València, encapçalats per l’investigador Manel Perucho, ha descobert un mecanisme molt eficient d’escalfament del medi intergalàctic que podria alterar dramàticament l’evolució de les galàxies per la seua influència en la formació de noves estrelles. Les conclusions d’aquest estudi s’acaben de publicar en la revista The Astrophysical Journal. Els científics han demostrat que el procés d’escalfament del medi intergalàctic podria no ser tan lent com s’havia pensat fins l’actualitat.
Les simulacions relativistes fetes des del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València han revelat que els mecanismes d’escalfament del medi intergalàctic és “més eficient i més ràpid del que es pensava fins aquest moment”, manifesta Manel Perucho. “Hem fet simulacions de com l’energia és injectada des del centre de les galàxies cap a fora i hem comprovat que fins un 97% de la seua potència és transferida al medi ambient per ones de xoc que es propaguen a velocitats pròximes a la llum”, apunta l’investigador.
Per a fer aquesta troballa, s’han necessitat 800.000 hores de càlcul amb el superordinador Mare Nostrum. “Cadascun dels quatre càlculs realitzats ha fet servir una quantitat equivalent a 140 ordinadors personals conjuntament durant 1.500 hores”, apunten els investigadors. Els càlculs s’han executat amb el codi anomenat ‘Ratpenat’, el qual resol les equacions de la hidrodinàmica relativista.
La importància d’aquesta troballa radica en el nou coneixement sobre l’evolució de les galàxies, ja que si l’escalfament de l’entorn entre les galàxies actives és més ràpid, “afavoreix una aturada de la caiguda de material que fa possible la creació d’estrelles”, afegeixen Vicent Quilis i José María Martí, coautors del treball. És a dir, el mecanisme descrit pels astrofísics de la Universitat de València explica per què es creen menys estels del que s’esperaria. Entre les galàxies hi ha un gas que, en refredar-se, cau a les galàxies i provoca canvis, per exemple, la seua erosió i, entre altres, la formació de noves estrelles.
Aquest treball s’ha desenvolupat en el marc del projecte d’investigació Real and Virtual Galaxies, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Compta amb més de 40 investigadors de l’Estat Espanyol (Universitat de València, Instituto de Astrofísica de Canarias, Universidad Complutense de Madrid), Regne Unit (University of Central Lancashire, UCLAN) i Holanda (Universitat de Groningen).
Més informació: http://iopscience.iop.org/0004-637X/743/1/42.
Data d'actualització: 5 de de desembre de 2011 11:48.
Llista de notícies
