Un estudi de la Fundació IVI (FIVI) acaba de demostrar una de les hipòtesis més perseguides en el camp de la genètica reproductiva: l'existència de comunicació entre la mare gestant i el seu embrió, previ al moment de ser implantat en l'úter. Aquesta comunicació es produeix per molècules secretades per l'endometri matern, internalitzant-se aquestes en les cèl·lules de l'embrió, donant lloc a modificacions en el genoma del futur bebè.
L'estudi titulat Hsa-miR-30-d, secreted by the human endometrium, is taken up by the pre-implantation embryo and might modify its transcriptome, publicat avui en la revista Development pels investigadors Felipe Vilella (FIVI) i Carlos Simón -director científic FIVI i IGENOMIX, ambdues entitats situades en el Parc Científic de la Universitat de València-, demostra per primera vegada en la història de la genètica que existeix comunicació entre gestant i embrió, donant lloc a modificacions en el genoma del futur bebè.
El treball descriu com molècules reguladores de la transcripció secretades per l'endometri matern actuen com a modificadors transcriptòmics de la implantació de l'embrió, és a dir, que abans de la implantació de l'embrió en l'úter matern es produeix, en l'endometri, un intercanvi de molècules que acaba modificant la transcripció de gens, produint-se canvis epigenètics procedents de la comunicació entre mare i embrió. La mare pot, doncs, modificar la informació epigenètica del fill encara que l'òvul siga d'una donant.
“Aquesta troballa ens mostra alguna cosa que ja sospitàvem per la coincidència d'alguns trets físics entre mares i fills d’ovodonació; similituds tan importants que no podien ser solament producte de la casualitat”, explica Felipe Vilella. “Per exemple, en el cas de pacients amb obesitat havíem observat que, en una proporció elevada, la seua descendència també patia obesitat, i aquest factor no podia estar simplement relacionat amb una disfunció en l'alimentació”, conclou.
Determinades condicions, com el tabaquisme o l'obesitat, provoquen diferents canvis a nivell cel·lular afectant també les cèl·lules de l'endometri. Açò produeix que es secreten molècules al líquid endometrial, que en condicions normals no estarien allí. Aquestes molècules són internalitzades per les cèl·lules de l'embrió podent modificar així el seu desenvolupament.
“Aquesta comunicació pot induir al fet que en l'embrió s'expressen o s'inhibisquen funcions específiques, produint modificacions que ens mostren el procés de transmissió de malalties com la Diabetis o l'Obesitat”, han explicat els investigadors. “A partir d'ara treballarem per a trobar en un futur la forma d'evitar aquest tipus de malalties quan la seua causa siga epigenètica”.
Sobre IVI
IVI va nàixer en 1990 com la primera institució mèdica a Espanya especialitzada íntegrament en reproducció humana. Actualment compta amb més de 40 clíniques en 10 països i és capdavanter europeu en medicina reproductiva.
Sobre Fundació IVI
La Fundació IVI és la primera a Espanya dedicada a la recerca bàsica aplicada en el camp de la Reproducció Humana i presta un servei de caràcter científic, docent i social. Forma part del Parc Científic, el clúster d'empreses cientificotècniques de la Universitat de València i és el departament de recerca i suport científic d’IVI.
Data d'actualització: 22 de de setembre de 2015 13:00.
Llista de notícies
