Un projecte de suport a l’escolarització de xiquetes a Burkina Faso, dut a terme per la Universitat de València, dins del marc del Programa de Cooperació Internacional 0,7 Una Nau de Solidaritat, ha beneficiat més de 2.000 persones. L’objectiu, que era formar en educació social, financera i mediambiental estudiants i xiquetes desescolaritzades en el medi rural, no solament s’ha aconseguit, sinó que la iniciativa es presenta amb caràcter de continuïtat.
Burkina Faso és un dels països més pobres, no ja d’Àfrica, sinó del món. Segons l’ONGD Intervida, només el 16% de les xiquetes arriba fins a la secundària, una xifra que deixa els nivells d’alfabetisme femení en un estat realment crític. L’accés al sistema educatiu, ressagat a causa d’importants problemes estructurals i culturals, ni tan sols és igual per a tots dos sexes, sinó que les dones es porten la pitjor part.
En un context de pobresa extrema, al qual es deu la principal causa d’abandó de l’escola, juntament amb costums i hàbits lluny d’afavorir el desenvolupament educatiu, social i econòmic de la dona, aquesta queda relegada, des de xiqueta, a tasques domèstiques. Matrimonis forçosos i embarassos precoços són unes altres de les causes que porten a les famílies a traure les seues filles del col·legi.
La província de Poni/Gaoua, a Burkina Faso, pateix aquesta situació i s’ha convertit en el principal focus d’actuació de l’ONGD Association pour la Promotion Féminine de Gaoua (APFG), juntament amb la qual la Universitat de València lidera, des de l’any 2009, un projecte de suport a l’escolarització i la permanència en l’escola, especialment, de les xiquetes, que estimule la seua pròpia responsabilitat.
L’ONGD local afirma que “és necessari un treball constant per a sensibilitzar la població perquè assumisca que la formació és l’únic camí per a millorar les condicions de vida”. Es tracta d’atorgar les eines precises, especialment a les mares, perquè adquirisquen formació i capacitat per a exercir activitats productives i, així, mantindre les xiquetes en l’escola al mateix temps que trauen avant la família.
L’Association pour la Promotion Féminine de Gaoua treballa des de fa vint anys en aquesta zona rural de Burkina Faso. La seua finalitat és millorar les condicions socioeconòmiques i culturals de les dones del país, especialment de la província de Poni i la regió de Gaoua. Així, les seues activitats pretenen potenciar el desenvolupament i l’apoderament de la dona rural.
Formació, teatre i la construcció d’una escola
El projecte atén diferents aspectes de la formació que requerien d’una cobertura, tal com ha sigut detectat per l’APFG. D’una banda, s’ha format i capacitat les mares dels diferents poblats perquè, al seu torn i com a representants de l’associació, traslladen aquesta mateixa formació a les dones de l’entorn per a conscienciar les famílies de la importància que les seues filles assistisquen amb regularitat a l’escola.
D’altra banda, s’han creat nous grups de teatre (el teatre fòrum és la fórmula utilitzada per l’associació per a sensibilitzar la població sobre els temes que s’aborden com ara l’ablació, el tràfic de menors, els matrimonis precoços, la planificació familiar, la sida, la higiene, etcètera). Segons explica la responsable del projecte, Carolina Latorre, tècnica de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, “el teatre fòrum és una eina fonamental per a la sensibilització i la formació en els llogarets i les poblacions rurals”. D’aquesta manera, s’ha format l’alumnat de 14 escoles en matèries, com són drets i deures, control de la despesa i economia, planificació i elaboració de pressupostos per al seu desenvolupament futur, i medi ambient.
Finalment, s’ha posat en marxa una escola no formal per a xiquetes que no han sigut escolaritzades, on se’ls possibilita una formació professional a la qual mai van tindre accés.
Les dades a la província de Poni corresponents al curs 2012-2013, segons el Ministeri d’Educació i d’Alfabetització de Burkina Faso, situen la taxa d’escolarització de xiquetes i xiquets de 6 a 11 anys en el 67,7%. A partir d’aquesta edat, només continua els estudis el 8,7%, i dels 12 anys fins als 15, la taxa descendeix al 0,85%. “A Burkina Faso existeix l’escolarització obligatòria des de l’any 2007, però únicament és una declaració d’intencions, ja que la pobresa del país i el baixíssim grau d’alfabetització continuen sent el principal obstacle perquè l’escolarització siga una realitat”, apunta Carolina Latorre.
La responsable del projecte de la Universitat de València admet, no obstant això, que des de llavors fins ara “la taxa d’escolarització del país va en augment, encara que segueix havent-hi molts abandons i és ací on l’AFPG realitza el seu treball de sensibilització i formació”.
Així doncs, amb aquest projecte i l’actuació en 14 escoles de Gaoua han rebut formació específica 133 alumnes, 25 estudiants han participat en el teatre fòrum i s’ha capacitat 40 mares formadores de la zona. Aquestes xifres, segons assenyala l’AFPG, han fet possible que la divulgació del missatge arribe a més de 2.000 persones si a aquestes se’ls sumen els 1.500 assistents a les representacions teatrals de les poblacions de Hello, Boukéo Birifor, Boulera, Toura, Kilimpi, Konka, Brambèra, Gbakono, Boukéo Lobi i Bondo.
L’educació es converteix així en la clau del progrés de la dona rural, a qui el món li dedica un dia de l’any, el 15 d’octubre, tal com va ser establit per l’Assemblea General de les Nacions Unides en 2007. D’aquesta manera, l’ONU reconeix “la funció i contribució decisives de la dona rural, inclosa la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i l’eradicació de la pobresa rural”, aquesta última, de caràcter extrem a Burkina Faso.
No sorprén, doncs, que un dels premis Nobel de la Pau d’enguany siga per a la lluita pel dret a l’educació de les xiquetes a tot el món que abandera Malala Yousafzai, jove activista d’origen pakistanés que va vèncer l’horror talibà. “L’educació és la via per al desenvolupament integral de l’ésser humà, perquè ens fa lliures i lliurepensadors, ens fa crítics; mentre que la falta de cultura i l’analfabetisme suposen el triomf de la manipulació i l’abús impune dels governs corruptes”, sosté Latorre. Per aquest motiu, la responsable de la Universitat de València assegura sentir-se “feliç” davant els resultats del projecte a Burkina Faso i conclou: “La col·laboració de la Universitat de València fa possible que l’associació APFG, entitat que amb la seua actuació està canviant la vida de dones i xiquetes a la província de Poni, tinga un espai on poder desenvolupar la seua tasca, un centre que s’està convertint en referent per a la zona i on moltes xiquetes, que solament podien treballar i tindre fills, coneixeran els seus drets com a persones, s’alfabetitzaran, es formaran en un ofici, podran tindre una vida digna i seran la llavor del canvi de la societat en la qual viuen”.
El marc del projecte de suport a l’escolarització a Burkina Faso és el Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat, de la Universitat de València, a través del Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació. Aquest programa està gestionat per la Comissió 0,7, creada l’any 1995 amb la missió d’establir les línies generals d’actuació en matèria de cooperació al desenvolupament de la Universitat de València; distribuir el pressupost 0’7 -que s’obté del 0’7% del pressupost de la Universitat, així com amb caràcter voluntari del 0’7% de les nòmines del seu personal i de les taxes de matrícula dels seus estudiants- entre els diversos programes de cooperació; controlar i supervisar aquest pressupost; i preparar i resoldre convocatòries de projectes propis de cooperació.
Data d'actualització: 15 de d’octubre de 2014 11:49.
Llista de notícies
