Investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat, en el Parc Científic, han descrit per primera vegada els components cel·lulars i els mecanismes involucrats en certes fases de la proliferació dels mixozous, animals paràsits microscòpics que produeixen malalties en peixos d'interès comercial, en aqüicultura i pesquera. El treball, publicat en la revista Plos ONE, s'ha realitzat en col·laboració amb dos centres europeus reconeguts internacionalment per la seua investigació en parasitologia i aqüicultura: Institute of Aquaculture, de la University of Stirling (Regne Unit), i Institute of Parasitology, de la Academy of Science of the Czech Republic (República Txeca).
Els mixozous són animals paràsits emparentats amb els cnidaris, espècies marines primitives de gran diversitat, entre les quals es troben les anemones, els corals i fins i tot les meduses. Es reprodueixen per espores, sense cap acte de fecundació, en les dues fases del seu cicle de vida, i la patologia que produeixen en els peixos es deu a la ràpida proliferació del paràsit. No obstant això, les seqüències del seu desenvolupament són encara poc conegudes, especialment pel que fa als mecanismes de proliferació previs a la formació de espores.
Els científics de la Universitat de València han basat el seu treball en l'estudi de la morfologia, la motilitat , l'estructura i la composició cel·lular del mixozou Ceratomyxa puntazzi, trobat en la bilis de la morruda (sard de morro puntxegut-Diplodus puntazzo), una de les espècies considerades d'interès per a la diversificació de la piscicultura mediterrània. El treball descriu per primera vegada els components cel·lulars i els mecanismes involucrats en la motilitat dels estats proliferatius dels mixozous, així com la seua implicació en els processos de reproducció dels mateixos.
Un dels factors més interessants d'aquesta investigació és la utilització de tècniques de microscòpia confocal làser, que han fet possible l'estudi de l'anatomia i la biologia reproductiva de dites patògenes de peixos. “L'aplicació de tècniques in vivo ha permés analitzar els mecanismes de proliferació i moviment d'aquest tipus de patogen, que afecta a l'aparell digestiu dels peixos i que pot causar pèrdues importants en piscicultura per la seua condició de paràsit oportunista”, ha explicat Gema Alama, investigadora de l’Institut Cavanilles en la Unitat de Zoologia Marina, i primera signant de l'article en Plos ONE. En l'actualitat, Gema Alama realitza una estada postdoctoral en el Institute of Parasitology, Academy of Science of the Czech Republic (República Txeca).
Aquesta investigació forma part del projecte PROMETEO de la Unitat de Zoologia Marina de l’Institut Cavanilles, un programa finançat per la Generalitat Valenciana i orientat a protegir i potenciar grups d'investigació d'excel·lència de la Comunitat Valenciana. Els estudis en parasitologia d'organismes marins de la Unitat de Zoologia, tant en el camp de la pesquera com en la aqüicultura, concerneixen a mamífers marins, tortugues marines i peixos, i inclouen estudis taxonòmics, ecològics i evolutius de les espècies paràsites. La unitat treballa, a més, en l'àrea de la biologia i la conservació de cetacis i tortugues marines.
Accés al paper en:
http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0032679.
Data d'actualització: 23 de de març de 2012 15:04.
Llista de notícies
