La facultat de Dret de la Universitat de València (UV) ha acollit aquest dijous una jornada sobre salut mental en l'entorn laboral de la mà d'Óscar Pérez Zapata, professor de la Universitat Pontifícia de Cometes i autor, al costat de Gloria Álvarez (Universitat Carles III de Madrid), de l'article ‘Ocupació, treball i riscos per a la salut mental: anàlisi i propostes d'intervenció’.

La jornada ha comptat amb la presentació d'Elvira Ródenas, directora general de Treball, Benestar i Seguretat Laboral de la Generalitat Valenciana, i d'Adrián Todolí, professor de Dret del Treball i la Seguretat Social de la UV i codirector de la Càtedra d'Economia Col·laborativa, secundada per la Fundació Les Naus de València. Al seu torn, la jornada també ha comptat amb la moderació de Carlos Navarro, periodista d'eldiario.es de la Comunitat Valenciana.

No obstant això, la ponència principal ha vingut de la mà de Pérez Zapata, docent d'Organització d'Empreses i doctor en Sociologia, qui ha posat el focus en com influeix la intensificació o l'esforç laboral en la salut mental dels treballadors i les treballadores. “Sempre pensem que són dues esferes les que produeixen el desgast: l'esforç i el temps. Actualment els debats se centren molt en el temps, però nosaltres pensem que han d'atendre també el factor esforce”, ha exposat el professor. En aquest sentit, ha esmentat, per exemple, la proposta de la jornada laboral de quatre dies: “a priori està molt bé, però hem de saber com afecta. Si els esforços augmentaran per reduir la jornada laboral, això no ens compensa”.

Així mateix, Pérez Zapata ha exposat que és necessari establir una llista de causes laborals que afecten negativament la salut mental, però també valorar quant pes tenen a nivell general. En aquesta línia, la sobrecàrrega de treball és el primer factor que més influeix a la salut mental dels empleats i empleades, seguit de les exigències emocionals i la precarietat.

Així, la investigació planteja tres grans actuacions que podrien reduir entre un 60% i un 80% els casos de mala salut mental en les treballadores i els treballadors, respectivament. Una d'elles associada a regular els ritmes, càrregues i exigències laborals; una altra relacionada amb reduir la precarietat vinculada als salaris insuficients, por de demanar millors condicions o horaris setmanals reduïts; i, finalment, una actuació centrada en millorar les relacions socials, prioritzant la resolució de conflictes.