Està situada en mig de l’horta darrere el monestir de Sant Miquel dels Reis. La seua adreça és: carretera de l’Alqueria Campaneta núm. 5 i s’hi pot arribar des de l’Avinguda de la Constitució, per un camí a la dreta poc abans d’arribar dit carrer al terme municipal de Tavernes Blanques.
L’alqueria està habitada i amb manteniment.
Segle XVII
Com en el cas de moltes altres alqueries de l’Horta de València, no és fàcil trobar detalls sobre la seua història concreta perquè han estat edificis de propietat privada amb un ús agrícola i residencial, que han canviat periòdicament de mans i que no solen aparèixer a les fonts escrites de caràcter més oficial. A més, algunes d’elles han mantingut el nom durant molt de temps, fins i tot al present més recent, però d’altres han canviat el seu apel·latiu en funció del nom, malnom o cognom de la família propietària. Per això, només una recerca lenta i acurada als arxius permet en ocasions trobar el seu rastre en el passat. Tanmateix, segons M. del Rey (PAT de l’Horta, 2018), l’alqueria seria del segle XVIII atenent les seues característiques arquitectòniques i la comparació amb altres alqueries de l’Horta de València. Quant al seu nom, raonablement fa referència a l’existència d’una campaneta en dita alqueria. Amb tal nom, la trobem identificada ja als mapes de l’Horta de València de segona meitat del segle XIX.
L’alqueria estava situada en mig d’un gran espai d’horta, el Racó de Sant Llorenç, entre els primitius nuclis urbans d’Orriols, Benimaclet i Alboraia, creuat per la séquia del Palmar més avall anomenada séquia de Vera i en l’entorn tant de l’alqueria d’Estrems com del monestir de Sant Miquel dels Reis. Tanmateix, el creixement urbà de la segona meitat del segle XX ha acabar per deixar-la en un rogle semiurbà, envoltada també per la Ronda Nord de València i unes cotxeres del Metro. Tanmateix, encara resta relativament aïllada en mig de dit àmbit d’horta amb camps en cultiu i fitada de lluny per la potent imatge del monestir de Sant Miquel. Segons M. del Rey (Versió preliminar del PAT de l’Horta, 2008) l’alqueria consta de tres volums o cossos adossats els uns als altres, raonablement construïdes en èpoques successives. Totes elles tenen una morfologia de dues plantes, a dues aigües, dotades d’andana. Eel conjunt de l’alqueria mira al sud i la seua planta és rectangular amb una superfície de 20,25 x 8,30 m aproximadament. Està construïda de rajola i per l’exterior arrebossada de morter i pintada de blanc, tot bastant deteriorat actualment. La cobertura és de teules àrabs. En la façana principal es veu molt clarament el caràcter adossat de dues construccions, en les quals destaca la major simetria i major nombre de finestres de la casa de la dreta, però al mateix temps ressalta la dissimetria amb la casa de l’esquerra. El conjunt actualment està envoltat d’una tanca molt irregular i feta de diversos materials moderns de molt mala qualitat.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (PAT de l’Horta 2018).
L’alqueria requereix un detallat estudi arquitectònic i històric.
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar (2008). Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, Element EPA_07.02, p. 256.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial: EPA2_07.02 Alqueria de la Campaneta (sense fitxa), p. 44.
DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.
DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.
DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.
ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,
ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.
GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.
ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.
ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.
Fotos: E.Guinot, Google Street View
