Segles XIX-XX.

Com edifici religiós annex a una alqueria situades en mig de l’Horta, la casa-ermita del Fiscal ha generat una tradició al seu voltant que remunta els seus orígens a l’època medieval, fins i tot a època musulmana anterior al rei Jaume I en forma de mesquita. En realitat no hi ha cap argument per sostenir aquesta tradició. No apareix mai en documents anteriors a finals del segle XIX i tampoc la seua aparença constructiva a simple vista pot remontar-se més ellà de dita centúria. Evidentment, un treball arqueològic i d’anàlisi murària detallada podria aportar alguna novetat, però probablement el seu origen tinga més a veure amb una alqueria en mans d’un propietari de la ciutat de València i amb capacitat econòmica per a invertir en la construcció de l’ermita. Quant al nom de “Fiscal” podria correspondre més probablement a l’activitat professional del propietari constructor, en l’Audiència de València, que no a un cognom, i de nou sembla raonable cercar els seus antecedents en el segle XIX. De fet, un dels primers plànols detallats de l’Horta de València elaborat per l’Instituto Geogràfico y Estadístico de España, datat l’any 1902, sí l’identifica com ermita del Fiscal.

Segons el Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural de la Revisió Simplificada del Pla General d’Ordenació Urbana de València (2013), el conjunt de la casa i ermita el formen dues cases adosades construïdes per dos cruixies i de dos plantes, les quals presenten un aler horitzontal. Foren construïdes com única unitat en el seu moment, separant-se possiblement en les denominades Ermita del Fiscal i la Casa Nàcher (el cos adosat). El material constructiu és rajola i la teulada és de teules àrabs. Quant a l’ermita, consta d’una xicoteta nau allargada amb terrat a dos vertents. Sobre l’aler s’alça una ampla i macissa espadanya, reforçada per dos xicotets pilars i rematada per una creu. La planta és trapezoidal, ampliant-se fins el tester per a  formar com un creuer, tot i que el braç de l’esquerra és més fons que el de la dreta. En la nau principal sobreeixen unes senzilles pilastres amb capitels i corintis i un cornisament simple. Es cobreix amb bóveda peraltada de corbatura molt suau, creuada per arcs formats per artesonats d’obra. L’austeritat dels seus elements és una de les condicions d’aquesta arquitectura. Les seues fàbriques protegides per morters bastards o directament de formigó presenten uns forats, que en el cas de l’ermita es protegeixen amb un lleuger impost superior.

A la façana hi ha un panell ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

• Revisió Simplificada Del Pla General De València - Catàleg de béns i espais protegits de Naturalesa Rural (2013) - EPE_SNU_10.01.
• Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’HOrta de València. Catàleg de Proteccions (2018), EPA_15.02, 602-605.
• Catàleg Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.
• Intervención De La Ermita Del Fiscal. Proyecto Final De Grado (UPV). Raquel Civera Arjona.
• La València Insólita (2018) - Ermita de Fiscal.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura. Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 200-201

DEL REY AYNAT, M. et alii (2002): Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura.

DEL REY AYNAT, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

DEL REY AYNAT, M. (1990): “La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano”, dins: Cea Gutiérrez, A.; Fernández Montes, M., Sánchez Gómez, L. A (edits.): Arquitectura popular en España, Madrid, CSIC, pp. 525-539.

DEL REY AYNAT, M. (2000): “L’arquitectura de la casa rural valenciana al voltant del segle XV”, dins Actes del I congrés d’estudis de l’Horta Nord, València, Centre d’Estudis Comarcals de l’Horta-nord, pp. 403-412.

ALMELA I VIVES, F. (1932): Alquerías de la huerta valenciana, València, Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo,

ALMELA I VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, València, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1943): La vivienda y los núcleos de población rurales de la huerta de Valencia, Madrid, Instituto Juan Sebastián Elcano, 1944, 328 pp.

GUINOT RODRÍGUEZ, E. (2002): “L’alqueria valenciana en la Història”, dins: DEL REY, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura en l’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 33-41.

ALGARRA PARDO, V.; BERROCAL RUIZ, P. (2016): “Uno no, muchos centros históricos en Valencia. Llocs, núcleos agrupados y alquerías en la ciudad”, dins: Algarra, V.; Cárcel García, C. (edits.): València, quan la ciutat aplega a l’horta: homenatge a Eduard Pérez Lluch, València: Ajuntament de València, pp. 103-118.

ALGARRA PARDO, V. (2002): “La materia de què es construeix l’alqueria: materials i tècniques de construcció”, dins: Del Rey, M. et alii: Alqueries. Paisatge i arquitectura enl’horta, València, Consell Valencià de Cultura, pp. 43-47.

Fotos: E.Guinot