L’assut fou construït juntament amb la séquia en época islàmica, entre els segles X-XI. Posteriorment, en el segle XVII fou fet de nou ja en pedra i ha estat refet parcialment diverses vegades en els segles XIX i XX.

Segons Guinot i Selma (2005), l’origen d’aquest element d’arquitectura hidràulica és d’època islàmica, anterior al segle XIII, ja que és indispensable per al funcionament de la séquia de Mestalla. Ocupa el tercer lloc en ordre descendent del riu Túria per la seua marge esquerra i està situat entre el de Mislata i el desaparegut de Favara. Segons Guinot (2005), és probable que la séquia de Mestalla fora el resultat de la unió de tres séquies més menudes (Petra, Rambla i Algiròs, que ara són braços de Mestalla), encara en época musulmana, i que aquesta decisió dels segles XI o XII implicà la construcció d’un nou assut aigües amunt a l’actual posició així com l’allargament de la séquia mare des de Campanar fins ací. En tot cas, l’assut sempre ha estat propietat, usat i reparat per la comunitat de regants de dita séquia. Els arxius conserven alguna informació sobre dites obres a partir del segle XVII, quan es va fer de pedra i calia major inversió per a la seua reparació. De fet, fins al segle XX han estat diverses les riuades que han provocat considerables desperfectes i per això les abundants reparacions que presenta. Això és el que ens explica un informe del 1870 sobre la revinguda del riu del dit any que s’endugué la porta de la casa de comportes, el torn i els pilars de l’almenara tandera (Arxiu Dip.Provincial de València,, E.3.1, caixa 320, exp. 7356). Les transformacions més rellevants recents són arran de la riuada del Túria del 1957.

Segons Selma i Guinot (2005), si la localització física de l’assut ha estat el mateix punt del riu Túria, en canvi la seua estructura material sí ha viscut modificacions considerables al llarg dels segles. A l’època musulmana i baixmedieval fins el segle XVI, com altres assuts de l’Horta de València, era una barrera de troncs, pedres i fustes, destruïda periòdicament per les riuades del Túria i refeta per la comuna de propietaris de Mestalla. Va ser a finals del segle XVI quant aquests assuts de l’Horta foren progressivament construïts de pedra, molt més cars, però més resistents i aquest és la imatge que podem veure hui en dia. La pressa en si és un mur compacte i recte, instal·lat de manera lleugerament inclinada sobre el llit del riu, a base de grans carreus i argamassa. Tot plegat afavoreix l’aprofitament de l’envit del corrent de l’aigua i la seua derivació posterior. L’assut compta amb una robusta fàbrica de calç, argamassa i lloses de pedra de grans proporcions i una presa amb un mur principal inclinat a dos vessants i quatre esglaons elaborats a partir de lloses de pedra de metre i mig d’ample cadascuna, que travessa tot el llit del riu fins recolzar-se en els promontoris rocosos situats al marge esquerre i on s’excavaria el primer tram de la sèquia, convertint-se en l’element més peculiar de la construcció hidràulica, al ser únic entre tots els assuts de l’Horta de València. La casa de comportes, assolada la riuada del 1957 i reconstruïda posteriorment, consta de dues goles que permeten l’administració de l'entrada de l’aigua al caixer de la séquia de Mestalla, separades per un gran tallamar de pedra, sobre el qual es recolza la mateixa casa de comportes gràcies a dues arcades de rajola. Les dimensions totals del conjunt hidràulic no es poden conèixer perquè es troba parcialment aterrat, però es conjectura que voltarien els setanta metres de llarg.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valencia, 2008, Fitxa EPH_11.01, p. 175.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.05, pàgs. 479-480.
• Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació de l’any 2011). Autors de l’informe: Vicent Garcia Martínez i Adrià Bessó.
• «Assut de Mestalla». Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
• El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. (Coord. J. Hermosilla), València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007, fitxa 62, p.412.

GUINOT, E., SELMA, S., LLORIA, R. (2003): El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos. València, Conselleria d’Agricultura. Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 137-138.

GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.

SELMA, Sergi (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica (les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral, Castelló, Universitat Jaume I, pp. 264-266.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth