Segles XVIII-XIX.

Segons J. A. García Esparza (2012), la barraca Carbonell dataria de mitjans del segle XVIII, mentre que el PGOU d’Alboraia (2019) data la barraca en el segle XX. Com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. Actualment resta completament abandonada.

Segons M. Del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018), aquesta barraca encara es troba en un espai d’horta ben conservat i forma part d’un conjunt edificat format per altres dos cossos annexes del tipus porxada que han ampliat la barraca original però que no tenen valor constructiu. La barraca en si és del tipus del tipus "passadís”, amb un corredor lateral a la part esquerra, i la façana té un alicatat a nivell de planta baixa molt modern i aliè a la tradició constructiva de les barraques. També són un element impropi la coberta de planxa ondulada de fibrociment. Segon J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova amb reforços de rajola; el conjunt està emblanquinat i la coberta manté la bigueteria de fusta i canyes però amb les citades planxes de fibrociment. La seua planta és rectangular amb una superfície de 56,70 m2, una amplària de frontal de 6,30 m i una profunditat de 9 m de longitud. L’altura és de 7,20 metres.

(BRL-BRR-PAT HORTA). 

• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. “Barraca en la partida de Masamarda”. Element Patrimonial EPA_06.02, pp. 285-286.
• Proyecto de Revisión del PGOU de Alboraia. Plan General Estructural de Alboraia. Catálogo de Protecciones Estructural. Fichas individualizadas del Catálogo Estructural. 2019.

GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 208-209.

DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).

GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.

CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.

SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).

ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.

CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.

RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).

Fotos: E. Guinot, Google Street View