Forma part d’un conjunt amb dues cases-alqueries situades a la partida de Meliana, n. 52 d’Almàssera, just al nord del seu nucli urbà, en mig de l’horta. S’hi arriba des de l’avinguda dels Drets Humans de dita localitat, entrant en l’horta per un camí asfaltat a meitat de dita avinguda.
Es troba en bones condicions i està relativament cuidada.
Segle XIX.
Segons J. A. García Esparza (2012) tindria una antiguitat d’unes 250 anys, de finals del segle XVIII per tant, però M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) la daten de finals del segle XIX o principis del XX. Com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta. Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques foren edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar. Aquestes barraques no solen aparèixer en la documentació dels segles passats de forma identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o malnom de les persones que n’eren propietàries o hi vivien. Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència de dites persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil de concretar si no en queden testimonis familiars o dels veïns. El seu nom li ve del nom d’algun propietari del segle XX, si bé l’apel·latiu “nova” sembla apuntar a una construcció més moderna en relació a altres barraques ara desaparegudes del seu entorn. Actualment està ocupada temporalment.
La barraca de Donís o Nova està situada en un espai d’horta entre Almàssera al sud i Cases de Bàrcena a l’oest, en un entorn encara rural i no urbanitzat. Segons M.del Rey i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018), forma part d’un conjunt de cases les quals serien antigues barraques substituïdes per alqueries de dues plantes i crugies paral·leles a la façana. Cal indicar que una tercera casa va ser enderrocada l’any 2010. Quant a la barraca en si, forma un conjunt amb un pati al seu darrere envoltat i tancat per altres tres cossos de menudes dimensions i complementaris en els seus usos a la vivenda principal que continua sent la barraca. Segons J. A. García Esparza (2012), està construïda de tova amb alguns reforços de rajola, i el seu exterior recobert amb arrebossat i emblanquinat. La fusteria dels buits és de fusta amb reixes les finestres, i la coberta està sostinguda per bigueteria de fusta i canyes, si bé la cobertura és de plaques ondulades de fibrociment. Té una planta rectangular de 73,71 m2 de superfície, amb un frontal de 6,30 m i una profunditat de 11,70 m de longitud, mentre l’alçària és de 6,36 m. Actualment té electricitat i aigua de pou i de xarxa pública.
(BRL-BRR-PAT HORTA).
- Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos Arquitectónicos. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Element EPA_03.18, p. 235.
- Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. “Barraca y conjunto de Donís”. Element Patrimonial EPA_03.11, pp. 161-163.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 214-215.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: M. Alemany, Google Street View, Google Earth
