Es troben en el recinte de l’Escola de Capatassos de la Diputació de València, al camí del Port de Catarroja, només passar dita escola a mà dreta.
Es troben en ben conservades, amb alguns senyals de no ser usades habitualment.
1973
Les barraques de l’Escola de Capatassos de Catarroja foren construïdes per la Diputació Provincial de València l’any 1973, per la qual cosa les podem incloure en el grup de les “neobarraques”. La raó sembla ser el desig de l corporació provincial de recrear en el centre educatiu i formatiu que regentava aquest element simbòlic de l’Horta, conscients també de la seua general desaparició. Al llarg dels anys han estat usades com centre de visita cultural i educativa ja que el seu interior ha estat recreat amb bastants recursos quant a l’escenari del que seria la vida quotidiana en una d’aquestes vivendes. Concretament, l’any 1999 es varen integrar en la Xarxa de Museus de la Diputació de València com subseu del Museu de Prehistòria i de les Cultures de València. Tanmateix, el seu funcionament ha estat intermitent i hui en dia es troben en procés de recuperació per part de la Diputació per continuar amb dit ús museístic.
Les dues barraques es troben en un entorn encara majoritàriament agrari, ja de camps d’arròs, si bé en part hi ha diverses construccions industrials que afecten clarament el seu entorn paisatgístic. Foren fetes seguint la morfologia tradicional d’aquestes edificacions quant a la seua estructura i dimensions, si bé tot indica que s’han usat almenys en part materials moderns de construcció per a fer-les. Són de dimensions grans, amb una teulada de fort pendent a dues aigües feta amb canyís o borró, probablement amb una base de materials moderns. Els buits (portes i finestres) sí són de les dimensions i ubicació tradicionals. Pel seu exterior pareixen estar arrebossades i emblanquinades, i també han tingut el detall de pintar de blau una franja per tota la seua base així com els marcs de les finestres, tal com era també tradicional antigament. El seu interior també ha estat molt cuidat, recreant fins i tot amb mobiliari, l’espai domèstic d’aquestes vivendes. Tanmateix, cal observar que elements com la cuina, molt decorada amb taulells ceràmics, recrea més l’escena d’una cuina de casa rica (a l’estil de la del Museu de la Ceràmica de la ciutat de València), que no una veritable barraca de llauradors o pescadors. Tampoc no són tradicional els taulells ceràmics que s’han instal·lat a les dues façanes.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals de la comarca de l’Horta de València”.Disposició addicional quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
- Bé Immoble de Rellevància Local (BRL-BRR), per defecte: “les barraques tradicionals pròpies de les hortes valencianes”. Article 4 de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del Patrimoni Cultural Valencià.
Cal assenyalar que per a què un visitant es faça la millor idea de com era una barraca tradicional, són aquestes més reals que la immensa majoria de les antigues que s’han conservat.
GARCÍA ESPARZA, J. A.(2012): Barracas del litoral mediterráneo. Catálogo de Valencia y su entorno, Castelló, Publicacions de la Universitat Jaume I.
DEL REY, M. (2010): Arquitectura Rural Valenciana, Barcelona: Galerada (1ª edició: València: Direcció General de Patrimoni Artístic, 1996).
GARCÍA ESPARZA, J. A. (2008): “La barraca valenciana, procesos de transformación”, Revista valenciana d'etnologia, n. 3, pp. 145-159.
CRUZ OROZCO, J. (2003): “Las viviendas de cubierta vegetal en el territorio valenciano: el caso de la barraca”, Revista El Pajar: Cuaderno de Etnografía Canaria, n. 14, pp. 111-116.
SANCHIS GUARNER, M. (1957): Les barraques valencianes, Barcelona, Ed. Barcino (reedició: València, Institució Alfons el Magnànim, 1999).
ALMELA VIVES, F. (1960): La vivienda rural valenciana, Valencia, La Semana Gráfica.
CASAS TORRES, J. M. (1944): La vivienda y los núcleos rurales de la huerta de Valencia, València, Diputació Provincial de València.
RUIZ RUBIO, J. V. (1999): Construint una barraca valenciana, València, Ajuntament d’Alboraia-Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València-Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana.
GOSÁLVEZ, V.(1915): Estudio constructivo de la Barraca de la Vega Valenciana, Tema de investigación presentado al tribunal de oposiciones. Manuscrito. Biblioteca del COAV. València (Facsimil de: “La Barraca Valenciana”, COACV-Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, 1998).
Fotos: E. Guinot
