Són d’època andalusí, segles XI-XII, i han estat soterrades en la dècada del 1990.

Les llengües de Mestalla-Petra, situades a l’horta de Campanar, són les primeres i més importants llengües de la séquia de Mestalla, doncs creen el braç de Petra, desviant-ne un terç del cabal de la séquia de Mestalla. Tenen un origen medieval, en època andalusí dels segles XI-XII ja que representen el punt de connexió de dit braç amb la séquia mare. Tanmateix, la séquia de Petra fa un itinerari inicial per Campanar bastant irregular que li fa creuar la séquia mare de Mestalla a l’altura de l’antic molí d’Horta o de San José, en un punt que era conegut com el “Bullidor” ja que ho feia per un sifó. Per tant, segons explica Guinot (2005), és raonable pensar que abans del segle XIII hi havia un assut propi de la séquia de Petra al riu Túria i que encara en temps islàmics foren unides les tres séquies abans independents de Petra, Rambla i Algiròs en una única séquia mare de Mestalla amb un assut situat bastant aigües amunt com està ara. També cal indicar que l’any 1324 un document anomena la séquia de Petra com “séquia dels molins d’en Pere Mercer”, la qual cosa pot ser merament identificativa (és el mateix cas que la séquia de Rovella, dita séquia de Russafa a la documentació del segle XIII), com que aquest desviament inicial de Petra (i per tant les llengües) foren de dit segle XIII arran de la reconstrucció de l’actual molí dels Frares, propietat de dit Pere Mercer. La seua història posterior, com en el cas de la majoria dels partidors de llengua de l’Horta de València no és significativa. Sempre han estat propietat de la comuna de propietaris de la séquia de Mestalla i se les han fet la menor quantitat possible d’obres per evitar conflictes en el repartiment de l’aigua.

Com altres llengües, és un partidor de l’aigua de la séquia en tres parts, dues segueixen rectes per la séquia mare de Mestalla i un terç deriva per la dreta encetant-se el braç de Petra. La partició és feta per un tallamar de pedra acabat en angle, darrere el qual hi ha una espiga també de sellars de pedra per donar-li solidesa, i les dues bandes de les séquies també estan fetes de pedra unides per argamassa. Allò peculiar i específic d’aquest partidor i quasi únic actualment a l’Horta de València és que no ha tingut mai comportes per modificar la partició de l’aigua. Vinguera la que vinguera, sempre ha partit dos terços i un terç, i el no tenir comportes ha evitat manipulacions en les proporcions en temps de sequera. Al mateix temps, en la dècada del 1990 va patir la major agressió de la seua història: primer soterrant amb tuberies la séquia mare de Mestalla i poc després també soterrant el propi partidor amb una casamata i llosa de formigó que el deixen invisible actualment. Confiem que en algun moment siga repristinat com li correspon per la seua importància patrimonial.

• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valenciana, 2008, Fitxa EPH_10.03, p. 166.
• Revisió simplificada del Pla General de Valencia (2013): Catàleg de Béns i Espais Protegits de natura rural. EPH_SNU_04.02, pp. 77-80. (No té fitxa pròpia i està inclòs en l’àrea de protecció del Molí Nou amb la lletra A2).
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_10.04, p. 443-445. No tenen fitxa pròpia tot i que sí numeració i apareixen incloses en el càtàleg i en la fitxa del Molí Nou i la seua àrea de protecció.

GUINOT, E.; SELMA, S. (2005), Les séquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Col·leció Camins d’Aigua n. 6, València, Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, pp. 159.

SELMA CASTELL, S. (2014): Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, p. 295.

GUINOT, E. (2005): “L’Horta de València a la Baixa Edat Mitjana. De sistema hidràulic andalusí a feudal”, Revista Afers. Fulls de pensament i recerca, n. 51, pp. 271-300.

GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.

HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València. València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.

Fotos: E.Guinot, Luis P. Martínez, I.Mangue