Es troben situades en la fila de Campanar, en un tram que va paral·lela al camí de la partida de Dalt. Es pot entrar per aquest camí des de l’avinguda Pio Baroja, a l’altura del cementeri de Campanar. Estan vora camí, al marge esquerre i abans d’arribar al nucli del molí dels Frares i el molí de Llobera.
És probable que siguen medievals, però és difícil d’assegurar per ser secundàries en el sistema hidràulic de la séquia de Tormos.
Estan construïdes en la Fila de Campanar, en un espai que creuen també la séquia de Petra i la de Rascanya, però que es rega en part per aquesta séquia de Tormos. Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), és un partidor secundari dins dit sistema, raó per la qual no és fàcil rastrejar dades sobre la seua història, ni tampoc estar segurs de la seua antiguitat. Que el sistema de partició de l’aigua en dues séquies (el braç de la Fila i el braç del Pouet) siga aquesta xicoteta llengua fa pensar més en què sí tinga un origen medieval. Perquè amb una paleta de fusta que tanque una de les dues séquies, es va fent tanda de repartiment de l’aigua que arriba entre una i altra. Aixó habitualment es fa amb una toma lateral en la séquia principal que arriba, es fa parada en ella i entra en la segona séquia. També és un indici de la seua antiguitat él que les dues séquies noves s’anomenen braços, una terminologia medieval sempre lligada a assignar aigua a dues zones amb una partició i una llengua. Per ara, la referència escrita més antiga que coneguem és la seua cita en les Ordenances de la séquia de Tormos de l’any 1843.
Segons Guinot i Selma (2005) i Selma (2014), és una llengua molt senzilla físicament, amb un tallamar central acabat en angle i l’inici de les dues noves séquies. Té com peculiaritat que de seguida el braç de la dreta fa un arc i s’obri considerablement, i que aquest braç de la dreta és més ample que el de l’esquerra. Materialment, tot el conjunt està construït actualment en formigó de segona meitat del segle XX, la qual cosa dificulta identificar el seu aspecte tradicional. Ambdues parts estan preparades per inserir-hi una paleta per parar l’aigua, hui en dia metàl·lica si bé fins no fa massa anys eren de fusta.
GUINOT, E., SELMA, S. (2005): Les sèquies de l’Horta Nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, València, Conselleria d’Agricultura, Col. Camins d’Aigua n. 6, pp. 166.
SELMA CASTELL, Sergi (2014). Paisatges històrics, patrimoni i didàctica. (Les séquies i les hortes del Tribunal de les Aigües de València). Tesi doctoral publicada en PDF. Castelló, Universitat Jaume I de Castelló, pp. 310.
GUINOT, E.; SELMA, S., LLORIA, R. (2003). El patrimoni hidràulic de les séquies del Tribunal de les Aigües de València. Informe elaborat per a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, València.
HERMOSILLA, J. (Coord.). El patrimonio hidráulico del Bajo Turia. L’Horta de València, València, Direcció General de Patrimoni Cultural-Generalitat Valenciana, 2007.
Fotos: E.Guinot, Google Earth
