Totes les les nostres línies d'investigació estan relacionades, d'una manera o d'una altra, amb els ritmes biològics. Els organismes coordinen la seua fisiologia i comportament amb els dos principals ritmes geofísics de la Terra: el moviment de rotació, de 24 hores i el de translació, d'un any. Com a adaptació a aquests ritmes, els organismes presenten ritmes circadiaris (que es repeteixen cada 24 hores) i ritmes anuals (generalment estacionals) que es repeteixen a cada any.
- Gens inductors de sexualitat i diapausa en pugons
El grup es dedica principalment a la investigació de les bases moleculars i cel·lulars que controlen diferents polifenismes presents en els cicles biològics dels pugons, amb especial èmfasi en la diapausa. Les nostres investigacions se centren fonamentalment a identificar quins gens són responsables de la inducció de la fase sexual, produïda per dies curts, i del manteniment de la partenogènesi durant les estacions amb dies llargs. Per a avançar en els nostres objectius, venim desenvolupant dos tipus d'aproximacions. D'una banda, estratègies de tipus “gene hunting” mitjançant estudis transcriptòmics, amb els quals tractem d'identificar gens amb expressió diferencial dependent del fotoperiode. D'altra banda, estudiem el possible paper de grups específics de gens candidats. Encara que estudiem diferents tipus de gens, des de fa uns anys hem prioritzat l'estudi del possible paper desenvolupat pels gens del rellotge circadiari així com per gens i molècules relacionades amb aquest rellotge. Entre les metodologies utilitzades, són d'ús habitual en el grup la PCR quantitativa en temps real, la hibridació in situ i els mètodes d'immunohistoquímica, centrats principalment en el cervell dels pugons, el silenciament gènic mitjançant RNAi, la comparació de transcriptomes mitjançant eRNAseq, etc…
- Mutualisme i mimetisme entre pugons i formigues
També estudiem la interacció d'algunes espècies de pugons amb diferents espècies de formigues i els factors responsables que aquesta interacció puga variar. En particular, ens interessa caracteritzar les bases moleculars responsables d'un polifenisme relacionat amb aquesta interacció i que dona lloc a dos morfs alternatius (genèticament idèntics). Un d'aquests morfs (el morf verd) presenta la clàssica interacció de tipus trofobiòtic amb les formigues (proporcionant-los la melassa que excreten i que les formigues utilitzen com a aliment), mentre el morf alternatiu (morf blanc) imita a les larves de les formigues per a poder accedir (transportat per les pròpies formigues) a la cambra de cria, on les parasita.
- Estudis filogenètics i taxonòmics
En col·laboració amb altres grups realitzem estudis de tipus evolutiu a gran escala o taxonòmic sobre grups particulars de pugons i de formigues emprant dades de seqüència de diferents gens, tant nuclears com mitocondrials.
