17 de octubre de 2025. 13:00h. Sessió presencial i en línia (Sala M204, Facultat de Psicologia i Logopèdia). Idioma: anglés.

Una característica de les bones habilitats lectores és la capacitat d'utilitzar de manera eficient processos de lectura autoregulats adequats per comprendre amb èxit el text en qüestió. Molts estudiants d'educació secundària tenen dificultats per llegir documents digitals complexos, on les exigències de la tasca requereixen l'ús de diferents processos de lectura. En aquest estudi, vam dissenyar una intervenció a llarg termini en què 700 estudiants de secundària havien de llegir un text digital per setmana i després respondre a tasques complementàries de comprensió lectora. Els estudiants rebien retroalimentació immediata sobre el seu rendiment en la tasca (correctiva), o sobre quina estratègia o procés havien d'utilitzar per respondre correctament (elaborativa). La dificultat de les tasques augmentava al llarg de la intervenció. El rendiment exitós en les tasques de comprensió lectora pot interpretar-se com el resultat de dues coses: la dificultat de la tasca (és a dir, la probabilitat de respondre correctament) i les habilitats lectores de la persona.

Utilitzant models lineals d'efectes mixtos, vam examinar si la retroalimentació elaborativa prediu positivament la comprensió lectora. En segon lloc, vam examinar possibles moderadors associats als canvis en el rendiment en la condició de retroalimentació elaborativa al llarg del temps. Vam provar si els canvis en la comprensió lectora al llarg del temps estaven moderats per les diferències en les habilitats lectores dels estudiants i la dificultat de la tasca. Els resultats revelen que la retroalimentació elaborativa prediu positivament la comprensió lectora entre estudiants de 1r i 2n d'ESO. Sorprenentment, la retroalimentació elaborativa prediu negativament la comprensió lectora entre estudiants de 3r i 4t d'ESO. Per a la segona pregunta d'investigació, vam trobar que el rendiment en la condició de retroalimentació elaborativa disminueix amb el temps en ambdós grups de cursos, però aquest canvi està moderat per les habilitats lectores dels estudiants i la dificultat de la tasca. Els nostres resultats indiquen que la retroalimentació elaborativa pot afavorir les habilitats de comprensió lectora en estudiants més joves de secundària, però que el benefici pot disminuir en grups d'edat més avançats. El benefici també es veu reduït per les diferències individuals en les habilitats lectores.

Biografia

Oscar Skovdahl és un investigador predoctoral al Departament d'Educació Especial de la Universitat d'Oslo. La seua especialitat és l'estadística i l'avaluació educativa. Té formació en mesurament educatiu i psicologia, i ha treballat com a assessor estadístic per a la Direcció General d'Educació i Formació de Noruega. Els seus interessos de recerca inclouen la lectura digital, la psicologia educativa i cognitiva (especialment la comprensió lectora i les dificultats de lectura), així com la metodologia, la psicometria i la modelització estadística.